L’altre tipus de central que participa en el sistema
elèctric des dels seus orígens és la central tèrmica de combustió.
Bàsicament el funcionament consisteix en cremar un
combustible per obtenir calor. La calor obtinguda es fa servir per escalfar
aigua i convertir-la en vapor que fa girar una turbina. La rotació de la
turbina fa moure l’alternador que és qui, finalment, produeix l’electricitat.
No tota l’escalfor produïda es converteix en electricitat.
Caldrà, doncs, una forma de refrigerar. En moltes centrals hi ha torres de
refrigeració per evacuar aquesta calor a l’atmosfera i en altres es refreda amb
aigua d’algun riu proper o del mar. Sovint es combinen els dos sistemes ja que així la torre refreda l'aigua abans de retornar-la al riu o al mar ja que està limitada la diferència de temperatura admissible entre l'aigua que s'agafa i la que es retorna.
En les centrals tèrmiques es poden cremar molts tipus de
combustible; per exemple gas natural, fuel o carbó. Segons el tipus de
combustible, la central requereix més o menys temps en posar-se en marxa però
normalment no poden respondre a les variacions de consum sinó que el seu
funcionament ha d’estar programat amb anticipació. També cal tenir present que
cada tipus de combustible implica unes emissions diferents que en molts casos
cal filtrar. Al nostre país, moltes de les centrals tèrmiques poden treballar
indistintament amb fuel o gas i això permet triar un o altre combustible segons
les necessitats i el preu de cada un.
En el gràfic següent (publicat per Unesa) podem veure un
esquema dels principals elements d’una central tèrmica de carbó.
A primer cop d’ull podem pensar que variant el
subministrament de vapor a la turbina podem variar la potència per adaptar-nos
a la variació del consum. Però a la pràctica les centrals tèrmiques tenen un
rang de potència en el que el rendiment és màxim però aquest decau quan ens
apartem d’aquesta potència òptima. Atès que l’aprofitament energètic d’una
central tèrmica ja és prou baix, no interessa apartar-se de la zona de
rendiment òptim. Així doncs, les centrals tèrmiques no solen treballar
adaptant-se al consum sinó que s’engeguen quan es considera necessari i se les
fa treballar a potència pràcticament constant.
Hi ha variants de les centrals tèrmiques de combustió amb
característiques específiques (centrals de cogeneració, centrals de biomassa,
etc.) de les que parlarem en futures entrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari