Hi ha determinades substàncies, anomenades substàncies fluorescents, que en determinats àtoms tenen els electrons del nivell més extern una mica inestables. Aquests àtoms, quan reben un fotó de llum ultraviolada, converteixen l'energia del fotó en dues coses. Una part d'aquesta energia es consumeix escalfant l'àtom (i, per tant, la substància) i l'altra en fer saltar un electró cap a un nivell més extern que inicialment estava buit.
Aquest electró, en el seu nou estat, és inestable. Quan torni a la seva posició original, retornarà l'energia que havia necessitat per saltar en forma d'un fotó.
Com una part de l'energia original s'havia invertit en escalfar l'àtom, ara el nou fotó serà menys energètic que l'original, o sigui d'una longitud d'ona més gran.
A la pràctica, les substàncies fluorescents agafen llum ultraviolada i la converteixen en llum blavosa, verdosa o groguenca en la majoria dels casos. En alguns casos més especials, poden arribar a colors de l'altre extrem de l'espectre, com el taronja o el vermell.
Així doncs, la part interna del tub fluorescent es recobreix amb una substància fluorescent que s'encarregarà de convertir la llum ultraviolada en llum visible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari