Dins un ordinador normal hi ha dues conversions d'energia. Primer es passa de corrent altern a continu i després aquest corrent continu es transforma en els diferents nivells de tensió necessaris per al funcionament (bàsicament 12, 5 i 3,3 V).
Un ordinador pot consumir, per exemple, 450 W dels quals aproximadament 160 (35%) és potència perduda (en forma de calor) durant el procés de conversió. A aquesta potència cal sumar-li els ventiladors necessaris per a evaquar aquest calor.
A part d'això, tots els accessoris (pantalla, impressora, escàner, etc.) també funcionen amb corrent continu i, per tant, tenen una conversió d'altern a continu com a mínim.
En els ordinadors crítics (per exemple els servidors) és habitual posar-hi un sistema d'alimentació ininterrompuda (SAI, UPS en anglès). Aquests sistemes converteixen el corrent altern d'alimentació en corrent continu amb el que carreguen les bateries i després aquest corrent continu es converteix altra cop en corrent altern per alimentar l'ordinador. Si els servidors s'alimentessin directament en corrent continu es podrien estalviar, com a mínim, dues conversions.
És força habitual trobar els servidors agrupars en "centres de dades" o "granges de servidors". En aquest cas, la conversió de corrent altern a corrent continu es podria fer en forma centralitzada. L'estalvi total d'energia fent-ho així podria arribar al 20% i encara cal afegir la reducció en les necessitats de refrigeració de les sales on hi ha els equips.
I per què no es fa? Probablement per costum. Sembla, però, que ja hi ha qui ho ha començat a provar.
Podeu trobar més informació a:
http://www.leonardo-energy.org/drupal/node/2222
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari