Un cop tenim la previsió de demanda per a un dia concret, l’operador del mercat elèctric rep les ofertes de generació dels diferents productors així com les ofertes de compra de les empreses comercialitzadores.
Cada generador fa una oferta en la que, per a cada central, indica quin és el preu mínim pel que està disposat a vendre electricitat. A partir d’aquestes dades, s’ordenen els productors per ordre de preu i es comença a agafar pel més econòmic fins arribar al valor de generació necessari. El preu corresponent a l’oferta del darrer generador que s’agafa (el que s’anomena preu de cassació) és el que percebran tots els generadors triats.
El fet que tots els productors cobrin el preu de cassació provoca que molts d’ells ofereixin l’energia a preu zero. Aquesta és la manera habitual de procedir d’aquelles centrals que no poden engegar i aturar fàcilment i, per tant, prefereixen vendre l’energia sigui quin sigui el preu. També és el cas d’aquelles centrals (habitualment renovables) en les que els costos de producció són pràcticament nuls i que el que volen es recuperar la inversió com més aviat millor.
Juntament amb les corbes de demanda, Red Eléctrica publica com es reparteix la generació entre les diferents tecnologies en cada moment (en intervals de deu minuts). La imatge següent correspon a les 5 del matí del passat 26 de desembre.
Observem que, en aquest moment, la part més gran és la nuclear, seguida de prop per l’eòlica i el carbó.
Hi ha un factor addicional que afecta a la decisió de les centrals que intervenen, la capacitat del sistema. No serveix de res tenir una central molt econòmica si no hi ha línies disponibles per transportar la seva energia. Per tant l’operador del sistema elèctric (Red Eléctrica) pot posar algunes restriccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari