L'altre dia un article d'en Ramon Folch a la revista Mètode em va fer pensar en la catenària.
La catenària (de cadena) és una corba. En concret és la corba que descriu un cable (o una corda o una cadena) que té un pes uniforme i que es subjecta pels seus extrems.
En els ferrocarrils s'anomena catenària a la línia de contacte, és a dir al conductor suspès d'on agafa l'alimentació elèctrica. Si mirem la fotografia veiem que, de fet, és el cable de suport el que adopta forma de catenària i que aquest es fa servir per aguantar la línia de contacte utilitzant uns enllaços de mida diferent en cada punt amb l'objectiu d'aconseguir que sigui tant horitzontal com sigui possible.
Així doncs el nom de catenària és agafat a partir de la forma que agafa el cable de suport i no pas la forma de la línia de contacte que és quasi una recta paral·lela al terra.
La paradoxa lingüística es produeix amb els nous sistemes de "catenària rígida" en els que el cable de suport i la línia de contacte han estat substituïts per una peça rígida que, per tant, no adopta la clàssica forma catenària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari