Actualment cada llar té un comptador d’electricitat i el més habitual és que estigui en una part comuna. Però abans era habitual que a les cases hi hagués els comptadors (sí, en plural) al rebedor. Per què hi havia dos comptadors? Perquè antigament es subministrava separadament l’electricitat per als electrodomèstics (el que s’anomenava força) de la que era per a enllumenat (el que es deia llum), amb preus diferents. Al començament al circuit d'enllumenat només hi havia llums de sostre però més tard es van afegir endolls per a l'enllumenat, pensats per a llums de sobretaula o de peu. Els endolls eren diferents, per evitar que es connectessin aparells potents en els circuits d’enllumenat (de com eren aquests endolls en vaig parlar a l’entrada anterior). Al circuit d’enllumenat s’hi podien connectar aparells de ràdio, tocadiscs i altres dispositius de baix consum (màquines d’afaitar i televisors, per exemple) sense risc de fondre el fusible; però no aparells més potents.
Per descomptat, al comerç es podien trobar adaptadors que permetien connectar endolls d’un tipus en bases de l’altre.
Era força freqüent que a les habitacions d’hostals i fondes no hi hagués endolls i, per tant, molts viatgers anaven proveïts d’uns dispositius, anomenats lladres, que es posaven entre el portalàmpades i la bombeta i permetien connectar un o dos aparells. A vegades hi ha persones que, per extensió, anomenen lladres a les clavilles múltiples però, de fet, els veritables lladres eren els que permetien connectar electrodomèstics en una habitació on no hi havia endolls.
En algunes zones tots dos subministraments eren a 127 V (popularment anomenat 125 V) però en altres el circuit d’enllumenat era de 127 V i el de força de 220 V. Anys més tard es va passar tot a 220 V i més recentment, a l’unificar-nos amb la resta d’Europa (2003), a 230 V.
Excel·lent, també hi havia a les cases corrents de 380 v a tres fases, a casa meva era així.
ResponElimina