Robot pediàtric

Aquests robots estan pensats per ajudar als infants a no estar pendents del que els estan fent els equips sanitaris i així reduir el mal i l’angoixa.



També està previst fer-los servir per a donar consells de salut als infants.

En aquesta pàgina trobareu un enllaç a un vídeo.

Lector de targetes perforades

No fa molts anys que la forma més habitual d’entrar programes o dades a un ordinador eren les targetes perforades. Va ser a partir de la dècada dels 90 del segle passat que es van anar retirant.

Les targetes perforades d’ús habitual tenien 80 columnes. A cada columna li corresponia un caràcter i, per tant, les línies podien tenir fins a un màxim de 80 caràcters. El nombre de fileres era deu. Cada filera corresponia a un número, del 0 al 9. Si en una columna hi havia d’anar el número 3, es feia un forat rectangular a la filera 3. Les lletres i altres caràcters s’aconseguien perforant més d’una posició a cada filera.



Imaginem que tenim un paquet de targetes perforades i les volem llegir. Com ho fem? Una manera és mirant-les una per una i coneixent la codificació de cada caràcter però és una feina llarga i feixuga.



En aquesta pàgina s’explica com s’han fet un interfase amb Arduino per a poder connectar una lectora de targetes de l’època i així poder llegir-ne el contingut.

El transport d’electricitat – Les línies aèries III

L’altre dia vam explicar que les línies elèctriques solen ser trifàsiques i, per tant, tenir tres fils. Però mirem la línia de la fotografia. Quants fils hi veieu?

Les línies d’alta tensió són cares i complicades de construir. A més, no és senzill trobar un lloc per on fer-les passar. Per això és freqüent que s’aprofitin les mateixes torres per passar dues (a vegades més) línies. Tècnicament diem que la línia de la figura és de dos circuits. Considerem que és una sola línia però porta dues connexions elèctriques independents (circuits).

En les línies de dos circuits ens podem trobar que els dos circuits facin exactament el mateix recorregut. Això ens permet que si hi ha una avaria o s’està fent manteniment en un dels dos circuits puguem seguir fent servir l’altre. També pot passar que encara que els dos circuits surtin de la mateixa subestació, estiguin connectats a transformadors diferents. Atès que cada circuit es controla per separat, la companyia els pot gestionar, en cada moment, de la forma més eficient i segura possible.

En altres casos ens trobem que d’una subestació surten dos circuits però després la línia es bifurca i cada circuit se’n va cap a un lloc diferent.

Per exemple, la línia de la fotografia següent és de sis circuits a la sortida de la subestació. Quatre d’alta tensió (a dalt) i dos de mitjana tensió (a baix). Però al cap d’una certa distància els circuits es separen i s’acaba convertint en tres línies de dos circuits.

L’espai al voltant de les subestacions no sempre és el suficient com perquè cada una de les línies surti independentment de les altres i, per tant, no es estrany veure agrupacions en el primer tram de les línies.

Noruega podria ser “la bateria d’Europa”

A mesura que va augmentant el percentatge de renovables, el problema de la no controlabilitat d’aquestes energies es fa més important. Si es vol seguir augmentant caldrà anar pensant en sistemes d’emmagatzematge.

Una possibilitat en la que ja s’està treballant és fer servir la gran quantitat de generació hidroelèctrica que té Noruega per suavitzar les oscil·lacions de generació causades per l’eòlica i la solar. Però ja no s’està pensant a nivell local sinó a nivell continental. Per exemple, la imatge següent mostra el procés d’instal·lació d’un cable submarí que ha d’interconnectar Dinamarca (amb una important generació eòlica) amb Noruega.



Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Vols un rellotge personalitzable?

L’Open Source Watch és un rellotge que te’l pots fer tu mateix a base d’una placa Microduino, una carcassa impresa en 3D i uns quants components.



Un cop construït, pots fer que a la pantalla es mostri l’hora com vulguis i també que et mostri els correus o missatges a les xarxes socials gràcies a la comunicació Bluetooth amb el telèfon.



Si t’animes, pots trobar la llista de peces, les dades per a imprimir la caixa i les instruccions per a muntar-lo i programar-lo al web del Open Source Watch Project.

El transport d’electricitat – Les línies aèries II

Fixem-nos en la línia d’alta tensió que es connecta al transformador de la figura. Quants fils té? Per què?

A casa nostra estem acostumats a que les piles tenen dos pols: positiu i negatiu. Els endolls també tenen dues potes però aquí no podem parlar de positiu i negatiu ja que, en ser corrent altern, la polaritat canvia de signe cent cops per segon. En els nostres endolls hi ha 230 volts (230 V) entre els dos forats.

Però la major part de la maquinària industrial i quasi totes les instal·lacions de les companyies elèctriques són trifàsiques, és a dir que s’alimenten amb tres fils (anomenats fases) enlloc de dos. En la fotografia d’abans, si anomenem A, B i C a aquests tres fils i mesurem la tensió entre ells, veurem que la tensió entre A i B és 25 kV, la tensió entre B i C és 25 kV i la tensió entre C i A també és 25 kV. Això en corrent continu no seria possible però en corrent altern sí que ho és.

El trifàsic és més complicat. Per què ho fem? Doncs perquè en trifàsic els motors giren de manera més uniforme i suau i és molt fàcil canviar el sentit de gir. A més, a l’hora de transportar energia una línia trifàsica necessita tres fils però són més prims en una monofàsica (o sigui, de dos fils) i en total la quantitat de material conductor és més petita. Amb la mateixa quantitat de coure es pot transportar més potència.

Les xarxes trifàsiques de baixa tensió fan servir un quart conductor, anomenat neutre. Entre cada parell de fases trobem 400 V i entre qualsevol fase i el neutre tenim 230 V. Això permet connectar motors en trifàsic a 400 V i petits aparells en monofàsic a 230 V.

Si viviu en una escala de veïns, quasi segur que l’entrada d’energia a l’edifici és trifàsica amb neutre. L’ascensor serà trifàsic i potser alguna botiga o taller dels baixos tingui també aparells trifàsics. A cada llar hi arribarà una de les fases i el neutre. Esporàdicament ens podem trobar que es fongui un fusible de la companyia o de l’entrada de l’edifici i, com a conseqüència, falli una fase. Llavors ens trobem que una part dels veïns de l’escala estan a les fosques mentre que la resta té llum.

Coses que pots fer amb una impressora 3D: Una pròtesi per a un animal discapacitat

En aquest cas han fet un caminador per a un gos que no té les dues potes del davant. Li han posat un parell de rodes i ara el gos es pot desplaçar de forma pràcticament normal caminant amb les potes del darrera.



Pel que m’han dit, tothom qui ho necessiti pot descarregar-se el fitxer a internet i imprimir-ne una rèplica.



Podeu trobar més informació al web de 3D Print.com