Als inicis dels ordinadors personals molts usuaris sabien programar directament per al microprocessador de l'ordinador. En aquells ordinadors amb menys d'1 MB (molts de menys de 100 kB) i amb pocs perifèrics erà fàcil conèixer les adreces dels registres i fer programes.
Amb els ordinadors actuals sí que hi ha gent que programa aplicacions però molt pocs saben programar el microprocessador.
En canvi, estem envoltats de microcontroladors i microprocessadors. De fet els ordinadors personals només tenen una molt petita part del total de processadors. La gran majoria dels aparells d'oficina (telèfon, fax, màquina de calcular, etc.), d'oci (consoles, joguines electròniques, etc.), electrodomèstics (rentavaixella, rentadors, etc.) i accessoris (comandament a distància, clau del cotxe, etc.) porten microcontroladors.
Per intentar afavorir que la gent es torni a interessar per la programació de microprocessadors ha sortit la Raspberry Pi que és una placa amb un processador de l'estil dels del PC però més petit amb 256 MB de memòria i amb elements d'entrada i sortida. Hi ha tota una comunitat al seu voltant per intercanviar programes o plantejar dubtes. Es pot fer servir a partir de secundària o, millor, de batxillerat. La placa val uns 25$ i es pot comprar per Internet.
Podeu trobar més informació a: http://www.raspberrypi.org/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari