Les targetes perforades d’ús habitual tenien 80 columnes. A cada columna li corresponia un caràcter i, per tant, les línies podien tenir fins a un màxim de 80 caràcters. El nombre de fileres era deu. Cada filera corresponia a un número, del 0 al 9. Si en una columna hi havia d’anar el número 3, es feia un forat rectangular a la filera 3. Les lletres i altres caràcters s’aconseguien perforant més d’una posició a cada filera.
Imaginem que tenim un paquet de targetes perforades i les volem llegir. Com ho fem? Una manera és mirant-les una per una i coneixent la codificació de cada caràcter però és una feina llarga i feixuga.
En aquesta pàgina s’explica com s’han fet un interfase amb Arduino per a poder connectar una lectora de targetes de l’època i així poder llegir-ne el contingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari