Fins al setembre

Com cada any, a l’acabar el curs escolar el blog  fa una pausa. Al setembre seguim amb més continguts.

Si voleu, podeu fer peticions de temes concrets a oriol.boix.dee@gmail.com

Fins al setembre

A l’acabar el curs escolar el blog  fa una pausa. Al setembre seguim amb més continguts.

Si voleu, podeu fer peticions de temes concrets a:    oriol.boix.dee @ gmail.com

Els “wearables” estan de moda

Els wearables són elements electrònics que es poden incorporar a la roba (e-tèxtils) o com a complements de vestir i cada cop hi ha més kits i accessoris per a fer-s’ho un mateix.

Probablement un dels primers va ser el LilyPad d’Arduino però després n’han anat apareixent contínuament.



Un dels kits més complets és el OS Watch ja que inclou tant imprimir la caixa com fer el circuit.



I potser el més espectacular és el MicroView que és un petit element que incorpora una pantalla OLED i un Arduino.



Però segur que en els propers mesos sentirem a parlar de molts més i probablement els veurem pel carrer.

Com funciona... la làmpada de baix consum

Les làmpades de baix consum, també anomenades fluorescents compactes o làmpades de vapor de mercuri a baixa pressió, funcionen de manera molt diferent a les bombetes.

En aquest cas l’electricitat no passa per un filament sinó que salta a través d’un gas. Hi ha un elèctrode a cada extrem del tub i l’electricitat salta de l’un a l’altre. El contingut del tub és un gas inert barrejat amb vapor de mercuri.

En el moment d’encendre, bona part del mercuri està en forma líquida i, per això, el gas és poc conductor. Cal, doncs, una descàrrega de tensió relativament alta per tal que comenci a saltar l’electricitat. Un cop iniciat el procés, el gas es va escalfant i es torna més conductor. Al mateix temps el mercuri s’evapora i també fa que el gas condueixi millor. Per això, durant el funcionament normal el circuit electrònic que acompanya la làmpada s’encarrega de vigilar que no passi massa corrent elèctric.

A primer cop d’ull, tothom diria que el tub hauria de ser transparent ja que la pintura blanca que el recobreix sembla que hagi d’absorbir una part important de la llum. Però no és així. Si el tub no estigués pintat, la llum que faria seria ultraviolada de tipus UVC (no UVA que és la que més coneixem). La llum UVC és perillosa per a l’organisme ja que pot provocar càncer de pell i cremades a la retina. Els tubs sense pintar es fan servir per desinfectar aigua.

La pintura que recobreix el tub per la part interior és d’una substància fluorescent. Aquesta substància converteix la llum UVC en llum visible i permet que el fluorescent serveixi per a il·luminació. La llum produïda té major part de llum blava i verda; per això les fotografies fetes amb segons quines càmeres es veuen blavoses o verdoses. En moltes càmeres digitals, hi ha un sistema automàtic de compensació del color de la llum (AWB) que permet que les fotos surtin bé amb qualsevol tipus de llum.

Vols fer-te un aparell per fer electrocardiogrames?

Des que va sortir al mercat l’Arduino (i després altres plaques) han anat apareixent tota mena d’accessoris a baix cost que permeten fer tota mena de projectes; normalment pensant en robots, petits automatismes, etc.

El que no és habitual és trobar elements per fer aplicacions sobre elements biomèdics. Fins que ha aparegut Bitalino.



La placa Bitalino incorpora un microcontrolador ATMega328 i els accessoris per electrocardiograma, electromiograma, activitat electrodèrmica; així com acceleròmetre i connexió Bluetooth. Cada una d’aquestes parts està en una zona separable del circuit, de manera que ens podem quedar només amb les que ens facin falta.

La placa completa val menys de 150 € (sense impostos) i no és gaire més gran que una targeta de crèdit. És programable en Pyton, Android i altres llenguatges.

Com funciona... el rentaplats

La primera cosa que hem de tenir clara és que el rentaplats no pot tocar els plats ni moure’ls per evitar que es trenquin. Per tant, l’única manera que té per rentar-los és llençant aigua a pressió contra ells.

Així doncs, l’element clau és la bomba que s’encarrega d’impulsar l’aigua. L’aigua surt pels forats de les pales a gran velocitat (més de 100 km/h) i arriba amb força contra els plats. Atès que alguns dels forats de les pales tenen una certa inclinació (tots inclinats igual) la força de l’aigua empeny les pales en sentit contrari i les fa girar. D’aquesta manera l’aigua pot arribar a tots els llocs.

Les pales del rentaplats estan a sota i a sobre dels calaixos (n’hi ha que sobre el calaix superior no en tenen) i, per tant, poden enviar bé l’aigua als plats (i altres elements) que estan situats amb una orientació adequada. Els elements que no estiguin correctament orientats rebran només l’aigua que rebota a les parets o als altres elements i que porta una velocitat molt més baixa. Si hi ha plats que es toquen entre sí, no els arribarà aigua a les zones en contacte i no es rentaran. Per això és molt important posar les coses ben posades al rentaplats: els plats amb la inclinació apropiada, les coses més brutes a la part inferior i els gots al calaix superior i de cara avall. No hi ha d’haver coses superposades ni que es toquin entre sí.

Durant el funcionament del rentaplats, la bomba llença aigua contra els plats i després aquesta aigua es recull i torna al dipòsit inferior, des d’on es torna a llençar. Durant el rentat, l’aigua del dipòsit és escalfada. Al començament (quan l’aigua encara no està prou calenta)  s’impulsa aigua sola. Després s’allibera el sabó que es va barrejant amb l’aigua, de manera que la bomba impulsa aigua amb sabó.

Normalment hi ha un o dos cicles de rentat i alguns cicles d’esbandit. Al darrer esbandit es posa també l'abrillantador. Després es treu l’aigua i s’escalfa l’aire interior per afavorir l’assecat.

Rubí inaugura una fotolinera

És a dir, una electrolinera que funciona a partir d’energia solar. Es tracta d’una pèrgola fotovoltaica sota la qual hi ha els punts de recàrrega de cotxes i motos. En el cas dels cotxes, hi ha dues places de recàrrega ràpida i dues de recàrrega normal.



Un aspecte també nou és el fet que, complint una normativa, la recàrrega és gratuïta.



La fotolinera està ubicada a la masia de Can Serra.