La gran llista de dones makers youtubers

Hi ha força dones makers, d’algunes d’aquestes n’he parlat en algun dels meus blocs. I una colla d’aquestes tenen canal de vídeos a YouTube. Però sovint passen desapercebudes perquè hi ha molts altres youtubers que probablement no fan coses tan interessants però tenen molts més seguidors.

La Becky Stern, coneguda maker i youtuber, ha decidit crear la gran llista de dones maker a YouTube. Una llista que està oberta a futures incorporacions però que, en el moment d’escriure aquestes línies, contenia ja 90 noms.

Podeu trobar la llista al blog de la Becky.

El dia 8 es va evitar una apagada general a Europa

Ja hem comentat algun cop que l’energia elèctrica no es pot emmagatzemar (si més no en quantitats significatives) i cal generar-la en el mateix instant en el que es consumeix. A Europa, les xarxes elèctriques de transport dels diferents països estan interconnectades entre sí per permetre el flux d’energia. D’aquesta manera es pot aprofitar l’energia que es genera en una zona on hi ha molts aerogeneradors i fa vent, encara que no hi hagi tant consum en aquella zona o l’energia constant que generen les centrals nuclears. Però l’intercanvi d’energia entre zones no és il·limitat. Aquesta energia ha de passar per unes línies que tenen unes característiques determinades i poden transportar, cada una, una potència màxima.

Els operadors del sistema de cada un dels països (REE en el cas de l’Estat Espanyol) i la xarxa europea d’operadors (ENTSO-E) vetllen pel bon funcionament de tot el sistema. Un element clau és la previsió d’oferta i demanda d’energia elèctrica que es fa per a cada hora de cada dia. A vegades, però, hi ha imprevistos que fan que les coses no vagin com estava previst. Si la resposta dels operadors és ràpida i adequada, es podrà salvar l’estabilitat del sistema; en cas contrari tindrem una apagada més o menys gran. El dia 8 de gener de 2021 les actuacions que es van fer van resultar efectives i l’apagada es va evitar.

El dia 8, a les 14.05 (hora nostra), el consum en la part nord-oest d’Europa era més elevat que la generació i, en canvi, a la part est del continent sobrava generació. En un moment donat, es va superar un llindar i es van obrir els interruptors que interconnecten aquestes dues gran àrees. Com a conseqüència, a la zona oest (que tenia massa consum) la freqüència va començar a baixar i a la zona est (on sobrava generació) hi va haver un augment de freqüència.

A la zona est n’hi havia prou amb reajustar la generació, a la zona oest la situació era més complicada perquè la generació no sempre es pot posar en marxa de manera instantània. D’entrada, es van desconnectar clients amb clàusula d’interrupció a França i Itàlia i també es van posar en marxa centrals de generació de resposta ràpida. I va funcionar! Una hora més tard (15.08) es va poder tornar a interconnectar la xarxa europea. Actualment ENTSO-E està investigant les causes d’aquest succés però podeu trobar informació al seu web.

La clàusula d’interrupció és un tipus de contracte que les companyies tenen amb algunes empreses grans que permet, a canvi d’un preu més barat en l’energia, que la companyia les pugui deixar sense subministrament, sense avisar amb anticipació, en cas d’emergència.

Un cas del mateix estil va succeir el 4 de novembre de 2006 però aquella vegada sí hi va haver força consumidors que en van patir les conseqüències.

Construeix el teu propi telèfon mòbil

Ringo és un telèfon mòbil en kit creat per CircuitMess. No només es poden muntar les peces sinó que també es pot modificar el programa que el fa funcionar. Ringo es basa en un microcontrolador ESP-32 i es pot programar tant en l’entorn Arduino com en MicroPython.

La pantalla no és tàctil i tampoc té molta resolució però permet aprendre a soldar i conèixer les comunicacions Wi-Fi. Al web de CircuitMess podeu trobar les instruccions de muntatge en unes quantes llengües i algunes aplicacions desenvolupades per altres usuaris.

Mapa amb l’estat dels trens del metro

Us imagineu tenir un esquema de les línies del metro en el que uns LED ens mostressin on estan els trens que en aquell moment estan circulant per la xarxa?

Això és el que comercialitza TrainTrackr. Per ara, tenen els mapes de Londres, Nova York i Boston. De moment, Barcelona no. Les plaques agafen les dades del web de TrainTrackr que processa les dades de les empreses de transport i les deixa en un format més fàcil d’utilitzar pels processadors del seus mapes.

També tenen uns mapes semblants per mostrar la pluja al Regne Unit i als Estats Units.

Podeu trobar més informació al web de TrainTrackr.

Acreditació electrònica fàcil de fer

Fa uns dies parlàvem de les acreditacions electròniques. Avui us presentem una versió alternativa, molt més fàcil de preparar. L’empresa Adafruit té unes plaques electròniques que incorporen una pantalla TFT i uns forats en els que enganxar la llista per penjar-se-la al coll.

Amb aquestes plaques podem fer una acreditació senzilla que mostri, per exemple, el nostre nom a la pantalla. La placa, que es pot programar en CircuitPython, MakeCode Arcade o Arduino, també incorpora vuit botons i això permet dissenyar jocs o altres aplicacions que s’executin fent servir la pantalla.

Aquesta placa, a més, pot executar programes basats en intel·ligència artificial que emprin TensorFlow Lite.

Podeu trobar informació sobre la placa i els seus accessoris al web d’Adafruit. També hi ha una versió més econòmica.

Imitant tubs de neó

Els tubs de neó, àmpliament utilitzats en publicitat fa poques dècades, criden molt l’atenció. Però són cars i difícils de fer i treballen amb tensions elèctriques elevades.

Els Ruiz Brothers han trobat una manera per fer rètols amb NeoPixels però imitant l’aspecte dels tubs de neó. La idea és fer servir tires flexibles de NeoPixels que van recobertes de silicona. La coberta de silicona proporciona un efecte de llum difusa que és el que fa que recordi als tubs de gas. En ser una tira flexible, li podem donar la forma que més ens convingui. Atès que són NeoPixels, podem variar el color de la llum segons els nostres gustos.

Podeu trobar les instruccions per fer un rètol semblant al web d’Adafruit.

Acreditacions de congrés en format electrònic

És habitual que en un congrés o una jornada et donin una acreditació per penjar-te i així acreditar que estàs inscrit la conferència. Típicament es tracta d’una targeta que porta el nom de la persona assistent i va posada dins una funda de plàstic que es penja del coll mitjançant una cinta. No sempre és així, també n’hi ha de fusta o de plàstic, per exemple.

Però en els darrers anys hi ha hagut persones que han desenvolupat acreditacions electròniques, és a dir que es basen en un circuit imprès que incorpora un microcontrolador, LED i altres dispositius electrònics.

Probablement l’inici de tot és la conferència Def Con de l’any 2006. En aquesta conferència de hackers i experts en seguretat informàtica l’organització va decidir encarregar una acreditació electrònica que va despertar molt d’interès. Això va implicar que cada any es creés una nova acreditació oficial, cada cop més sofisticada. També va implicar que alguns dels assistents dissenyin les seves pròpies acreditacions no oficials i les venguin a una petita part dels assistents.

Les acreditacions oficials han anat evolucionant i ara es poden comunicar entre sí per provocar una interacció social entre els assistents. En els darrers anys l’acreditació conté un trencaclosques que es va resolent a mesura que la persona que porta aquella acreditació la va comunicant amb la d’altres assistents. El primer que aconsegueix resoldre el trencaclosques té premi.

En aquest article de la revista VICE s’explica la història de les acreditacions de Def Con i algunes curiositats al respecte.