Emmagatzemar l'hidrògen per a les piles de combustible no és trivial. L'emmagatzemament a pressió té els seus riscos i, per tant, es busquen solucions alternatives.
Per exemple els nanotubs de carbó permeten emmagatzemar gran quantitat de nitrògen d'una forma menys perillosa però són una tecnologia encara poc desenvolupada i molt cara.
Segons el número d'agost de la revista IEEE Spectrum, uns científics de la Universitat de Delaware han trobat que els pollastres carbonitzats poden ser una forma senzilla i eficient.
Potser aviat veurem recipients de pollastre per a transportar l'hidrògen...
Ho podeu llegir a: http://spectrum.ieee.org/green-tech/fuel-cells/hydrogen-helper
8 d’oct. 2009
6 d’oct. 2009
El motor Stirling pot ser el motor del futur
A l'actualitat, quan parlem de motors tèrmics sempre pensem en dos tipus: el motor Otto (el motor de cotxe que funciona amb benzina) i el motor Diesel. Si haguéssim viscut fa cent anys, el primer que hauríem pensat era la màquina de vapor. Els motors de combustió interna estan dissenyats per a un combustible determinat (benzina, gasoil, etc.) i difícilment poden emprar un combustible diferent.
Els motors de combustió externa, en canvi, necessiten una diferència de temperatures entre dos focus calorífics però és indiferent com aconseguim aquesta diferència de temperatures. Aquest és el principi del motor Stirling; un motor dissenyat fa quasi cent anys per un mossèn escocès. La diferència de temperatures entre dos focus és el que fa moure el motor. Un dels focus pot estar a la temperatura ambient i l'altre normalment estarà més calent. A més el motor Stirling és el que més s'acosta al rendiment màxim teòricament assolible.
A l'actualitat podem generar calor de moltes maneres, moltes d'elles renovables: biomassa, residus, radiació solar, etc. Aquesta energia es pot utilitzar per escalfar el focus calent del motor Stirling i, en canvi, no es podria utilitzar fàcilment en els altres motors que tenim al nostre voltant. A més, no cal que l'energia calorífica sigui generada en exclusiva per al motor Stirling, pot ser utilitzada simultàniament, per exemple, per escalfar aigua o per calefacció.
Potser d'aquí pocs anys, tots tindrem un generador elèctric accionat per un motor Stirling que funcionarà gràcies al calor residual de l'assecadora, la llar de foc o de la caldera de la calefacció o gràcies a una caldera on cremarem algunes deixalles seleccionades.
Els motors de combustió externa, en canvi, necessiten una diferència de temperatures entre dos focus calorífics però és indiferent com aconseguim aquesta diferència de temperatures. Aquest és el principi del motor Stirling; un motor dissenyat fa quasi cent anys per un mossèn escocès. La diferència de temperatures entre dos focus és el que fa moure el motor. Un dels focus pot estar a la temperatura ambient i l'altre normalment estarà més calent. A més el motor Stirling és el que més s'acosta al rendiment màxim teòricament assolible.
A l'actualitat podem generar calor de moltes maneres, moltes d'elles renovables: biomassa, residus, radiació solar, etc. Aquesta energia es pot utilitzar per escalfar el focus calent del motor Stirling i, en canvi, no es podria utilitzar fàcilment en els altres motors que tenim al nostre voltant. A més, no cal que l'energia calorífica sigui generada en exclusiva per al motor Stirling, pot ser utilitzada simultàniament, per exemple, per escalfar aigua o per calefacció.
Potser d'aquí pocs anys, tots tindrem un generador elèctric accionat per un motor Stirling que funcionarà gràcies al calor residual de l'assecadora, la llar de foc o de la caldera de la calefacció o gràcies a una caldera on cremarem algunes deixalles seleccionades.
1 d’oct. 2009
Energia geotèrmica al metro de Madrid
L'estació "Pacífico"del metro de Madrid s'acondicionarà utilitzant energia geotèrmica. Aquesta font d'energia, encara poc coneguda a casa nostra, aprofita la diferència de temperatures entre el terreny i la superfície. En aquest cas els tubs del sistema baixaran fins a 150 metres de fondaria on la temperatura és aproximadament de 15ºC.
Podeu llegir la notícia a:
http://www.metromadrid.es/es/comunicacion/prensa/noticia222.html
Podeu llegir la notícia a:
http://www.metromadrid.es/es/comunicacion/prensa/noticia222.html
29 de set. 2009
Les vaques tenen una brúixola interna
En el número de juliol de la revista IEEE Spectrum va sortir publicat un article en el que es comentava que les vaques tendeixen a estar aliniades amb la direcció nord-sud.
A l'article també diu que si les vaques estan properes a una línia d'alta tensió aquesta tendència a posar-se en direcció nord-sud ja no es veu.
Finalment comenta que si la línia d'alta tensió propera està en direcció est-oest llavors les vaques s'arrengleren amb la línia.
Així doncs, això fa suposar que les vaques tenen una certa capacitat de detectar el camp magnètic terrestre (com una mena de brúixola interna) que, com és lògic, es pot veure perturbada pel camp magnètic de les línies elèctriques.
El que no se sap encara és quin avantatge poden tenir les vaques pel fet d'arrenglerar-se o no amb el camp terrestre.
L'article també comenta que hi ha altres animals que presenten sensigilitat al camp magnètic.
Podeu llegir l'article a:
http://spectrum.ieee.org/energy/the-grid/of-cows-and-power-lines
A l'article també diu que si les vaques estan properes a una línia d'alta tensió aquesta tendència a posar-se en direcció nord-sud ja no es veu.
Finalment comenta que si la línia d'alta tensió propera està en direcció est-oest llavors les vaques s'arrengleren amb la línia.
Així doncs, això fa suposar que les vaques tenen una certa capacitat de detectar el camp magnètic terrestre (com una mena de brúixola interna) que, com és lògic, es pot veure perturbada pel camp magnètic de les línies elèctriques.
El que no se sap encara és quin avantatge poden tenir les vaques pel fet d'arrenglerar-se o no amb el camp terrestre.
L'article també comenta que hi ha altres animals que presenten sensigilitat al camp magnètic.
Podeu llegir l'article a:
http://spectrum.ieee.org/energy/the-grid/of-cows-and-power-lines
22 de set. 2009
Comentaris en aquest blog
Al juny us comentàvem que ens agradaria rebre comentaris i ens sorprenia no rebre'n cap. Hem descobert que era un problema en la instal·lació del servidor que sembla que ja està resolt.
Ja podeu, doncs, deixar comentaris a les entrades normals del blog.
Ja podeu, doncs, deixar comentaris a les entrades normals del blog.
17 de set. 2009
Arriba l'energia elèctrica termosolar
Fins ara l'energia elèctrica procedent del sol es generava pel mètode fotovoltaic. Aviat es començarà a construir a Catalunya una central tèrmica en la que el vapor es generarà a partir de la radiació solar.
Per aconseguir escalfar el vapor a alta temperatura cal força energia; per això són necessaris uns miralls que concentrin molta radiació en un mateix lloc.
Podeu llegir la notícia a El Periódico.
Per aconseguir escalfar el vapor a alta temperatura cal força energia; per això són necessaris uns miralls que concentrin molta radiació en un mateix lloc.
Podeu llegir la notícia a El Periódico.
15 de set. 2009
La fi de les bombetes s'acosta
Comencem el curs amb la notícia que ja no es poden distribuir (des de primers de setembre) bombetes de potència igual o superior a 100 W. Això forma part d'un pla d'eliminació progressiva de les bombetes.
Les làmpades d'incandescència són molt ineficients ja que la major part de l'energia consumida es converteix en calor. Entre les d'incandescència, les més ineficients són les bombetes mate i les més eficients són alguns tipus d'halògenes. De tota manera totes tenen una eficiència molt baixa comparada amb les làmpades de descàrrega.
Per a la substitució progressiva es comença per les bombetes de 100 W en amunt i els motius són diversos:
A mesura que es vagin eliminant bombetes la qüestió serà més complicada. Actualment encara no està gaire resolta la substitució de les bombetes petites (tant de potència com de mida) encara que darrerament ja han anat sortint al mercat làmpades de baix consum de dimensions més reduides que les habituals.
Tampoc està gaire resolta la substitució de les halògenes amb transformador. Probablement en un futur proper hi haurà una bona oferta de solucions LED per a la substitució directa.
Les làmpades d'incandescència són molt ineficients ja que la major part de l'energia consumida es converteix en calor. Entre les d'incandescència, les més ineficients són les bombetes mate i les més eficients són alguns tipus d'halògenes. De tota manera totes tenen una eficiència molt baixa comparada amb les làmpades de descàrrega.
Per a la substitució progressiva es comença per les bombetes de 100 W en amunt i els motius són diversos:
- Són clàrament ineficients
- Es comença per les més altes ja que l'energia perduda és més gran
- Són relativament fàcils de substituir per làmpades de baix consum
A mesura que es vagin eliminant bombetes la qüestió serà més complicada. Actualment encara no està gaire resolta la substitució de les bombetes petites (tant de potència com de mida) encara que darrerament ja han anat sortint al mercat làmpades de baix consum de dimensions més reduides que les habituals.
Tampoc està gaire resolta la substitució de les halògenes amb transformador. Probablement en un futur proper hi haurà una bona oferta de solucions LED per a la substitució directa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)