A l'actualitat, quan parlem de motors tèrmics sempre pensem en dos tipus: el motor Otto (el motor de cotxe que funciona amb benzina) i el motor Diesel. Si haguéssim viscut fa cent anys, el primer que hauríem pensat era la màquina de vapor. Els motors de combustió interna estan dissenyats per a un combustible determinat (benzina, gasoil, etc.) i difícilment poden emprar un combustible diferent.
Els motors de combustió externa, en canvi, necessiten una diferència de temperatures entre dos focus calorífics però és indiferent com aconseguim aquesta diferència de temperatures. Aquest és el principi del motor Stirling; un motor dissenyat fa quasi cent anys per un mossèn escocès. La diferència de temperatures entre dos focus és el que fa moure el motor. Un dels focus pot estar a la temperatura ambient i l'altre normalment estarà més calent. A més el motor Stirling és el que més s'acosta al rendiment màxim teòricament assolible.
A l'actualitat podem generar calor de moltes maneres, moltes d'elles renovables: biomassa, residus, radiació solar, etc. Aquesta energia es pot utilitzar per escalfar el focus calent del motor Stirling i, en canvi, no es podria utilitzar fàcilment en els altres motors que tenim al nostre voltant. A més, no cal que l'energia calorífica sigui generada en exclusiva per al motor Stirling, pot ser utilitzada simultàniament, per exemple, per escalfar aigua o per calefacció.
Potser d'aquí pocs anys, tots tindrem un generador elèctric accionat per un motor Stirling que funcionarà gràcies al calor residual de l'assecadora, la llar de foc o de la caldera de la calefacció o gràcies a una caldera on cremarem algunes deixalles seleccionades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari