Nova forma de funcionar per als onduladors solars

La generació fotovoltaica té l’inconvenient que la seva producció depèn de si fa sol o no. A més, si en una zona hi ha un percentatge elevat de generació fotovoltaica pot dificultar-se la gestió de la xarxa elèctrica, especialment en cas d’incidències.

Fa un temps, Alemanya va fer una llei puntera que posava uns nous requeriments tècnics als onduladors dels sistemes fotovoltaics per fer-los més compatibles amb la gestió de la xarxa. Els resultats han estat positius i ja hi ha altres llocs on s’estan implantant requisits semblants.

Una de les novetats està en els requisits que ha de complir l’ondulador en cas de problemes a la xarxa. L’altra és el fet que l’ondulador ha de gestionar també la reactiva, i això permet una penetració més gran de generació fotovoltaica sense que es produeixin problemes sobre les tensions de la xarxa.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

El transport d’electricitat – Els cables subterranis III

A les línies aèries, els conductors estan en contacte amb l’aire. En canvi, els cables subterranis estan enterrats entre un i dos metres de profunditat. Els cables s’escalfen quan hi passa corrent elèctric i el fet d’estar enterrats fa difícil que puguin evacuar aquesta escalfor cap a l’exterior. Això vol dir que quan un cable subterrani pateix una sobrecàrrega pot necessitar un temps molt llarg per a refredar-se  i això fa necessari que la xarxa elèctrica disposi de més alternatives per a fer passar l’energia quan hi ha línies subterrànies que quan totes són aèries.

Atès que una línia subterrània de transport és uns 10 cops més cara que una aèria per a la mateixa potència, es procura fer subterranis només aquells trams que no puguin ser aeris (interior de les ciutats, proximitat a aeroports, etc.). Cada cop que cal canviar d’aeri a subterrani o al contrari és necessària una infraestructura per a fer-ho. En el cas de les línies de transport sol ser gran i, per tant, cal un terreny adequat i tots els permisos. La fotografia que hi ha més amunt correspon a una subestació de conversió de 220 kV.

Vols imprimir les teves galetes?

En realitat, no són ben bé galetes. Es tracta de pancakes, una mena de creps gruixudes que són habituals a Amèrica.



Aquesta impressora permet donar-los formes a partir d’un dibuix. Actualment està en micromecenatge però sembla que tirarà endavant.



Podeu trobar més informació a la pàgina de Kickstarter.

La central solar més gran del món

Fa poc s’ha connectat a la xarxa la central solar fotovoltaica més gran del món, situada a Califòrnia. Té una potència de 550 MW, la meitat de la potència típica d’una central nuclear i ocupa una extensió de 19 kilòmetres quadrats.



Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

El transport d’electricitat – Els cables subterranis II

Els cables subterranis tenen el problema de ser capacitius, és a dir que es comporten com a condensadors elèctrics. Això vol dir que una part de l’energia que entra per un costat no surt per l’altre. A partir d’una determinada llargada de cable (que depèn de la tensió de treball i de la forma d’instal·lació) ens trobarem que ja no és raonable el transport per cable.

En línies de transport en alta tensió és necessari posar unes bobines per a compensar la capacitat del cable cada unes quantes desenes de kilòmetres. Això implica la construcció de subestacions intermèdies que no serien necessàries des d’un punt de vista de servei al client. Caldrà, doncs, trobar-los un emplaçament apropiat. La imatge següent mostra un exemple de bobines de compensació.

Les dificultats de trobar un emplaçament per a les bobines (amb tots els permisos) així com els costos afegits fan que no sigui habitual tenir trams de línies subterrànies de transport de més de 30 o 40 km. Per a distàncies més llargues es procura fer línies aèries i, si això no fos possible, es decideix fer servir corrent continu (cas que veurem més endavant en una altra entrada).

Vols tenir una Enigma?

Ara pots tenir uns rèplica digital de la mítica màquina Enigma. A més, si vols, te la pots fer tu amb un kit basat en Arduino.



L’empresa S&T GeoTronics LLC comercialitza rèpliques digitals d’aquestes màquines en versió kit i també en versió muntada.

Nou model d’aerogenerador per a aplicacions domèstiques

El LIAM F1 és un aerogenerador d’un pes que no arriba als 100 kg i que es pot instal·lar a qualsevol llar. Té un diàmetre de metre i mig i permet obtenir 1,5 kW amb una velocitat del vent de 5 m/s. El seu disseny tipus cargol fa que s’orienti per si sol en la direcció del vent.



Podeu trobar més informació al web d’ EcoInventos.