Al mateix temps, el creixent percentatge d’energia renovable fa que cada cop sigui més baixa la potència implicada en generadors que estiguin girant a la velocitat que correspon a la freqüència de la xarxa (és a dir, els de centrals hidràuliques i tèrmiques). Tradicionalment aquests generadors girant en sincronisme ajudaven, i molt, a l’estabilitat de la xarxa.
D’altra banda, la generació renovable distribuïda provoca que, en funció del repartiment de la generació i la càrrega en cada moment, alguns nusos de la xarxa puguin tenir tensions més altes de les desitjables i altres tensions més baixes.
A la vista del que hem comentat fins ara, unes quantes empreses elèctriques arreu del món han començat a convertir els generadors d’algunes centrals tèrmiques en compensadors síncrons. El compensador síncron és un alternador que no està connectat a cap font d’energia (per exemple, una turbina de vapor) sinó que gira lliurement en buit. Controlant l’excitació d’aquest alternador aconseguim variar la reactiva que genera o consumeix i, de retruc, controlar la tensió en el nus de la xarxa on està connectat.
La central deixa de contaminar però passa a funcionar durant la major part de l’any. La presència d’aquest generador rodant no afecta a l’intercanvi de potència en condicions normals però ajuda a mantenir l’estabilitat de la xarxa.
Podeu llegir més informació al número d’agost de la revista IEEE Spectrum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari