Comiat

A l'abril de 2007, fa més de 18 anys, vaig posar en marxa el primer bloc en el qual vaig escriure. Es tractava d'un bloc institucional, en el qual esperàvem que escriguessin els meus companys de Departament. No va ser així i, llevat d'alguna excepció, jo escrivia totes les entrades. Anys més tard, la plataforma que allotjava aquell bloc es va tancar i jo vaig passar-ne tot el contingut al bloc que ara porta el títol Parlem d'electricitat i tecnologia, ja establert com un espai més personal.

Anys més tard (2014) s'afegiria un segon bloc, Tecnologia vestible, i més recentment (2019) un tercer, actualment anomenat STEAM. Al llarg dels darrers anys, he anat fent una entrada per setmana a cada un dels blocs durant els dies lectius del curs escolar. En total, hi ha més de 1700 entrades.

Aquestes darreres setmanes hi he estat donant moltes voltes i, finalment, he decidit deixar d'escriure-hi; si més no durant un temps. Aquesta decisió no té un únic motiu, sinó diversos; especialment els següents:

• Quan vaig començar els blocs estaven de moda. Ara ja no. Ara la gent, especialment el jovent, miren vídeos o escolten pòdcasts.
• Si bé em consta que hi ha persones que miren el que escric (no sé, però, si s'ho llegeixen), percebo molt poca interacció i, per tant, penso que potser els temes que publico tenen poc interès.
• Cada vegada em costa més trobar temes interessants per escriure. Em fa la impressió que el que publico és cada cop menys interessant i, d'altra banda, més repetitiu.
• A mesura que va passant el temps, les publicacions d'una setmana em demanen més estona de dedicació. Per un costat, la plataforma Blogger em posa més difícils coses que abans feia de manera molt ràpida, quasi sense pensar. Per un altre costat, publico avisos a algunes xarxes socials cada cop que hi ha una nova entrada. Aquests avisos cada vegada em donen més feina, pels canvis en els programes i plataformes implicats.
• Per un altre costat, les activitats de divulgació que faig s'han anat ampliant i diversificant i em costa arribar satisfactòriament a tot; alguna cosa hauria de frenar i, segons he comentat, aquesta em sembla la més indicada.

A l'entrar en el període de vacances escolars, tocaria aturar les publicacions fins després de Reis; però aquest cop no serà així. Al gener les publicacions als blocs no es reprendran. No puc assegurar si és una aturada temporal o definitiva, el temps ho dirà.

En tot cas, no vull acabar aquest text sense donar les gràcies a totes les persones que m'han anat llegint durant aquests anys; especialment a les que han interactuat i les que m'han donat idees per a posteriors entrades. A les xarxes socials seguireu trobant les altres coses que publico.

Moltes gràcies.

Una segona vida per als telèfons mòbils antics

Cada any es llencen milers i milers de telèfons mòbils antics. Reciclar-los no és fàcil. Un equip de la Universitat de Tartu, a Estònia, ha aconseguit fer un dispositiu de processament d'imatges amb intel·ligència artificial emprant quatre telèfons mòbils de deu anys d'antiguitat i per un cost molt inferior al dels dispositius dedicats més senzills (com els basats en Raspberry Pi). Un d'ells actuava com a mestre i era el que feia servir els sensors delegava la major part de les tasques de processament en els altres tres.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

El format JPEG té trenta anys, però segueix ben viu

Segur que a tothom li sona el format JPEG, que dona lloc als fitxers amb extensió jpg. És un format dissenyat per emmagatzemar fotografies digitals en forma comprimida que va néixer a la dècada de 1990 per, especialment, permetre la transmissió d'imatges per internet. En aquell moment la connexió a internet era majoritàriament mitjançant un mòdem; això feia que una imatge GIF, un altre format molt estès, trigués molta estona a carregar-se.

En canvi, el format JPEG progressiu permetia mostrar inicialment una imatge de baixa qualitat (però que encara es podia reconèixer), que anava millorant a mesura que arribaven nous paquets de dades. Ara les nostres comunicacions són molt més ràpides, és habitual no fer servir el mode progressiu i sovint es prescindeix de la compressió; però el JPEG segueix sent un dels formats més utilitzats. La imatge que acompanya aquest text té una mida original de 1200 kB, però la primera que es mostra està comprimida en alta qualitat i ocupa 156 kB i la segona, de baixa qualitat, només 38 kB.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

El televisor doble

M'ha sobtat trobar la història d'un dispositiu del qual mai havia sentit parlar: el televisor doble.

L'any 1945 el fabricant DuMont va treure el prototipus de televisor doble, un aparell amb dues pantalles que permetia que es poguessin veure dos programes de televisió a la vegada; escoltant el so amb auriculars. L'objectiu era permetre que la família romangués unida a la mateixa sala, malgrat estar mirant programes diferents. Cal tenir present que en aquella època a la major part de llocs del món es podien veure, com a molt, dos canals de televisió. L'aparell incorporava, a més, un tocadiscos.

Hi va haver versions posteriors que tenien una sola pantalla que mostrava els dos programes i cada persona podia veure el que desitjava emprant un filtre o unes ulleres polaritzades.

Podeu llegir més informació i una biografia d'Allen B. DuMont a la revista IEEE Spectrum.

El teu proper cirurgià podria ser un robot

Fa anys que es fan servir robots de quiròfan però, fins fa poc temps, eren totalment controlats per una persona i la seva finalitat era o bé fer cirurgia a distància o bé reduir els moviments no desitjats de la mà del cirurgià o cirurgiana.

Actualment ja s'han realitzat proves de cirurgia autònoma en animals, emprant autonomia supervisada; que consisteix en que el robot és autònom però la persona cirurgiana li dona l'ordre de començar cada moviment. Potser en uns anys ja es podrà disposar d'aquests ajuts al quiròfan, especialment per a realitzar sutures.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Estalvi d'energia als centres de dades

Fa anys que es parla del consum d'energia als centres de dades, preocupació que ha augmentat amb l'auge de la intel·ligència artificial. També s'han proposat tota mena d'accions, com portar els centres de dades a llocs freds, refrigerar-los amb aigua i aprofitar-ne l'escalfament per a altres usos, etc.

Però un equip de la Universitat de Waterloo (Canadà) ha proposat una forma diferent: modificar el programari del sistema operatiu per gestionar millor els fluxos de dades, especialment quan el transit d'informació disminueix.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Robots ramaders

Actualment les explotacions ramaderes grans són freqüents; però aquestes requereixen moltes hores de dedicació al dia. Encara que hi hagi màquines de munyir, algú hi ha d'anar portant les vaques i connectar la màquina als mugrons.

Els nous robots que estan sortint al mercat s'encarreguen de tot, netejar el braguer, connectar els xucladors als mugrons, munyir i netejar el robot a l'acabar. Les vaques van a ser munyides, per iniciativa pròpia, quan en senten necessitat; i això fa que hi vagin més sovint, el que redunda en més producció diària de llet.

Altres feines típiques d'una granja, com recollir fems (desenes de quilograms per vaca al dia), distribuir el pinso o gratar l'espatlla a les vaques, també poden ser fetes per robots; això permet als propietaris la diversificació del negoci, en no haver d'estar pendents de les tasques tradicionals. A més, sembla que les vaques estan més satisfetes.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.