Globus solars

L’empresa Cool Earth ha presentat un prototipus de captador solar en forma de globus que pretén obtenir molta més energia que els actuals panells solars. El globus actua com un concentrador òptic de forma que pot aprofitar la radiació solar en un ampli marga d’angles d’incidència. Els globus que han fet fins ara tenen un diàmetre de dos metres i poden generar, cada un, fins a mig kilowatt de potència.



La idea seria poder fer horts solars formats per aquests globus assolint una potència més alta per unitat de superfície de terreny que amb els sistemes actuals.



Podeu llegir més informació a La bioguía.

Zowi un robot que és molt més que una joguina

L’empresa BQ ha tret al mercat el robot Zowi. Tal com surt de fàbrica és una joguina amb aspecte de robot que sap fer unes quantes coses com ballar (porta quatre servomotors a les potes), caminar evitant obstacles (el que semblen els seus ulls són sensors d’ultrasons) i respon als sons.



Però un cop acabada la descoberta inicial, podem instal·lar-nos una aplicació al mòbil o a la tauleta que ens permetrà fer altres coses amb en Zowi comunicant-nos-hi via Bluetooth. També hi ha un entorn de tipus gràfic (que recorda una mica a l’Scratch o a l’App Inventor) que permet canviar-li la programació.



D’altra banda, el robot es pot desmuntar i, fins i tot, afegir-li sensors. Si l’usuari té accés a una impressora 3D pot dissenyar noves carcasses per a en Zowi.

Així doncs, està pensat com una joguina (per menys de 100 €) que va atrapant a l’infant i el va introduint, poc a poc, en el món maker, la programació i la robòtica.

Sabeu què és el flicker?

El flicker és el pampallugueig que fan els llums. Aquí ens referim a llums elèctrics encara que, com és sabut, els llums de flama també en fan. Aquest pampallugueig pot ser molest en alguns casos i en altres causar fatiga o, fins i tot, desencadenar marejos o atacs epilèptics en les persones que hi tinguin predisposició.

El flicker pot ser conscient (la persona percep els canvis de lluminositat del llum) o inconscient (la persona no se n’adona perquè la velocitat de canvi és tan ràpida que no la veu l’ull humà.

Les bombetes (incandescents o halògenes) s’encenen i s’apaguen cent cops per segon a causa de que estan alimentades amb corrent altern (o sigui, tenen una freqüènci de parpelleig de 100 Hz). Normalment aquest efecte no és molest ja que com la bombeta no s’arriba a refredar fluctua la lluminositat però no s’arriba a apagar. El mateix passava amb els fluorescents d’abans (que encara n’hi ha molts d’instal·lats) i sí que algunes persones es queixaven de molèsties que podríem considerar lleus. Els actuals fluorescents d’alta eficiència i les bombetes de baix consum treballen a freqüències molt més altes i, per tant, són menys molestos. Els LED porten un circuit electrònic que evita que la lluminositat fluctuï gaire.

El problema apareix quan hi ha pampallugueig a determinades freqüències que poden ser molt més molestes. La causa habitualment és que hi ha instal·lacions properes que tenen aparells inapropiats o que no estan connectats de manera correcta. Un cas típic són els forns d’arc i els soldadors d’arc que estan connectats a línies de potències proporcionalment massa petites. Normalment se soluciona connectant la instal·lació que té aparells pertorbadors a nivells de tensió més alts.



L’empresa Viso Systems ha posat a disposició dels tècnics una aplicació per a mòbil que permet mesurar el flicker a partir de la càmera del mòbil. Malauradament, ara per ara només està disponible per a iPhone.

La superxarxa es va fent gran

Fa dos anys i mig vam parlar en dues ocasions (1, 2) de la superxarxa, un conjunt de línies de corrent continu en alta tensió que havien d’unir nusos destacats de la xarxa elèctrica europea per permetre transportar energia a llargues distàncies i compensar els desequilibris locals entre generació i demanda.

La proposta volia afavorir la integració de les energies renovables, especialment la solar fotovoltaica i l’eòlica, permetent la possibilitat de portar l’excedent d’una regió a una altra on aquell moment la generació sigui baixa o el consum sigui elevat.



Al número d’agost de la revista IEEE Spectrum es torna a parlar de la superxarxa però ara la proposta no és ja a nivell europeu sinó a nivell mundial. Un dels primers trams existents és l’enllaç transpirinenc del que la fotografia següent mostra una de les espectaculars estacions de conversió.

Limor Fried una emprenedora d’èxit

En el número de setembre de la revista The Institute llegia la biografia (que, en part, ja coneixia) de la Limor Fried (més coneguda com a Lady Ada). Va començar al seu dormitori, en una residència d’estudiants. Allà mantenia un bloc sobre projectes per a fer-se un/a mateix/a. Alguns dels seus lectors li demanaven que els ajudés a aconseguir els materials i va començar a preparar kits de muntatge que anava a portar personalment a l’oficina de correus.



Poc a poc, l’activitat va anar creixent i va fundar l’empresa Adafruit una empresa que actualment ocupa uns locals de 930 m² i té 83 persones contractades. Adafruit comercialitza materials electrònics per a hobby. El nom de l’empresa és en honor a Ada Lovelace, una matemàtica anglesa del segle XIX que es considera la primera programadora informàtica (en una època en la que els ordinadors electrònics no existien).



En el mateix número de la revista trobem altres tres dones emprenedores (i també dos homes). També ens explica la història de dues empreses actualment molt conegudes, Hewlett-Packard i Medtronic, però que van començar en garatges.

Una segona vida per a les centrals tèrmiques

Actualment moltes centrals tèrmiques del món es passen la major part de l’any aturades. La disminució de la demanda com a conseqüència de la crisi, la creixent presència d’electricitat d’origen eòlic i solar i les exigents condicions ambientals fan que només siguin competitives quan hi ha puntes de demanda.

Al mateix temps, el creixent percentatge d’energia renovable fa que cada cop sigui més baixa la potència implicada en generadors que estiguin girant a la velocitat que correspon a la freqüència de la xarxa (és a dir, els de centrals hidràuliques i tèrmiques). Tradicionalment aquests generadors girant en sincronisme ajudaven, i molt, a l’estabilitat de la xarxa.

D’altra banda, la generació renovable distribuïda provoca que, en funció del repartiment de la generació i la càrrega en cada moment, alguns nusos de la xarxa puguin tenir tensions més altes de les desitjables i altres tensions més baixes.

A la vista del que hem comentat fins ara, unes quantes empreses elèctriques arreu del món han començat a convertir els generadors d’algunes centrals tèrmiques en compensadors síncrons. El compensador síncron és un alternador que no està connectat a cap font d’energia (per exemple, una turbina de vapor) sinó que gira lliurement en buit. Controlant l’excitació d’aquest alternador aconseguim variar la reactiva que genera o consumeix i, de retruc, controlar la tensió en el nus de la xarxa on està connectat.



La central deixa de contaminar però passa a funcionar durant la major part de l’any. La presència d’aquest generador rodant no afecta a l’intercanvi de potència en condicions normals però ajuda a mantenir l’estabilitat de la xarxa.

Podeu llegir més informació al número d’agost de la revista IEEE Spectrum.

Aviat podrem imprimir els circuits impresos

Fa una mica més de 18 mesos vam parlar sobre la proposta de fer impressores que permetessin fer circuits impresos. Ara ja són més a prop nostre.

Recentment un conegut web de micromecenatge ha recollit fons per finançar la construcció d’una impressora de circuits impresos que no només fa les pistes del circuit; a més pot afegir capes d’aïllant i soldar els components. Aquest model d’impressora ha guanyat el prestigiós premi James Dyson.



Podeu veure més informació i encarregar la vostra impressora al web de Voltera.