Heu sentit parlar mai dels amplificadors magnètics? Són un element una mica oblidat en la història de l’electricitat i la informàtica.
El disseny d’un amplificador magnètic és similar al d’un transformador. Hi ha un nucli magnètic, d'un material convenientment escollit, i, en principi, dues bobines. Una de les bobines és de molt poques voltes de fil gruixut i l’altra de moltes voltes de fil prim. El circuit que es vol controlar fa servir la bobina de fil gruixut que, atesa la seva gran inductància, dificultarà molt el pas del corrent. La bobina petita serveix per al control, ja que com més gran sigui el corrent que passi per aquesta bobina més es saturarà el nucli; com més saturat estigui el nucli, més corrent podrà passar pel circuit principal. Funciona, doncs, com un amplificador per a circuits de corrent altern.
Els amplificadors magnètics es van fer servir en lloc de vàlvules de buit en nombrosos circuits de ràdio, per a construir ordinadors i formant part de sistemes de potència; per exemple, per variar la lluminositat dels focus dels teatres. A mesura que els transistors i altres dispositius d’estat sòlid van anar baixant de preu, les vàlvules de buit i els amplificadors magnètics van anar desapareixent.
Us explico això avui perquè un article a la revista IEEE Spectrum m’ha fet recordar aquests dispositius. Quan jo feia el meu projecte de fi de carrera, en diversos llocs del laboratori hi havia uns elements semblants als transformadors que pesaven una barbaritat; eren amplificadors magnètics que, ja llavors, ningú del laboratori els havia vist en funcionament. Us recomano la lectura de l’article per conèixer una mica més la història d’aquests dispositius i, també, el paper que van jugar en la Segona Guerra Mundial i el desenvolupament dels ordinadors.
En la foto podeu, a més, veure la Grace Hopper, una de les principals pioneres de la informàtica, fent servir un d’aquests ordinadors basats en amplificadors magnètics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari