Cada cop s’aconsegueixen pròtesis de mà i braç més avançades i amb més capacitats. Aquests elements, normalment dissenyats per persones que no els necessiten, tenen, però, un cost molt elevat fora de l’abast dels usuaris i que difícilment estaran finançats per les assegurances, privades o públiques.
En canvi, uns dispositius més senzills i adequats a les necessitats dels usuaris serien molt més fàcils d’aconseguir i també permetrien que les persones que els necessiten puguin fer una vida semblant a les persones que no els han de menester.
Escric això després de llegir un article de Britt Young, que va néixer sense l’avantbraç esquerre, ha publicat a la revista IEEE Spectrum i en el qual reflexiona, després de comentar alguns antecedents històrics, sobre tot això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari