Tradicionalment els ascensors han funcionat amb un motor trifàsic normal que es connectava directament o bé amb un motor de dues velocitats que permetia fer una aproximació a velocitat més lenta.
Actualment la tendència és a posar un variador de velocitat en l'alimentació del motor. Aquest variador permet estalviar energia en el funcionament i també recuperar energia. Quan un ascensor puja amb la cabina buida, el contrapès pesa més que la cabina i el motor està frenant la baixada del contrapès. Aquesta energia de frenat es pot recuperar. El mateix passa quan la cabina baixa molt plena i el motor ha de frenar-la. Amb els ascensors tradicionals (vegeu el que dèiem fa quasi un any) aquesta energia gairebé no s'aprofitava.
El variador de velocitat també permet arrencar i frenar de manera molt suau i, per tant, afinant molt més la posició d'aturada i sense aquelles arrencades brusques tan molestes. Fins i tot, és possible augmentar la velocitat de funcionament sense que els usuaris es sentin incòmodes. Un ascensor normal sol anar a aproximadament mig metre per segon i un de dues velocitats a un metre per segon en la velocitat ràpida. Un ascensor que tingui acceleració suau pot anar a un metre i mig per segon sense que els usuaris ho notin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari