Protectors de sobretensions locals

Fa uns dies parlàvem sobre els protectors de sobretensions. Però i si no en tenim, què podem fer?

Evidentment una de les opcions és que un instal·lador vingui i ens n'instal·li un però això implica un cost important que no sempre podem assumir. A més, ens podem trobar que el quadre elèctric ja estigui totalment ple i calgui ampliar-lo.

Una alternativa senzilla i econòmica és posar protectors locals de sobretensions en aquells endolls on hi connectem aparells especialment sensibles (informàtica, audiovisuals, etc.).

És molt important tenir present que els protectors de sobretensions només poden fer la seva funció si l'endoll on es connecten té presa de terra i el protector s'endolla correctament per connectar-s'hi. Si la nostra instal·lació no té presa de terra, no cal que comprem el detector ja que és una despesa inútil.

Hi ha protectors senzills com el de la fotografia superior i també n'hi ha d'integrats en una base múltiple d'endolls.

Normalment els protectors de sobretensions porten un element (una petita llum o un element de color) que indica el seu correcte funcionament. Si aquesta llum s'ha apagat o l'indicador ha canviat de color vol dir que una sobretensió ha destruït la part activa del detector i, per tant, és com si el protector no hi fos. En aquest cas, caldrà canviar-lo.

Una forma alternativa però més econòmica és desendollar (no només apagar) tots els aparells informàtics i audiovisuals quan hi ha tempesta o quan marxem de vacances.

Estalviem energia amb mètodes enginyosos

Un dels moments en els que un vehicle gasta més energia (electricitat, combustible, tant és) és quan cerca aparcament. Una empresa sudcoreana ha decidit instal·lar unes fletxes inflables a un munt d'aparcaments públics. Les fletxes inflables estan agafades al terra amb una corda i assenyalen els aparcaments lliures. Quan un vehicle aparca, tiba el cordill i la fletxa baixa, de manera que ja no és visible.

Asseguren que així s'estalvia una gran quantitat de combustible.

Podeu veure el següent vídeo:

Els efectes de les sobretensions

L'altre dia vam parlar de les sobretensions. Aquestes poden destruir diferents elements de les instal·lacions però sembla que tenen unes certes preferències. Una vegada algú em va dir "Les sobretensions sempre destrueixen l'aparell més car i més nou". No és que sigui del tot veritat, però part de raó té.

Les sobretensions cerquen sempre un camí per tancar el circuit i anar cap a terra i allà on el troben provoquen una avaria. Sempre agafaran el camí més fàcil.

Els aparells electrònics són uns bons candidats perquè tenen uns circuits miniaturitzats on els elements estan molt propers entre sí i, per tant, és fàcil trobar un camí. Com més nou és el circuit, més miniaturitzat sol estar, per tant és probable que el camí sigui més fàcil. És per això que normalment són els aparells electrònics més nous els que pateixen les conseqüències.

En cas d'aparells similars, probablement s'avariarà abans el que estigui més proper (no de distància sinó seguint el circuit elèctric) al quadre general ja que així el camí és més curt.

Holanda aposta fort pel vehicle elèctric

Una empresa holandesa en aliança amb ABB pretén instal·lar més de 200 punts de recàrrega per tot el país. Amb això volen garantir que sempre trobaràs una "electrolinera" a menys de 50 km.



Aquests punts de recàrrega permetran recarregar el vehicle en menys de 30 minuts.



Quan creieu que tindrem una xarxa com aquesta a casa nostra?

El quadre elèctric de casa teva (sisena part - el protector de sobretensions)

En les entrades anteriors sobre el quadre elèctric havíem parlat dels elements obligatoris. Avui parlarem d'un element que no sempre és obligatori, el protector de sobretensions.

Aquest element serveix per protegir la instal·lació i els seus aparells de les sobretensions que puguin entrar a través de la xarxa elèctrica. Normalment les sobretensions a la xarxa elèctrica poden ser produïdes per llamps o per algunes maniobres de la companyia.

La companyia subministradora instal·la, si és necessari, protectors de sobretensions en les subestacions i les estacions transformadores. En principi, aquests protectors de sobretensions ja protegeixen també la nostra instal·lació.

Si la línia que alimenta la nostra llar des de l'estació transformadora té algun tram que no sigui subterrani, existeix el risc que el llamp hi pugui incidir en aquest tram que ja està fora de les proteccions de la companyia. Per això el reglament fa instal·lar protectors de sobretensions a l'entrada d'aquelles instal·lacions que tenen algun tram aeri en la seva alimentació. Es considera que les línies subterrànies no tenen incidència dels llamps.

Aquests protectors de sobretensions desvien cap a terra la sobretensió, evitant que entri en la instal·lació. Per tal que els protectors de sobretensions funcionin, cal que hi hagi una correcta presa de terra a l'edifici i que el protector hi sigui convenientment connectat.

Si la sobretensió és gran, pot succeir que el protector quedi avariat després d'haver actuat. Si no es substitueix, no hi haurà cap protecció per a les següents sobretensions que arribin. Molts protectors porten una indicació que canvia de color quan el protector deixa d'estar en bon estat.

Captador fotovoltaic flexible

La durada de la bateria dels telèfons mòbils, i altres aparells portàtils, sovint és un problema. Per això es cerquen diverses alternatives per poder recarregar la bateria quan no som a casa o al lloc de treball.

Fa uns mesos ja vam parlar de les càrregues de reserva. Ara s'ha presentat una altra opció, el WYSIPS (What You See Is Photovoltaic Surface, el que tu veus és superfície fotovoltaica). Es tracta d'una cèl·lula fotovoltaica en forma de pel·lícula fina, transparent i flexible que permet recobrir l'aparell. Un aparell que incorporés aquesta làmina es recarregaria sol mentre li incideixi la llum.



Podeu llegir més informació al web de l'empresa SunPartner.

Cables directament sota el guix

Una cosa que també trobo sovint en instal·lacions domèstiques són cables que estan directament amagats sota el guix. És a dir, que s’ha fet una petita regata en el guix, s’hi ha posat el cable directament i s’ha posat guix al damunt. Els cables posats d’aquesta manera tenen molt poca protecció mecànica i és fàcil deteriorar-los l’aïllament amb un clau o una xinxeta.

A més, els cables amagats sota el guix pateixen una degradació de l’aïllament que fa que tinguin fàcilment fuites a terra; amb la qual cosa saltarà sovint el diferencial. A més sol ser una avaria difícil de trobar.

Els cables que hagin d’anar per dins de la paret han d’estar dins de tubs apropiats que els protegeixin tant mecànicament com del contacte amb el guix.

SI no volem o no podem fer regates profundes, podem fer servir canaletes.