Un cop tenim la
previsió de demanda per a un dia concret, l’operador del
mercat elèctric rep les ofertes de generació dels diferents productors així com
les ofertes de compra de les empreses comercialitzadores.
Cada generador fa una oferta en la que, per a cada central, indica quin és
el preu mínim pel que està disposat a vendre electricitat. A partir d’aquestes
dades, s’ordenen els productors per ordre de preu i es comença a agafar pel més
econòmic fins arribar al valor de generació necessari. El preu corresponent a l’oferta
del darrer generador que s’agafa (el que s’anomena preu de cassació) és el que percebran
tots els generadors triats.
El fet que tots els productors cobrin el preu de cassació provoca que molts
d’ells ofereixin l’energia a preu zero. Aquesta és la manera habitual de
procedir d’aquelles centrals que no poden engegar i aturar fàcilment i, per
tant, prefereixen vendre l’energia sigui quin sigui el preu. També és el cas d’aquelles
centrals (habitualment renovables) en les que els costos de producció són
pràcticament nuls i que el que volen es recuperar la inversió com més aviat
millor.
Juntament amb les corbes de demanda, Red Eléctrica publica com es reparteix
la generació entre les diferents tecnologies en cada moment (en intervals de
deu minuts). La imatge següent correspon a les 5 del matí del passat 26 de
desembre.
Observem que, en aquest moment, la part més gran és la nuclear, seguida de
prop per l’eòlica i el carbó.
Hi ha un factor addicional que afecta a la decisió de les centrals que
intervenen, la capacitat del sistema. No serveix de res tenir una central molt
econòmica si no hi ha línies disponibles per transportar la seva energia. Per
tant l’operador del sistema elèctric (
Red Eléctrica) pot posar algunes
restriccions.
