Trill, una bona manera de fer sistemes tàctils

Fa un any comentàvem la placa Bela, que permet fer sons i música des d’un microcontrolador. Avui presentem unes altres creacions de les mateixes persones, el sistema Trill.

Trill és una forma fàcil d’incorporar elements tàctils en els projectes. La majoria dels elements Trill són sensors tàctils per incorporar directament en els corresponents projectes però, amés, hi ha la placa Trill Craft que permet connectar fins a 30 elements conductors per a que actuïn com a entrades tàctils.

Una bona aplicació per veure’n les possibilitats seria aquesta escultura de la Helen Leigh.

Sintetitzador analògic de mil oscil·ladors

Els sintetitzadors analògics es basen en uns circuits electrònics que oscil·len, cada un, a una determinada freqüència; no hi ha cap dispositiu programable. Normalment els sintetitzadors tenen uns pocs oscil·ladors però en Sam Battle es va proposar fer-ne un de més gran i es va fixar mil oscil·ladors com a objectiu, i se’n va sortir.

Fa servir un model d’oscil·lador molt senzill, que només requereix un transistor, un condensador i una resistència. El dispositiu complet està muntat a una paret, ocupant una superfície de 4 m d’ample i 2,3 m d’alt. I consumeix menys de 15 W de potència.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Posem els coses fàcils a les persones faedores

Per als qui encara no ho sabeu, faedor/faedora és la paraula que el TERMCAT proposa com a traducció de maker.

Si ets una persona faedora, segur que algun cop t’has trobat, en cap de setmana, que estàs fent un projecte i et falta un component. Si el component és un circuit integrat 74HC595 ho tens complicat però si és una resistència de 10 kΩ o un condensador de 100 nF hauria de ser més senzill, ja que són components bàsics. Al Japó han posat, en llocs públics, màquines d’autovenda que permeten comprar components electrònics d’ús habitual.

A veure quan trobem màquines d’aquestes a les nostres viles i ciutats...

Construeix el teu propi accelerador de partícules

Des de fa un temps, l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) fa activitats per acostar la ciència a la ciutadania en general i els infants i adolescents en particular. Dins aquest programa, hi ha una activitat en la que ens proposen que ens fem el nostre accelerador de partícules, a casa o a l’institut. L’accelerador es pot construir principalment a partir de peces impreses en 3D i es pot controlar mitjançant un microcontrolador Arduino.

La “partícula” que accelera és una mica grossa per ser anomenada així, ja que es tracta d’una bola de tennis de taula que està recoberta de grafit; però l’experiment és d’indubtable interès.

Podeu trobar més informació al web del CERN S'Cool LAB.

Robot que juga a tennis de taula (i guanya)

L’empresa Omron, com moltes altres, treballa en el desenvolupament de robots que facin tasques col·laborant amb les persones. Això implica desenvolupar molts tipus de tecnologies, com visió artificial, capacitat de reacció, prevenció de possibles danys, etc.

Per demostrar l’estat actual d’algunes de les seves tecnologies han desenvolupat un robot que juga a tennis de taula. El resultat és espectacular.

Podeu llegir més informació en aquesta pàgina i veure els detalls dels càlculs en aquest article.

Els LED i la contaminació lumínica

L’enllumenat públic i l’observació astronòmica tenen interessos contraposats. Per poder observar el firmament cal tenir el que s’anomena “cel fosc” però l’enllumenat dels carrers il·lumina el cel, principalment a causa del reflex de la llum en el terra. Aquesta il·luminació del cel nocturn és el que anomenem contaminació lumínica.

Fa uns anys, la instal·lació d’enllumenat de vapor de sodi (conegut pel seu color groc ataronjat) va contribuir a disminuir la contaminació lumínica. Però el motiu que va portar a la proliferació dels llums de sodi no era aquest, sinó que s’originava en l’estalvi energètic.

Actualment els llums basats en LED permeten un enllumenat viari més eficient i versàtil. Hi ha llums LED de tons molt variables. Els de llum freda (6000 K o més) són els que més afecten a la contaminació lumínica però els altres LED de llum blanca també tenen una afectació important.

Els experts recomanen fer servir filtres per aconseguir reduir la quantitat de llum blava emesa a l’atmosfera, ja que aquest color és el que més es dispersa en les molècules d’aire.

Podeu llegir més informació en aquest article.

Potser aviat podrem veure avions elèctrics

Ja fa anys que hi ha al mercat drons, que estan alimentats amb bateries; però, en canvi, no es parla d’avions elèctrics. El motiu és el pes de les bateries. Quan s’intenta fer un avió elèctric una mica gros, sempre apareix el mateix problema: les bateries pesen massa. Això es pot compensar reduint la càrrega de l’avió o la distància que pot recórrer, però llavors potser no servirà per a la finalitat que l’havíem pensat. L’alternativa d’augmentar la potència de l’avió no és acceptable perquè implica augmentar el pes de les bateries i tornaríem a estar al mateix lloc.

En un futur proper, les bateries de liti-sofre podrien permetre començar a fer avions elèctrics amb bateries. Els prototips actuals de bateries de liti-sofre estan permetent assolir densitats d’energia de 470 Wh/kg, molt per sobre dels 265 Wh/kg als que poden arribar les actuals bateries de liti-ió.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.