Finestres amb cancel·lació de soroll

Al mercat hi ha auriculars amb cancel·lació de soroll, és a dir que porten un sensor a la part externa que capta el soroll que ens envolta, generen el so complementari a aquest soroll i l’afegeixen al so que pretenem escoltar. D’aquesta manera, a les nostres orelles arriba només el so desitjat sense sorolls pertorbadors.

La clau per a que la tecnologia funcioni és que l’espai on es vol eliminar el soroll sigui petit, ja que en cas contrari potser eliminaríem el soroll en una zona i l’augmentaríem en una altra. Una evolució d’aquesta tecnologia també es fa servir en avions i automòbils però amb una sofisticació superior ja que l’espai on es vol eliminar el soroll és força més gran.

Un equip de la Universitat Tecnològica de Nanyang (Singapur) ha creat un sistema per a les finestres que no arriba a cancel·lar el soroll però sí reduir-lo a nivells molt inferiors. Es tracta de situar vint-i-quatre petits altaveus, connectats a l’equip que cancel·la el soroll, en la finestra.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Gakutensoku, el misteri del robot desaparegut

L’any 1926, Makoto Nishimura, un biòleg japonès influït per l’aparició de la robòtica i també per algunes novel·les de ciència ficció, va començar a construir, sense coneixements previs de mecànica o electricitat, un robot hominoide. El robot, accionat mitjançant sistemes pneumàtics, s’havia d’assemblar tant com es pogués a un ésser humà, tant en aspecte com pels seus moviments i les seves expressions facials.

El robot, a qui es va posar el nom de Gakutensoku i que media uns tres metres d’alçada, va ser presentat el setembre de 1928 a Kyoto i després fou mostrat a diverses ciutats del Japó, Corea i la Xina. El 1930 va desaparèixer quan viatjava cap Alemanya i no se n’ha sabut res més. Només en queden algunes fotografies i el que el seu creador va escriure en un llibre.

Molt més recentment s’han fet dues rèpliques de Gakutensoku. La primera, el 1992, es va fer perquè sortís en una pel·lícula. En aquest cas els mecanismes i automatismes es van adaptar a la tecnologia disponible a finals del segle XX. La segona versió es va fer al 2007, intentant reproduir l’original amb la fidelitat que permetia la documentació existent. Aquesta segona rèplica anava destinada al Museu de la Ciència d'Osaka.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Microcontroladors multifil

Hi ha aplicacions que necessiten que el microcontrolador estigui pendent de dues o més tasques simultàniament. Això normalment és complicat de fer. L’alternativa de posar diversos microcontroladors no és vàlida si cal que les diferents tasques comparteixin dades.

Mbed es presenta com la solució en aquests casos. Es presenta com una biblioteca per a l’entorn Arduino però es comporta com un sistema operatiu que permet, sobre alguns microcontroladors, el funcionament multifil. D’aquesta manera, podem tenir diversos programes funcionant simultàniament i compartint la memòria i els perifèrics del microcontrolador.

A la pàgina d’Mbed podeu trobar les plaques compatibles i les característiques del sistema operatiu. També teniu disponible un comentari i un exemple a partir de la pàgina 66 del número 33 de la revista HackSpace Magazine.

Sistema per recollir els vessaments de combustible al mar

Els vessaments de combustible als mars i els oceans són freqüents i suposen un dany considerable per al medi ambient. Recuperar el petroli vessat no és senzill, ja que cal separar el petroli de l’aigua.

Avui presentem la proposta de Kevin Kennedy, un antic pescador que ha inventat i posat en marxa una metodologia de recollida i separació del petroli que permet obtenir el petroli amb poquíssima quantitat d’aigua (de l’ordre del 99 % de petroli).

Ara per ara, no ha aconseguit impulsar el seu producte perquè normalment es prioritza el volum de líquid recollit i la velocitat, sense mirar gaire la proporció entre aigua i petroli.

Podeu trobar més informació a la revista IEEE Spectrum.

