Sembla ser que hi ha empreses (si més no als EUA) que recullen els circuits electrònics, n’extreuen els circuits integrats (xips), que són les peces més cares, i els tornen a vendre. Si aquests xips els venen com a reciclats no hi ha res a dir però resulta que n’hi ha que els comercialitzenn com a nous. Això és una estafa.
Elsxips reciclats, d’entrada, tenen ja consumida una part de la seva vida esperada i, per tant, és previsible que durin menys. En algunes aplicacions això no és cap problema (la pega és que pagues com a nous elements que no ho són) però en altres aquesta vida més curta és un problema greu.
A més, per recuperar els xips el que fan es escalfar els circuits fins a una temperatura superior a la de fusió de l’estany i llavors els colpegen fins que es desprenen de la placa de circuit. Aquestga combinació de temperatura i cops pot deteriorar els xips. A més, pot passar que la part que falla sigui una que es fa servir poc i que, per tant, el problema no es detecti fins al cap de mesos o anys.
Finalment, en alguns casos els xips reciclats es comercialitzen com si fossin de qualitats superiors a la que tenien originalment. Atès que el procésw de recuperació deteriora la marca i referència impreses en el circuit, els tornen a marcar i, sovint, amb una referència de més qualitat per poder-ne demanar més diners.
Això s’ha descobert perquè els xips que van destinats a aplicacions militars segueixen uns controls molt exaustius. Qui sap si altres elements porten xips d’aquests i no se n’ha adonat ningú. Si falla un aparell personal o d’oficina pot ser un problema i pot costar uns diners però si falla el control d’un avió o d’una central nuclear hi pot haver en joc la vida de moltes persones.
Podeu llegir més coses al respecte a la revista IEEE Spectrum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari