Orgue fantasmagòric

Per acabar l’any, us presentem el nostre nou orgue fantasmagòric que servirà per impressionar les visites.

L'orgue té 40 tubs plens de substància fluorescent que s'il·luminen amb les notes musicals. Pot tocar, a dues veus, un fragment de la Tocata i fuga de J.S. Bach i part de la cançó Thunderstruck del grup AC/DC. També pot actuar com a un instrument similar al Théremin.

El disseny i construcció d'aquest orgue s'han fet en el marc del projecte de fi de grau de l'Adrià Botam. La idea és meva i jo he portat la direcció del TFG.

En el vídeo veureu funcionar l’orgue a les fosques (quan és més espectacular) i amb el llum encès.

Smore: la revista per a les noies apassionades de la ciència

Avui us presentem aquesta revista (en anglès) que està adreçada a noies a partir de set anys però que també poden llegir els nois i els adults. El seu objectiu és posar la ciència, i també la tecnologia, a l’abast de tothom.

         

Us hi podeu subscriure a la versió en paper o en format digital. Podeu trobar més informació a: https://www.smoremagazine.com/

Nova versió del visualitzador de missatges

Des de la primavera de 2016 jo tenia un visualitzador de missatges instal·lat al costat de la porta del despatx. Aquest estiu em vaig canviar de despatx i he aprofitat l’ocasió per instal·lar una nova versió del visualitzador.

‏

La part bàsica del nou visualitzador és essencialment la mateixa que en l’anterior, el que canvia és la pantalla. La nova pantalla és en color amb 320 x 240 píxels. A la part inferior de la pantalla s’hi mostra la mateixa informació que abans. A la part superior s’hi pot trobar la temperatura i la humitat actual del passadís i a la part central hi ha espai per altra informació. Actualment en la part central s’hi van mostrant, alternadament, informacions sobre alguns dels tipus de TFG que dirigeixo habitualment o sobre recursos que tinc a la xarxa. Per exemple, hi ha publicitat sobre aquest blog.

Com ja passava abans, la pantalla està normalment apagada i només s’encén quan es detecta que algú s’hi apropa. Podeu veure-la sempre que us apropeu al meu despatx.

Fundes per a les línies aèries d’alta tensió

Les línies elèctriques aèries porten els cables o conductors sense cap tipus d’aïllament ja que és el propi aire (i la distància entre els fils) el que actua com aïllant. Posar-hi aïllament seria car i complicat i augmentaria molt el pes dels fils de manera que la torre hauria de ser molt més robusta.

Els conductors sense aïllar són, però, un problema per a les aus que poden patir una descàrrega si s’apropen simultàniament a dos conductors o a un conductor i la torre.

Recentment s’ha començar a provar una solució que consisteix en posar unes fundes als conductors en els llocs de més risc. D’aquesta manera els cables no tenen un aïllament complet però sí suficient per evitar la descàrrega en cas que les aus s’hi apropin.

Podeu llegir més informació al diari La Vanguardia.

Els Nixie no passen de moda

Els Nixie eren l’única manera de mostrar números quan encara no existien els LED. Es feien servir en calculadores, televisors i molts altres dispositius. El Nixie és, essencialment, una làmpada de neó però amb deu càtodes que aprofita el fet que en aquest tipus de làmpada nomes es produeix llum al voltant del càtode. Cada càtode té la forma d’un dels deu dígits i així s’aconsegueix visualitzar la xifra desitjada segons quin sigui el càtode alimentat. La llum sempre serà d’un color proper al taronja, característic de les làmpades de neó.

Els Nixie tenen un inconvenient important per a l’electrònica moderna (a part de la mida i el preu) que és el fet de treballar a tensions superiors a 100 V. Per això van ser desbancats pels visualitzadors de set segments basats en LED.

Però sempre hi ha hagut nostàlgics que han continuat fent servir Nixies comprant-los de segona mà i habitualment a uns preus força superiors al que tindrien si estiguessin en producció. També han sortit alternatives basades en LED que imiten part del concepte Nixie encara que no tenen el seu encant. Per exemple, tenim els Lixie o la possibilitat de fer-nos-en uns de semblants emprant fabricació digital.

Mentre preparava aquesta entrada del blog se m’ha acudit una idea per fer elements basats en LED però que conservin bona part de l’encant dels Nixie. El que no sé és si mai m’hi posaré...



Podeu llegir més sobre el Nixie a la revista IEEE Spectrum.

Lector Braille

Per a les persones cegues, llegir un document electrònic no és senzill ni barat. Els lectors Braille solen representar només una línia de text i això implica fer avançar el document moltíssimes vegades i la dificultat de rellegir trossos anteriors.

L’empresa Bristol Braille Technology és una empresa social que ha desenvolupat (en un hackspace) Canute, un lector Braille que mostra nou línies de text de fins a 40 caràcters a un preu assequible.

Podeu trobar més informació al web de Bristol Braille Technology.

Els rellotges elèctrics no són exactes

Els rellotges elèctrics que ens envolten, aquells que estan connectats a la xarxa elèctrica, no són exactes. La seva velocitat depèn de la freqüència del sistema elèctric. El corren altern oscil·la a 50 Hz, és a dir que fa un cicle complet 50 cops per segon. Quasi tots els rellotges connectats a la xarxa elèctrica el que fan és comptar aquestes oscil·lacions i cada cop que n’hi ha hagut 50 consideren que ha passat un segon.

Però què passa si la freqüència no és exactament de 50 Hz. Doncs que els rellotges deixaran de ser exactes. El sistema elèctric europeu està molt interconnectat i, per tant, la freqüència depèn simultàniament de tots els operadors elèctrics implicats. Normalment aquests operadors s’esforcen per compensar les variacions de manera que al cap d’un temps els rellotges marquin l’hora correcta, és a dir que si durant unes hores la freqüència ha estat un xic més baixa es procura treballar a una freqüència una mica més alta durant el temps necessari per compensar-ho.

El problema apareix quan els conflictes polítics impedeixen aquest acord entre operadors. Llegim en el diari Noticias de Álava que el conflicte entre Sèrbia y Kosovo ha provocat un retard de fins a sis minuts a causa de no haver-se injectat la quantitat adequada d’energia a la xarxa.