Els primers ordinadors digitals estaven fets a base de relés. En aquella època es deien computadors enlloc d'ordinadors i també n'hi havia d'analògics.
Els automatismes amb relés encara es fan servir però molt poc ja que cada unitat (bit) és relativament gran, i a més són lents, fan molt soroll i gasten molta energia. Només s'empren en automatismes molt senzills i en aquells casos en els que fer-ho electromecànicament (amb relés) sigui més segur que fer-ho electrònicament (per exemple sistemes d'aturada d'emergència).
Però això podria canviar en pocs anys. Llegia al número d'abril de la revista IEEE Spectrum que s'està treballant intensament en els nanorelés que poden anar dins de circuits integrats.
Segueixen essent relés tal com els definim ja que hi ha una peça mecànica que es mou quan és atreta i en la nova posició tanca un contacte. En un circuit integrat n'hi pot haver centenars ja que les seves dimensions són extraordinàriament reduïdes.
Com els contactes són tan petits, la seva inèrcia és molt baixa i poden ser molt ràpids. Potser no tan ràpids com els microprocessadors actuals però sí com els de fa pocs anys. En ser contactes elèctrics, i no transistors, el corrent amb el contacte obert és realment nul; en els circuits integrats amb transistors, el corrent que circula en estat de desconnexió no és nul i això dóna lloc a pèrdues significatives d'energia que es tradueixen en un important escalfament.
Potser d'aquí pocs anys tornarem a tenir ordinadors electromecànics... i aquest cop sobre la taula de casa i no ocupant tota una habitació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari