Sovint es parla de les lleis de la robòtica; que, recordem-ho, són tres:
- Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
- Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
- Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.
No oblidem, però, que si bé tenen un sentit i sovint són d’aplicació, aquestes lleis van ser definides en el marc d’una text de ciència ficció; Cercle viciós, Runaround [★].
Es un article a la revista IEEE Spectrum, Dariusz Jemielniak proposa afegir-hi una quarta llei que digui:
- un robot o una IA no ha d'enganyar un humà fent-se passar per un ésser humà
La qüestió és com s’implementa tot plegat i com s’obliga a fer-ho.
[★] Runaround (Cercle viciós, en català) és un conte o relat curt de ciència-ficció escrit per Isaac Asimov el 1941 i que apareix a la col·lecció de relats Jo, Robot (1950).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari