Abans que l’electricitat i l’electrònica hi intervinguessin, hi va haver diversos intents de crear elements mecànics per fer càlculs relativament sofisticats. Entre tots aquests, destaquen les idees de Charles Babbage, en concret la màquina de diferències (1819) i la màquina analítica (1837). Malauradament, el caràcter de Babbage i la dificultat d’obtenir l’enorme quantitat de diners necessària van impedir que cap dels dos dissenys arribés a ser provat.
La màquina de diferències era un sistema, basat en el mètode de les diferències finites, que permetria resoldre equacions polinòmiques. La màquina analítica havia de ser un sistema de càlcul més general que s’havia de programar fent servir targetes perforades, mètode que ja empraven els telers Jacquard.
El més interessant de la història és la part de la programació. La màquina analítica no es va poder construir completament però Babbage la va explicar en unes conferències a Torí, de les quals el matemàtic Luigi Federico Menabrea en va fer un recull. Més tard, Ada Byron (ara coneguda com Ada Lovelace) que no havia pogut cursar estudis però havia après matemàtiques pel seu compte, va traduir aquest recull a l’anglès i hi va posar explicacions pròpies. La segona versió d’aquestes notes era tres vegades més llarga que el document de Menabrea i incloïa un exemple de programa que es podria haver implementat en la màquina analítica, el que es considera el primer programa informàtic de la història.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum i al web del Computer History Museum, on trobareu una interessant explicació de la idea que hi ha al darrere de la màquina de diferències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari