El disseny de les torres elèctriques

Per quin motiu totes les torres elèctriques han de tenir el mateix disseny?

Hi ha qui pensa que no. Per això, fins i tot, es convoquen concursos internacionals de disseny.

A continuació hi ha alguna mostra de models:

 

La de la dreta (Mickey Mouse) no és d'un concurs però està a una subestació de Florida.

Cotxe elèctric plegable

El cotxe elèctric no fa soroll i no contamina la ciutat (si contamina o no a altres llocs depèn de la generació elèctrica) però segueix ocupant un espai important.

Pensant en aquest problema ha nascut Hiriko, el cotxe elèctric plegable.

 

Com veiem a les imatges, el cotxe es plega per tal que quan està aparcat ocupi menys lloc.

Emmagatzemament d'energia elèctrica

Fa un mes parlàvem de la construcció d'una planta d'emmagatzematge d'electricitat en bateries amb una potència d'1 GW.

Molt més a la vora, a les Canàries, se n'està projectant una de més petita, 1 MW (mil vegades menys). Pot semblar molt poc però per la mida de l'illa de Gran Canaria és una potència considerable.

Podeu llegir la notícia a la revista Entrelíneas.

La línia de connexió amb França segueix endavant

A l'octubre es va iniciar la perforació del túnel des del costat francès. Es preveu que la línia entri en servei d'aquí dos anys.

Un dels moments més espectaculars és el transport dels transformadors que es fa parcialment en vaixell i parcialment en uns camions especials. Cada transformador és d'1 GW i pesa unes 300 tones.

El nou aïllant és a la nevera!

Recentment s'ha trobat que la clara de l'ou és un bon aïllant elèctric que permet fer capes molt fines i flexibles.

Sembla que, ara per ara, podria ser emprada per aïllar la porta dels transistors orgànics. Qui sap si més endavant trobarem altres elements elèctrics aïllats amb clara d'ou.

Operar per canviar les piles?

Moltes persones porten sistemes electrònics implantats; els més freqüents són els marcapassos. El problema és que cada un cert temps aquests elements implantats necessiten un canvi de bateries i, per tant, normalment el pacient ha de passar pel quiròfan.

Ja hi ha estudis en marxa per aconseguir carregar les bateries externament però al número de maig de la revista IEEE Spectrum comentaven la possibilitat d'agafar l'energia del mateix lloc on l'agafen les cèl·lules del cos: de la sang.

La idea és fer una pila de combustible que pugui agafar l'energia d'algunes molècules presents a la sang, per exemple la glucosa. De moment, s'han fet experiments amb hemolimfa de cargols (en concret Neohelix albolabris) i se n'ha pogut obtenir energia elèctrica en una quantitat prometedora. Els experts creuen que en un futur, si l'alimentació deixa de ser un problema, hi podria haver un augment dels aparells implantats.

Computadors amb relés

Els primers ordinadors digitals estaven fets a base de relés. En aquella època es deien computadors enlloc d'ordinadors i també n'hi havia d'analògics.

Els automatismes amb relés encara es fan servir però molt poc ja que cada unitat (bit) és relativament gran, i a  més són lents, fan molt soroll i gasten molta energia. Només s'empren en automatismes molt senzills i en aquells casos en els que fer-ho electromecànicament (amb relés) sigui més segur que fer-ho electrònicament (per exemple sistemes d'aturada d'emergència).

Però això podria canviar en pocs anys. Llegia al número d'abril de la revista IEEE Spectrum que s'està treballant intensament en els nanorelés que poden anar dins de circuits integrats.

Segueixen essent relés tal com els definim ja que hi ha una peça mecànica que es mou quan és atreta i en la nova posició tanca un contacte. En un circuit integrat n'hi pot haver centenars ja que les seves dimensions són extraordinàriament reduïdes.

Com els contactes són tan petits, la seva inèrcia és molt baixa i poden ser molt ràpids. Potser no tan ràpids com els microprocessadors actuals però sí com els de fa pocs anys. En ser contactes elèctrics, i no transistors, el corrent amb el contacte obert és realment nul; en els circuits integrats amb transistors, el corrent que circula en estat de desconnexió no és nul i això dóna lloc a pèrdues significatives d'energia que es tradueixen en un important escalfament.

Potser d'aquí pocs anys tornarem a tenir ordinadors electromecànics... i aquest cop sobre la taula de casa i no ocupant tota una habitació.