Presa de terra

Fa unes setmanes vaig dir que parlaria de les preses de terra, avui és el dia.

Entenem per presa de terra al punt on els conductors de protecció de la instal·lació es connecten amb el terreny.

Els conductors de protecció són uns cables (amb funda a ratlles grogues i verdes) que connecten les carcasses dels aparells elèctrics amb el terreny.

La finalitat de les preses de terra és desviar cap al terreny els corrents de fuita impedint que passin a través de les persones i, per tant, disminuint els riscos.

Les preses de terra més senzilles es fan clavant unes barres metàl·liques (anomenades piques) en el terreny. En instal·lacions industrials i centrals elèctriques pot ser que calgui posar una connexió a terra millor que la que proporcionen unes quantes piques; llavors es poden posar cables, plaques o malles enterrats. En terrenys molt poc conductors (granítics i similars) pot ser necessari enterrar una malla unida a unes quantes piques.

En la figura observem un conductor de protecció connectat a una pica.

Fanals eòlics

Fer arribar l'energia als fanals d'un carrer no és senzill, implica el traçat de molts metres de cable. En el cas d'una carretera la dificultat augmenta ja que cal cercar un punt de connexió a la xarxa elèctrica.

Ja hi ha alguns cassos de fanals alimentats amb energia solar. Durant el dia el fanal acumula energia i a la nit fa llum.



Una alternativa són els fanals eòlics com els que comentem avui. Cada fanal porta una petita turbina que recull l'energia del vent i també del corrent d'aire que provoquen els vehicles que passen pel seu costat.

Podeu llegir-ne més al web d'Inhabitat.

Atenció amb els adaptadors

Fa unes setmanes comentàvem que les llengüetes laterals dels endolls servien per connectar les carcasses dels aparells amb el terreny i que això permetia derivar directament cap a terra el corrent de fuita de manera que el risc per a les persones que puguin tocar la carcassa de l'aparell sigui mínim.

El problema apareix quan l'aparell no és connecta directament a un endoll Schuko de la instal·lació sinó que es fan servir allargadors o, com en el cas de la fotografia, adaptadors que no connecten les llengüetes laterals de l'endoll amb la presa de terra de l'edifici.

És una pràctica que, per desgràcia, observem sovint i que deixa la carcassa de l'aparell completament desconnectada de la presa de terra. En cas que hi hagi un defecte a l'aparell, el corrent no podrà circular cap al terreny. Si una persona toca la carcassa mentre hi ha el defecte, el corrent circularà pel seu cos i la seva vida està en perill.

Troleibús sense catenària

Els troleibusos són autobusos que van amb una catenària com els tramvies. De fet es comporten igual que un tramvia però amb l'estalvi que suposa no haver de posar les vies. Però sí que necessiten catenària.



A Suïssa han posat en marxa un nou sistema de troleibús que funciona amb bateries. Així doncs el tròlei només funciona en les parades on hi ha un curtíssim tros de catenària rígida. Quan l'autobús s'atura a una parada, la connexió es fa automàticament i fa una recàrrega ràpida de les bateries.



Això dóna tota la flexibilitat d'un autobús elèctric sense haver de preocupar-se per la recàrrega. I és molt més eficient que una recàrrega sense fils ja que gairebé no té pèrdues.

Podeu llegir més informació al web d'ABB.

No desendollis mai estirant pel cable

Una pràctica força freqüent és desendollar els aparells estirant pel cable. En molts casos es fa per evitar ajupir-se o estalviar-se de caminar un parell de metres. Però també hi ha qui ho fa agafant el cable a menys d'un pam de l'endoll, o sigui per costum.

Aquesta és una pràctica força perillosa que pot donar lloc a dos problemes. El primer és que els fils es vagin afluixant (com comentàvem l'altre dia) i cada cop facin menys bon contacte fins que l'endoll es crema.

El segon problema és que quan el fil ja comença a estar agafat amb poca força i s'ha anat deixant anar, la part dels fils que està pelada queda fora de la pota corresponent. Com l'endoll és relativament petit, la distància entre els dos fils és petita i pot arribar un moment que es toquin. Això dóna lloc a un curtcircuit. Recordem que els curtcircuits són perillosos, per a la instal·lació i, també, per a les persones que hi són a prop.

Cal desendollar sempre agafant l'endoll pels seus costats. Ja tenen una zona dissenyada per poder-los agafar bé.

Cortines solars

El sol que entra per la finestra pot escalfar molt l'habitació; per això posem cortines. D'aquesta manera l'energia del sol no entra i no ens escalfa.

Però podríem aprofitar millor aquest fet?

Sí, amb cortines solars!

La idea seria que la cortina incorporés una placa solar flexible i generés electricitat amb el sol que li arriba. Sembla que aquesta idea pot ser una realitat properament.

La idea és una mena de recobriment, com una pintura, que és fotovoltaica. Pot servir per a les cortines però també per a altres elements que estan al sol com tendals, para-sols, etc.

Podeu llegir un article sobre el tema a Materia.

El cable de l'endoll, sempre ben agafat

Un endoll sempre és un punt delicat d'un circuit. Cada un dels fils elèctrics que hi ha dins del cable han de fer bon contacte elèctric amb la pota corresponent de l'endoll. Per garantir aquest bon contacte, la superfície de la part interna de la pota.

Per assegurar una bona connexió, el fil ha d'entrar completament dins de la pota, tenir un diàmetre adequat i estar ben agafat amb el cargol corresponent.

Si, amb el temps, el fil es va bellugant resultarà que poc a poc van quedant espais buits o va sortint enfora i la superfície de contacte va disminuint. Quan la superfície de contacte no és adequada, es produeix un escalfament local que pot sonar lloc a que es cremi el cable o l'endoll o a que l'aïllament es deteriori i es produeixi un curtcircuit.

Per evitar aquest problema, els endolls aeris han de portar un element que agafa rígidament el cable i impedeix que els moviments i les estrebades afectin als fils interiors.

Si, com en el cas de la fotografia, el cable no queda ben agafat amb la carcassa de l'endoll, els cables es van afluixant fins que apareix el problema. En un cas com aquest, cal canviar l'endoll o, si és possible, el cable sencer.