Fer un joc d’ordinador amb un programa de només deu línies

Actualment els jocs d’ordinador tenen uns gràfics altament sofisticats. Però no fa tants anys que els jocs informàtics s’executaven en consoles i ordinadors amb microprocessadors molt senzills i duien programes relativament curts.

Gunnar Kanold, un professor de tecnologia d’un institut de secundària ha posat en marxa un concurs en el que els participants han de fer jocs per a ordinadors de vuit bits amb un màxim de deu línies de codi. Deu línies de codi és molt poc, especialment si pensem en una instrucció per línia, aquí és on intervé l’enginy dels participants. En el concurs hi ha tres categories principals, en funció del nombre màxim de caràcters per línia (80, 120 o 256). En la imatge següent podeu veure com s'aprofiten al màxim les deu línies de codi.

El concurs va començar com una distracció en una trobada i ha anat guanyant interès. A l’edició de 2019 hi han participat persones de més de vint països. L'any 2014 aquest professor va publicar un llibre (en alemany) sobre el tema.

Podeu llegir un article sobre el tema a la revista IEEE Spectrum.

Una altra volta als amplificadors de vàlvules

A mitjans del segle passat els transistors van anar substituint les vàlvules de buit i aviat van quedar obsoletes. Les vàlvules de buit eren cares i poc eficients. A més treballaven a temperatures altes i requerien tensions molt altes en comparació amb els circuits electrònics a transistors. Tot això feia també inviable el seu ús en sistemes alimentats amb piles.

Un temps després els amplificadors de vàlvules de buit van tornar però ja destinats a un públic selecte que sap apreciar la diferència de qualitat de la tecnologia de buit i està disposat a pagar el preu que costa. Els amplificadors de vàlvules de buit basaven el seu funcionament en la tensió mentre que els de transistors estan controlats per corrent. Aquesta petita diferència és el que fa que a oïdes expertes el seu comportament no sigui el mateix.

Sembla, però, que ara hi ha una opció intermèdia. Per casualitat, he descobert aquest amplificador per a guitarra que es basa en nutube, M’ha costat trobar informació sobre els nutube. Són uns visualitzadors electrònics que tenen un comportament semblant al de les vàlvules de buit i això permet fer-los servir com a amplificador basat en la tensió.

És possible que en els propers anys en vagin apareixent aplicacions al so de qualitat.

Grand Central M4 Express, un supermicrocontrolador

Hi ha molts projectes que es poden fer amb un microcontrolador dels d’ús habitual però algunes aplicacions necessiten més potència i llavors els microcontroladors disponibles són molt pocs. Però el nou Grand Central M4 Express dóna un pas endavant.

Aquesta placa de microcontrolador té 1 MB de memòria de programa i 256 kB de memòria de dades. Disposa de 70 potes d’entrada i sortida (és difícil gastar-les totes) entre les que tenim 15 entrades analògiques, dues sortides analògiques i 22 sortides PWM. A més el processador facilita les operacions amb nombres reals. Es pot programar amb l’entorn Arduino i també en CircuitPython.

Curses "de cotxes" sense cotxes

Qui més qui menys ha jugat alguna vegada a les curses de cotxes (el més probable és que fos amb la marca Scalextric) o ha vist jugar-hi altres persones. En Gerardo Barbarov ha ideat una pista de curses “de cotxes” que podríem anomenar minimalista. La pista és només una tira de LED prou llarga i els “cotxes” són els grups de LED encesos en cada moment.

Per un preu més econòmic i pràcticament sense manteniment podem fer les nostres curses ja que a la pàgina Hackster hi podem trobar les instruccions per muntar-ho i el programa.



En Mauro Pintus ha modificat el disseny posant uns entrenadors de mans per tal que els usuaris facin exercici amb les mans mentre juguen.

La nova Raspberry Pi 4

Fa uns set anys va sortir al mercat la primera Raspberry Pi. Podríem dir que es tracta d’un ordinador en una sola placa i a un preu a l’abast de pràcticament totes les butxaques. A més, incorpora un port de connexió que permet controlar elements analògics i digitals, cosa complicada en un ordinador comercial.


Però les primeres Raspberry Pi eren relativament lentes. Amb els anys han anat sortint noves versions que anaven millorant alguns aspectes. Més recentment ha sortit la Raspberry Pi 4 que promet dades de rendiment molt millors.

D’entrada el processador és molt més ràpid i amb quatre nuclis (això també permet disposar de quatre ports de cada tipus per a comunicacions industrials) però també tenim gigabit ethernet, USB3 i doble HDMI (per poder connectar dues pantalles).

A partir de la pàgina 34 del número 21 de la revista HackSpace Magazine podeu trobar una revisió completa de la placa. A més, també hi ha una entrevista a James Adams, cap de l’equip que ha desenvolupat la placa, a partir de la pàgina 38.

Les empreses necessiten enginyers/es amb una vessant creativa

Llegeixo això en una publicació de l’IEEE i no puc estar-hi més d’acord. En aquest text ens comenten alguns casos en els que la vessant creativa de determinats enginyers els ha portat a crear coses realment innovadores en el seu moment. Per exemple Anthony Agnello va inventar l’harmonitzador H910 que fou pioner en els efectes digitals de so o Alvy Ray Smith que va revolucionar els gràfics digitals i ha permès revolucionar el món del cinema d’animació.

Com afirma S.K. Ramesh, director del programa AIMS2 a la California State University, tenir una formació STEAM augmenta la diversitat de pensament i la inclusivitat en el lloc de treball, més enllà de les categories tradicionals de diversitat, com ara gènere, orientació sexual, estat socioeconòmic i raça, en concret "Els que tenen una formació artística, musical o un altre fons creatiu veuen les coses des d'una perspectiva diferent. Els altres empleats comencen a apreciar-los, cosa que porta als companys de treball a valorar-se mútuament. STEAM reuneix persones i comunitats que poden ser transformadores."

Hem de seguir apostant per combinar les habilitats artístiques amb els coneixements tècnics i científics per tendir cap a una societat en la que la tecnologia realment sigui inclusiva i ajudo a solucionar els problemes de les persones.

Nova versió del visualitzador de missatges

Ja hem parlat dos cops en aquest blog del visualitzador de missatges que tinc a la porta del meu despatx. La primera versió, de la primavera de 2016, tenia una pantalla LCD de quatre línies. Hi va haver una segona versió (de la que no vaig parlar al blog) en la que es va canviar el programa inicial (creat per l’estudiant Marc Palacín) per adaptar-lo millor a les meves necessitats. En la tercera versió, que es va posar en servei a la tardor de 2018, es va afegir una pantalla TFT en color que, a més dels missatges, permetia mostrar altres coses (bàsicament informació de les meves activitats).

La tercera versió es va fer d’una manera força conservadora. El nucli del sistema era un microcontrolador Arduino amb una placa de connexió Ethernet que estava situada a l’interior del despatx (juntament amb la pantalla LCD). La pantalla TFT (situada a l’exterior del despatx) portava un segon Arduino que es comunicava amb el principal. Aquest sistema tenia, però, alguns inconvenients:

• Atès que el detector de presència estava connectat al controlador principal, l’encesa de la pantalla trigava una mica a causa de la comunicació entre els dos dispositius. En alguns casos, a més, la comunicació fallava i el missatge no es mostrava complet.
• Quan hi havia una apagada elèctrica es perdia el missatge i es mostrava el text “Sense missatge”.
• El sistema no podia saber l’hora, per tant quan el missatge s’havia enviat des del polsador del visualitzador no es podia mostrar l’hora en la que s’havia creat.
• Atès que actualment l’adreça IP de la pantalla era una adreça privada (al 2016 totes les adreces IP de l’Escola eren públiques) calia fer servir una xarxa virtual (VPN) per connectar-se a la pantalla des de fora de l’Escola i, per tant, enviar un nou missatge no era un procés ràpid.

La nova versió de la pantalla soluciona aquests inconvenients i té alguns altres avantatges. Ara hi ha un únic microcontrolador (Arduino MKR WiFi 1010) que es connecta a internet mitjançant Wi-Fi i controla la pantalla LCD interior i la pantalla TFT exterior. Els avantatges del nou sistema, entre altres, són:

• Resposta més ràpida perquè només hi ha un microcontrolador i, a més, el programa s’ha desenvolupat pensant en la màxima velocitat de resposta a l’activació dels sensors i el polsador.
• Ara el missatge actual està guardat en el núvol i, per tant, després d’una apagada elèctrica es pot tornar a recuperar.
• El canvi de missatge des de fora de l’escola és ràpid perquè, en estar els missatges al núvol, no cal cap VPN per connectar-s’hi.
• Els missatges enviats amb el polsador s’envien al núvol de manera que també guarden l’hora i estan disponibles després d’una apagada elèctrica.

A més, el nou visualitzador incorpora alguns altres avantatges:

• El servidor del núvol ens proporciona l’hora actual. Això permet que a la part superior de la pantalla es mostrin, alternativament, el dia i l’hora o la temperatura i la humitat.
• S’ha afegit un LED de tipus NeoPixel a la part interior que indica, amb colors diferents, quin és el tipus de missatge actual. Això ajuda a detectar quan t’has oblidat de canviar el missatge, cosa que abans passava quan entraves al despatx acompanyat d’algú o amb les mans ocupades.
• S’ha posat un sensor de llum (concretament una fotoresistència) que permet desactivar l'indicador interior quan el llum del despatx està apagat.
• Atès que ara podem saber l’hora actual, el programa té un mode nocturn que redueix les connexions durant les hores en les que l’Escola esta tancada.
• La informació que es guarda al núvol permet que quan et connectes mitjançant l'aplicació mòbil puguis saber si el dispositiu s'està comunicant amb la periodicitat apropiada o no.
• Si el microcontrolador s'ha reiniciat (probablement per un tall elèctric) m'envia un correu electrònic quan torna l'alimentació. En aquest missatge m'indica l'hora de la posada en marxa i l'hora de la darrera connexió prèvia a l'apagada.

El disseny de la unitat exterior i la distribució d'informació a la pantalla no han variat i, per tant, les persones que mirin la pantalla no notaran quasi cap diferència respecte la versió anterior.