La gran llista de dones makers youtubers

Hi ha força dones makers, d’algunes d’aquestes n’he parlat en algun dels meus blocs. I una colla d’aquestes tenen canal de vídeos a YouTube. Però sovint passen desapercebudes perquè hi ha molts altres youtubers que probablement no fan coses tan interessants però tenen molts més seguidors.

La Becky Stern, coneguda maker i youtuber, ha decidit crear la gran llista de dones maker a YouTube. Una llista que està oberta a futures incorporacions però que, en el moment d’escriure aquestes línies, contenia ja 90 noms.

Podeu trobar la llista al blog de la Becky.

El dia 8 es va evitar una apagada general a Europa

Ja hem comentat algun cop que l’energia elèctrica no es pot emmagatzemar (si més no en quantitats significatives) i cal generar-la en el mateix instant en el que es consumeix. A Europa, les xarxes elèctriques de transport dels diferents països estan interconnectades entre sí per permetre el flux d’energia. D’aquesta manera es pot aprofitar l’energia que es genera en una zona on hi ha molts aerogeneradors i fa vent, encara que no hi hagi tant consum en aquella zona o l’energia constant que generen les centrals nuclears. Però l’intercanvi d’energia entre zones no és il·limitat. Aquesta energia ha de passar per unes línies que tenen unes característiques determinades i poden transportar, cada una, una potència màxima.

Els operadors del sistema de cada un dels països (REE en el cas de l’Estat Espanyol) i la xarxa europea d’operadors (ENTSO-E) vetllen pel bon funcionament de tot el sistema. Un element clau és la previsió d’oferta i demanda d’energia elèctrica que es fa per a cada hora de cada dia. A vegades, però, hi ha imprevistos que fan que les coses no vagin com estava previst. Si la resposta dels operadors és ràpida i adequada, es podrà salvar l’estabilitat del sistema; en cas contrari tindrem una apagada més o menys gran. El dia 8 de gener de 2021 les actuacions que es van fer van resultar efectives i l’apagada es va evitar.

El dia 8, a les 14.05 (hora nostra), el consum en la part nord-oest d’Europa era més elevat que la generació i, en canvi, a la part est del continent sobrava generació. En un moment donat, es va superar un llindar i es van obrir els interruptors que interconnecten aquestes dues gran àrees. Com a conseqüència, a la zona oest (que tenia massa consum) la freqüència va començar a baixar i a la zona est (on sobrava generació) hi va haver un augment de freqüència.

A la zona est n’hi havia prou amb reajustar la generació, a la zona oest la situació era més complicada perquè la generació no sempre es pot posar en marxa de manera instantània. D’entrada, es van desconnectar clients amb clàusula d’interrupció a França i Itàlia i també es van posar en marxa centrals de generació de resposta ràpida. I va funcionar! Una hora més tard (15.08) es va poder tornar a interconnectar la xarxa europea. Actualment ENTSO-E està investigant les causes d’aquest succés però podeu trobar informació al seu web.

La clàusula d’interrupció és un tipus de contracte que les companyies tenen amb algunes empreses grans que permet, a canvi d’un preu més barat en l’energia, que la companyia les pugui deixar sense subministrament, sense avisar amb anticipació, en cas d’emergència.

Un cas del mateix estil va succeir el 4 de novembre de 2006 però aquella vegada sí hi va haver força consumidors que en van patir les conseqüències.

Construeix el teu propi telèfon mòbil

Ringo és un telèfon mòbil en kit creat per CircuitMess. No només es poden muntar les peces sinó que també es pot modificar el programa que el fa funcionar. Ringo es basa en un microcontrolador ESP-32 i es pot programar tant en l’entorn Arduino com en MicroPython.

La pantalla no és tàctil i tampoc té molta resolució però permet aprendre a soldar i conèixer les comunicacions Wi-Fi. Al web de CircuitMess podeu trobar les instruccions de muntatge en unes quantes llengües i algunes aplicacions desenvolupades per altres usuaris.