Els pulsioxímetres són dispositius que fan una estimació de la saturació d’oxigen en la sang d’una persona. El sistema es basa en l’absorció de la llum que fa l’hemoglobina. Aquests dispositius permeten una mesura més senzilla i ràpida que els que es basen en analitzar directament la sang, que requereixen la punció en una artèria.
Durant la pandèmia de COVID-19, l’oxímetria era un mètode de diagnòstic perquè se sap que l’hipoxèmia (baixa concentració d’oxigen en sang) és un símptoma de la infecció per COVID-19; per tant, el tractament que s’aplicava depenia dels valors mesurats.
Però un estudi publicat fa uns mesos conclou que els pulsioxímetres marquen de més si la pell és fosca, en concret amb una mitjana de l'1,7 per cent per als pacients asiàtics, de l'1,2 per cent per als pacients negres i de l'1,1 per cent per als pacients hispans. Segons aquest estudi, hi va haver molts pacients que van ser tractats amb retard a causa d’això i estimen que també n’hi devia haver molts que es van quedar sense un tractament que els hauria estat adequat.
Cal, doncs, seguir investigant en formes de mesurar la saturació d’oxigen en la sang; però també és fonamental que els assajos clínics que de medicaments i aparells es facin sobre una població prou diversa pel que fa a origen, color de la pell, gènere i qualsevol altre factor que pugui ser rellevant.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari