Quan a les cases hi havia dos comptadors elèctrics

Actualment cada llar té un comptador d’electricitat i el més habitual és que estigui en una part comuna. Però abans era habitual que a les cases hi hagués els comptadors (sí, en plural) al rebedor. Per què hi havia dos comptadors? Perquè antigament es subministrava separadament l’electricitat per als electrodomèstics (el que s’anomenava força) de la que era per a enllumenat (el que es deia llum), amb preus diferents. Al començament al circuit d'enllumenat només hi havia llums de sostre però més tard es van afegir endolls per a l'enllumenat, pensats per a llums de sobretaula o de peu. Els endolls eren diferents, per evitar que es connectessin aparells potents en els circuits d’enllumenat (de com eren aquests endolls en vaig parlar a l’entrada anterior). Al circuit d’enllumenat s’hi podien connectar aparells de ràdio, tocadiscs i altres dispositius de baix consum (màquines d’afaitar i televisors, per exemple) sense risc de fondre el fusible; però no aparells més potents.

Per descomptat, al comerç es podien trobar adaptadors que permetien connectar endolls d’un tipus en bases de l’altre.

Era força freqüent que a les habitacions d’hostals i fondes no hi hagués endolls i, per tant, molts viatgers anaven proveïts d’uns dispositius, anomenats lladres, que es posaven entre el portalàmpades i la bombeta i permetien connectar un o dos aparells. A vegades hi ha persones que, per extensió, anomenen lladres a les clavilles múltiples però, de fet, els veritables lladres eren els que permetien connectar electrodomèstics en una habitació on no hi havia endolls.

En algunes zones tots dos subministraments eren a 127 V (popularment anomenat 125 V) però en altres el circuit d’enllumenat era de 127 V i el de força de 220 V. Anys més tard es va passar tot a 220 V i més recentment, a l’unificar-nos amb la resta d’Europa (2003), a 230 V.

Endolls per donar i vendre

Us heu fixat com són els endolls que tenim a casa nostra? Si penseu ràpid, potser direu que tots són del mateix tipus, però no és ben bé així. Si la vostra instal·lació és relativament moderna (posterior a 1973) hauríeu de tenir endolls de dos tipus, els mostrats a les imatges següents.

     

I viatjant pel món és possible que hagueu vist altres tipus. Si us ha picat la curiositat, en aquesta pàgina trobareu una relació de tots els endolls que estan normalitzats per la Comissió Electrotècnica Internacional.

Fa força anys, a les cases d'alguns familiars coexistien endolls moderns i endolls anteriors a 1973. Els models antics eren de dos tipus: els de pota rodona, destinats a llums i aparells audiovisuals, i els de pota plana, destinats a electrodomèstics. Els primers s’assemblaven al model de l’esquerra de la imatge anterior però no eren ben bé iguals, els mascles tenien els costats arrodonits en lloc de punxeguts i les femelles eren planes i rectangulars. En la propera entrada parlarem de per què eren diferents els endolls per a enllumenat i per a electrodomèstics.

Podeu llegir també més informació a la revista IEEE Spectrum.

Executar programes a Twitter

Avui parlem d’un curiós bot que espera que els usuaris enviïn els seus programes a un compte de Twitter (@bbcmicrobot), els executa i mostra el resultat en un missatge a la piulada de l’usuari. Es pot escriure un programa amb només 280 caràcters? Doncs sí, i alguns usuaris fan programes força complexos.

A més, el bot fa servir un intèrpret del llenguatge BASIC que feia servir un microordinador de la BBC de fa quatre dècades. Jo ho he provat amb un programa relativament senzill que escriu la taula del 16.

Podeu trobar la piulada en el meu compte de Twitter. En aquesta pàgina trobareu un manual d’iniciació per aprendre els fonaments del llenguatge i un editor que us permet provar els programes abans de piular-los.

Poesia artificial

Un dels sistemes més habituals del que anomenem intel·ligència artificial és l’aprenentatge profund, que es basa en un sistema de diferents capes de xarxes neuronals. En aquests casos cal entrenar el sistema mostrant-li milers de casos per tal que després sigui capaç de trobar la resposta correcta en casos nous, de la mateixa tipologia. Per exemple, podem entrenar la xarxa neuronal amb radiografies de pacients que tenen una determinada malaltia i amb unes altres de pacients que no la tenen. Un cop entrenada, a partir d’una radiografia nova ens podrà indicar si la persona pateix la malaltia o no i probablement l’encertarà.

Aquest tipus de tecnologia s’aplica ja a molts camps, des de la medicina fins a la gestió de webs de venda en línia. Avui en parlem perquè uns investigadors han decidit aplicar-ho a la poesia i han entrenat la xarxa neuronal perquè sigui capaç d’escriure poemes. Atès que l’han entrenat amb poemes de William Shakespeare, els versos resultants s’assemblen als que escrivia el poeta. I moltes persones són incapaces de distingir els generats per la màquina dels autèntics. En el nostre cas, el de la imatge superior és fals i el de la inferior és autèntic.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Una interessant alternativa a les cintes transportadores

Les indústries són plenes de cintes transportadores, que s’encarreguen de portar peces o elements d’un lloc a un altre. De fet, a la nostra vida quotidiana també en tenim; per exemple a les caixes dels supermercats. Hi ha diversos tipus de cintes transportadores: de cinta, de corrons, etc. i poden ser més o menys sofisticades.

El sistema ACOPOS 6D de B&R va un pas més enllà. Es tracta de llançadores magnètiques levitants. Cada una d’elles pot transportar un o més objectes (en principi, fins a 14 kg), però és independent de les altres, i es mou mitjançant un sistema magnètic. Això permet canvis molt ràpids de configuració quan es varia el procés de producció.

Podeu trobar més informació al web de B&R.

Circuit imprès soluble

Cada any és llencen enormes quantitats de circuits electrònics. Molts no es reciclen, altres sí. Però reciclar-los té un cost molt elevat. Primerament cal extreure del circuit imprès els diferents components (circuits integrats, díodes, resistències, LED, etc.) i després ocupar-se de reciclar cada un d’aquests elements per separat.

L’empresa Jiva ha creat Soluboard®,un material per a les plaques de circuit imprès (PCB) que es descompon quan es submergeix en aigua calenta. Això permet separar fàcilment les pistes de coure i els components i, per tant, simplifica la primera fase del procés.

Podeu trobar més informació al web de Jiva Materials.

Dispositiu que permet mesurar senyals cardiovasculars i nivells bioquímics

Aquest dispositiu, desenvolupat per un equip de la Universitat de Califòrnia a San Diego, permet mesurar el ritme cardíac, la pressió arterial i els nivells de glucosa, lactat, alcohol o cafeïna de l’usuari. Per a un funcionament òptim, cal enganxar el pegat al coll de la persona.

Estan treballant per, més endavant, poder disposar d’un dispositiu que pugui llegir més marcadors. Podeu llegir més informació al web de la UCSD.