Com a complement de la informació que publicàvem fa poc, en aquest enllaç teniu el document de l'expedient informatiu de la Generalitat:
http://www.gencat.cat/economia/noticies/noticies/80160996.html
31 d’oct. 2007
29 d’oct. 2007
Les pèrdues al sistema elèctric
L'altre dia es va publicar a WattWatt un article en el que es comenten les pèrdues als sistemes elèctrics:
Tal com diu l'article, l'1% de la potència produïda per una central d'1 GW (1000 MW; un milió de kilowatts) pot alimentar més de 1000 vivendes.
Qualsevol inversió en recerca, desenvolupament o millora sobre l'estalvi energètic d'aquestes instal·lacions és energèticament molt significativa.
- Cables 2,5%
- Transformadors 1 a 2%
Tal com diu l'article, l'1% de la potència produïda per una central d'1 GW (1000 MW; un milió de kilowatts) pot alimentar més de 1000 vivendes.
Qualsevol inversió en recerca, desenvolupament o millora sobre l'estalvi energètic d'aquestes instal·lacions és energèticament molt significativa.
26 d’oct. 2007
Informe sobre la apagada de Barcelona de 23 de julio de 2007
Ya está disponible el informe técnico sobre los posibles motivos del apagón de Barcelona el 23 de julio de 2007. Lo podéis encontrar en formato pdf en:
http://www.cne.es/cne/doc/publicaciones/cne59_07.pdf
Es una pena que no incluya ningún anexo, pues al menos el esquema del sistema eléctrico afectado se echa de menos. Haciendo un resumen rápido se puede decir que la caída del cable en Collblanc solo fue el desencadenante, que había un fallo anterior en las interconexiones de las pantallas de los cables de 220 kV, que provocó la rotura del cable, la fuga de aceite y el posterior incendio que se extendió por la subestación de Maragall. La inmensa mayoría de afectados lo fueron por el fallo de Maragall y no el corte en Collblanc.
El informe merece la pena ser leído.
http://www.cne.es/cne/doc/publicaciones/cne59_07.pdf
Es una pena que no incluya ningún anexo, pues al menos el esquema del sistema eléctrico afectado se echa de menos. Haciendo un resumen rápido se puede decir que la caída del cable en Collblanc solo fue el desencadenante, que había un fallo anterior en las interconexiones de las pantallas de los cables de 220 kV, que provocó la rotura del cable, la fuga de aceite y el posterior incendio que se extendió por la subestación de Maragall. La inmensa mayoría de afectados lo fueron por el fallo de Maragall y no el corte en Collblanc.
El informe merece la pena ser leído.
24 d’oct. 2007
Conversió d'energia en els ordinadors
Dins un ordinador normal hi ha dues conversions d'energia. Primer es passa de corrent altern a continu i després aquest corrent continu es transforma en els diferents nivells de tensió necessaris per al funcionament (bàsicament 12, 5 i 3,3 V).
Un ordinador pot consumir, per exemple, 450 W dels quals aproximadament 160 (35%) és potència perduda (en forma de calor) durant el procés de conversió. A aquesta potència cal sumar-li els ventiladors necessaris per a evaquar aquest calor.
A part d'això, tots els accessoris (pantalla, impressora, escàner, etc.) també funcionen amb corrent continu i, per tant, tenen una conversió d'altern a continu com a mínim.
En els ordinadors crítics (per exemple els servidors) és habitual posar-hi un sistema d'alimentació ininterrompuda (SAI, UPS en anglès). Aquests sistemes converteixen el corrent altern d'alimentació en corrent continu amb el que carreguen les bateries i després aquest corrent continu es converteix altra cop en corrent altern per alimentar l'ordinador. Si els servidors s'alimentessin directament en corrent continu es podrien estalviar, com a mínim, dues conversions.
És força habitual trobar els servidors agrupars en "centres de dades" o "granges de servidors". En aquest cas, la conversió de corrent altern a corrent continu es podria fer en forma centralitzada. L'estalvi total d'energia fent-ho així podria arribar al 20% i encara cal afegir la reducció en les necessitats de refrigeració de les sales on hi ha els equips.
I per què no es fa? Probablement per costum. Sembla, però, que ja hi ha qui ho ha començat a provar.
Podeu trobar més informació a:
http://www.leonardo-energy.org/drupal/node/2222
Un ordinador pot consumir, per exemple, 450 W dels quals aproximadament 160 (35%) és potència perduda (en forma de calor) durant el procés de conversió. A aquesta potència cal sumar-li els ventiladors necessaris per a evaquar aquest calor.
A part d'això, tots els accessoris (pantalla, impressora, escàner, etc.) també funcionen amb corrent continu i, per tant, tenen una conversió d'altern a continu com a mínim.
En els ordinadors crítics (per exemple els servidors) és habitual posar-hi un sistema d'alimentació ininterrompuda (SAI, UPS en anglès). Aquests sistemes converteixen el corrent altern d'alimentació en corrent continu amb el que carreguen les bateries i després aquest corrent continu es converteix altra cop en corrent altern per alimentar l'ordinador. Si els servidors s'alimentessin directament en corrent continu es podrien estalviar, com a mínim, dues conversions.
És força habitual trobar els servidors agrupars en "centres de dades" o "granges de servidors". En aquest cas, la conversió de corrent altern a corrent continu es podria fer en forma centralitzada. L'estalvi total d'energia fent-ho així podria arribar al 20% i encara cal afegir la reducció en les necessitats de refrigeració de les sales on hi ha els equips.
I per què no es fa? Probablement per costum. Sembla, però, que ja hi ha qui ho ha començat a provar.
Podeu trobar més informació a:
http://www.leonardo-energy.org/drupal/node/2222
22 d’oct. 2007
Energia consumida pels trens
Durant aquesta setmana alguns trens de FGC mostraran en uns visualitzadors l'energia que consumeixen en funcionament i acceleració i la que retornen durant la frenada.
Aquesta és una bona mesura per tal de concienciar la població de l'energia que es pot recuperar durant la frenada; recuperació que, en els vehicles elèctrics, és relativament senzilla de realitzar.
És una llàstima que només sigui durant aquesta setmana.
http://www.fgc.net/notes_premsa/descarga_pdf/10%20FGC%20energia.pdf
Aquesta és una bona mesura per tal de concienciar la població de l'energia que es pot recuperar durant la frenada; recuperació que, en els vehicles elèctrics, és relativament senzilla de realitzar.
És una llàstima que només sigui durant aquesta setmana.
http://www.fgc.net/notes_premsa/descarga_pdf/10%20FGC%20energia.pdf
19 d’oct. 2007
Les dones PODEN ser enginyeres
Al web del National Institute for Women in Trades, Technology & Science (http://www.iwitts.com/) presenten uns posters en els que pregunten al lector si les dones no poden ser enginyeres. Pel que fa al nostre cas, és interessant veure (i llegir) el poster Think Women Can't Be Electrical Engineers?
http://www.womentechstore.com/Images/Electrical_large.jpg
http://www.womentechstore.com/Images/Electrical_large.jpg
17 d’oct. 2007
Semàfors
El semàfor és un aparell elèctric poc conegut entre els seus usuaris, que som la majoria dels ciutadans.
Els sistemes de semàfors poden ser més o menys complexos en funció del nombre de temps que té el semàfor, si es sincronitza amb altres, etc. Però moltes persones no saben quins són els temps que té un semàfor dels més senzills.
Un semàfor per al creuament simple de dos carrers d'un sol sentit i sense considerar passos de vianants té sis etapes de funcionament:
Les dues etapes roig-roig són molt importants ja que són les que permeten "netejar" la cruilla dels cotxes que van en una direcció abans de donar pas als que van en l'altra. Aquestes dues etapes tenen durades molt curtes (2, 3, ... segons) però ajuden a evitar molts accidents. Les dues etapes en que intervé el color ambre també solen ser molt curts, d'una durada semblant.
I quanta estona està en verd un semàfor? Per als que esperen a que passi el de davant, molt curt. Per als que esperen que es posi verd, molt llarg. En realitat depèn dels carrers que es tracti i, sovint, de l'hora. Els temps més habituals solen anar entre 30 i 60 segons però poden ser força més llargs en alguns casos.
Els sistemes de semàfors poden ser més o menys complexos en funció del nombre de temps que té el semàfor, si es sincronitza amb altres, etc. Però moltes persones no saben quins són els temps que té un semàfor dels més senzills.
Un semàfor per al creuament simple de dos carrers d'un sol sentit i sense considerar passos de vianants té sis etapes de funcionament:
- roig-roig
- roig-verd
- roig-ambre
- roig-roig
- verd-roig
- ambre-roig
Les dues etapes roig-roig són molt importants ja que són les que permeten "netejar" la cruilla dels cotxes que van en una direcció abans de donar pas als que van en l'altra. Aquestes dues etapes tenen durades molt curtes (2, 3, ... segons) però ajuden a evitar molts accidents. Les dues etapes en que intervé el color ambre també solen ser molt curts, d'una durada semblant.
I quanta estona està en verd un semàfor? Per als que esperen a que passi el de davant, molt curt. Per als que esperen que es posi verd, molt llarg. En realitat depèn dels carrers que es tracti i, sovint, de l'hora. Els temps més habituals solen anar entre 30 i 60 segons però poden ser força més llargs en alguns casos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)