Les apagades de protesta no perjudiquen a les companyies elèctriques... les beneficien!

A mi sempre m'havia semblat que una apagada de protesta organitzada amb setmanes d'anticipació no perjudicava gens a les companyies elèctriques. Però fa uns dies un conegut em va fer arribar un enllaç a d'un article en el que s'explica, penso que de manera força entenedora, que en realitat hi guanyen més que no pas hi perden.

El funcionament del mercat elèctric és complicat però en aquest cas el que succeeix és, em sembla, senzill.

Per a cada hora de cada dia Red Eléctrica, l'empresa que opera la xarxa de transport i gestiona el mercat elèctric, fa un càlcul de l'energia que es necessitarà. I, la veritat, és que l'encerten molt bé sempre que no hi hagi contingències greus (com va ser el cas de les grans apagades de Barcelona i Girona). A partir d'aquest càlcul, es fan les ofertes de generació d'energia per satisfer la demanda de cada hora.

Però, què passa quan hi ha programada una protesta d'aquest tipus?

En el sistema apareix una variable que els altres dies no hi és: Quanta gent participarà i quanta energia deixaran de consumir?

Cal preveure els dos extrems, per un costat que no s'hi apunti ningú i la demanda sigui la que ja estava prevista (demanda màxima). Per un altre costat que s'hi apunti molta gent (demanda mínima). Encara que la convocatòria sigui exitosa, el percentatge no és mai molt alt ja que les indústries i els serveis públics segueixen consumint el mateix.

L'operador del sistema preveu doncs que la generació pugui arribar al valor de demanda màxima però també ha de preveure que arribi al de demanda mínima i, per tant, l'energia que correspon a la diferència entre les dues l'ha d'encarregar a centrals que siguin regulables (les nuclears, renovables i algunes tèrmiques no ho són).

Això vol dir que una part de l'energia no s'encarrega a les centrals que per aquell dia ofereixin un preu més baix sinó a aquelles que permetin una bona regulació encara que el preu sigui més alt. Com el preu final de l'energia correspon al preu més alt de totes les centrals que s'han previst per aquella hora, el preu de l'energia en aquella hora serà més alt del que correspondria.

D'altra banda, les centrals que finalment no hagin de generar però s'hagin vist forçades a estar disponibles en aquella hora (per si la demanda augmentava) rebran una compensació per disponibilitat que es sumarà al preu de l'energia.

El resultat és que en l'hora prevista de l'apagada el preu de l'energia és significativament més alt del que correspondria i les empreses que han estat seleccionades a l'oferta d'energia tindran guanys superiors als que haurien tingut en un altre cas.

Podeu llegir l'article al web de la Asociación Española de Comunicación Científica.

Estalvi d'energia a la llar - nevera i congelador 1

Un cop comentada l'etiqueta energètica, que bàsicament ens interessa si volem canviar l'aparell, anirem parlant de com estalviar amb els aparells que ja tenim.

Començarem parlant de la nevera i el congelador que són dels aparells que més energia gasten. Les neveres i els congeladors tenen una potència relativament baixa però com funcionen moltes hores al dia acaben sent un consum important a la llar. Segons l'IDAE, aquests aparells consumeixen un 18% del total d'energia de la llar.

Les neveres i els congeladors consumeixen energia per refredar el seu interior, és a dir per treure aquella escalfor que hi ha entrat. Com hi entra calor? De tres maneres:

• Quan obrim la porta i hi entra aire a temperatura ambient
• Quan hi posem aliments
• A través de les parets i la porta

Avui parlarem de l'entrada d'aire i el proper dia de la resta.

El tema de l'entrada d'aire és molt important. Cal evitar tant com puguem l'entrada d'aire i, per això, procurarem tenir la porta oberta el mínim necessari i, sobretot, obrir-la el menor número de cops possible. Si anem a sopar, per exemple, convé tenir clar què necessitem per preparar el sopar i obrir un sol cop per treure-ho tot. Un cop fet el sopar, obrim un altre cop per guardar el que hem fet servir i treure el que ens calgui per sopar. Finalment després de sopar guardem tot el que cal. Amb això, per a tot el procés del sopar ha calgut obrir tres cops. Quants obres habitualment? Costa, però amb el temps t'hi acostumes i l'estalvi és significatiu.

Cal tenir present també que no entra la mateixa quantitat d'aire a tots els aparells. Per exemple als congeladors tipus cofre, el fet que s'obri per dalt evita molt l'entrada d'aire ja que l'aire calent tendeix a anar amunt i el fred avall. En els congeladors amb calaixos també s'evita força ja que només pot entrar en el calaix que obres.

Estalvi d'energia a la llar - etiqueta energètica

En les properes setmanes parlarem sobre temes d'estalvi d'energia elèctrica a la llar. Hi ha dues maneres d'estalviar energia, una és fent un millor ús dels aparells i l'altra és canviar-los per aparells més eficients. Com és lògic, també podem combinar les dues. En propers dies parlarem, aparell per aparell, de com estalviar en el seu ús. Ara començarem parlant de l'etiqueta energètica.

L'etiqueta energètica que és el que ens informa (entre altres coses) del consum energètic de l'aparell i ens permet comparar els aparells no només pel preu de compra sinó també del que podem estalviar amb el seu us respecte a un altre aparell més econòmic.

Aquesta etiqueta té una part comuna a tots els aparells que ens indica la classe i una altra part que depèn de l'aparell i ens dóna altres informacions. La classe és, en principi, una lletra entre la A i la G on la A és la més eficient i la E la menys eficient. En alguns casos (com les neveres) hi ha classes millors (A+ i A++). Un electrodomèstic normal o de consum mitjà estaria entre la D i la E i si això ho considerem el 100%, les altres lletres corresponen als percentatges que s'indiquen a la figura següent.

L'etiqueta de la fotografia correspon a una nevera i s'indica que la classe és A+.

També s'indiquen altres dades com el volum d'aliments que hi caben o el soroll que fa.

Circuits electrònics: reciclatge o frau?

Els circuits electrònics contenen nombrosos materials de difícil obtenció i, per tant, és absolutament necessari reciclar-los per recuperar aquests elements. Però recentment s’han descobert situacions de frau respecte a aquest reciclatge.



Sembla ser que hi ha empreses (si més no als EUA) que recullen els circuits electrònics, n’extreuen els circuits integrats (xips), que són les peces més cares, i els tornen a vendre. Si aquests xips els venen com a reciclats no hi ha res a dir però resulta que n’hi ha que els comercialitzenn com a nous. Això és una estafa.

Elsxips reciclats, d’entrada, tenen ja consumida una part de la seva vida esperada i, per tant, és previsible que durin menys. En algunes aplicacions això no és cap problema (la pega és que pagues com a nous elements que no ho són) però en altres aquesta vida més curta és un problema greu.

A més, per recuperar els xips el que fan es escalfar els circuits fins a una temperatura superior a la de fusió de l’estany i llavors els colpegen fins que es desprenen de la placa de circuit. Aquestga combinació de temperatura i cops pot deteriorar els xips. A més, pot passar que la part que falla sigui una que es fa servir poc i que, per tant, el problema no es detecti fins al cap de mesos o anys.

Finalment, en alguns casos els xips reciclats es comercialitzen com si fossin de qualitats superiors a la que tenien originalment. Atès que el procésw de recuperació deteriora la marca i referència impreses en el circuit, els tornen a marcar i, sovint, amb una referència de més qualitat per poder-ne demanar més diners.

Això s’ha descobert perquè els xips que van destinats a aplicacions militars segueixen uns controls molt exaustius. Qui sap si altres elements porten xips d’aquests i no se n’ha adonat ningú. Si falla un aparell personal o d’oficina pot ser un problema i pot costar uns diners però si falla el control d’un avió o d’una central nuclear hi pot haver en joc la vida de moltes persones.

Podeu llegir més coses al respecte a la revista IEEE Spectrum.

Altres punts d'entrada de sobretensions

En dies anteriors hem parlat dels protectors desobretensions. Fins ara hem considerat que les sobretensions podien entrar a través de la xarxa elèctrica però, de fet, hi ha altres camins per on poden entrar.

En el cas dels televisors i els seus accessoris, les sobretensions poden entrar (a més de per la instal·lació elèctrica) a través del cable d'antena. Les antenes són elements amb conductors elèctrics situats a l'exterior i a una certa alçada. Per tant no és impossible que hi caigui un llamp. Una bona pràctica de seguretat és desconnectar el cable d'antena de l'endoll de la paret quan hi ha tempesta i quan marxem de vacances.

En els cas dels equips informàtics ens trobem que el mòdem està connectat a la línia telefònica que passa pel carrer. No és estrany (i n'he conegut uns quants casos) que un llamp caigui en els cables de telèfon. Així doncs, igual que en el cas anterior, és recomanable desconnectar el cable telefònic dels mòdems quan hi ha tempesta i quan marxem de vacances.

Bola de foc en una línia elèctrica

El primer dia de novembre un resident a Montreal (Canadà) va filmar una bola de foc que es desplaçava al llarg d’una línia elèctrica.



Es tracta d’un fenomen força espectacular que es produeix amb poca freqüència. La bola que sembla de foc però, en realitat, és plasma està a una temperatura elevadíssima i despren tanta llum que pot deixar cecs als que se la mirin fixament.

La creació de la bola és a causa d’un arc elèctric ja sigui perquè algun objecte s’acosta a la línia o perquè el vent fa que els cables s’acosin massa entre sí (sembla que aquesta va ser la causa en el cas del Canadà). Un cop la bola està creada, ionitza l’aire del seu voltant. Com a mida que s’acosti a la font d’energia  la tensió i el corrent seran més grans, la bola tendeix a desplaçar-se en direcció al punt d’alimentació de la línia.

Podeu trobar una explicació més acurada (en anglès) al web de LiveScience.

Protectors de sobretensions locals

Fa uns dies parlàvem sobre els protectors de sobretensions. Però i si no en tenim, què podem fer?

Evidentment una de les opcions és que un instal·lador vingui i ens n'instal·li un però això implica un cost important que no sempre podem assumir. A més, ens podem trobar que el quadre elèctric ja estigui totalment ple i calgui ampliar-lo.

Una alternativa senzilla i econòmica és posar protectors locals de sobretensions en aquells endolls on hi connectem aparells especialment sensibles (informàtica, audiovisuals, etc.).

És molt important tenir present que els protectors de sobretensions només poden fer la seva funció si l'endoll on es connecten té presa de terra i el protector s'endolla correctament per connectar-s'hi. Si la nostra instal·lació no té presa de terra, no cal que comprem el detector ja que és una despesa inútil.

Hi ha protectors senzills com el de la fotografia superior i també n'hi ha d'integrats en una base múltiple d'endolls.

Normalment els protectors de sobretensions porten un element (una petita llum o un element de color) que indica el seu correcte funcionament. Si aquesta llum s'ha apagat o l'indicador ha canviat de color vol dir que una sobretensió ha destruït la part activa del detector i, per tant, és com si el protector no hi fos. En aquest cas, caldrà canviar-lo.

Una forma alternativa però més econòmica és desendollar (no només apagar) tots els aparells informàtics i audiovisuals quan hi ha tempesta o quan marxem de vacances.