El format JPEG té trenta anys, però segueix ben viu

Segur que a tothom li sona el format JPEG, que dona lloc als fitxers amb extensió jpg. És un format dissenyat per emmagatzemar fotografies digitals en forma comprimida que va néixer a la dècada de 1990 per, especialment, permetre la transmissió d'imatges per internet. En aquell moment la connexió a internet era majoritàriament mitjançant un mòdem; això feia que una imatge GIF, un altre format molt estès, trigués molta estona a carregar-se.

En canvi, el format JPEG progressiu permetia mostrar inicialment una imatge de baixa qualitat (però que encara es podia reconèixer), que anava millorant a mesura que arribaven nous paquets de dades. Ara les nostres comunicacions són molt més ràpides, és habitual no fer servir el mode progressiu i sovint es prescindeix de la compressió; però el JPEG segueix sent un dels formats més utilitzats. La imatge que acompanya aquest text té una mida original de 1200 kB, però la primera que es mostra està comprimida en alta qualitat i ocupa 156 kB i la segona, de baixa qualitat, només 38 kB.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

El televisor doble

M'ha sobtat trobar la història d'un dispositiu del qual mai havia sentit parlar: el televisor doble.

L'any 1945 el fabricant DuMont va treure el prototipus de televisor doble, un aparell amb dues pantalles que permetia que es poguessin veure dos programes de televisió a la vegada; escoltant el so amb auriculars. L'objectiu era permetre que la família romangués unida a la mateixa sala, malgrat estar mirant programes diferents. Cal tenir present que en aquella època a la major part de llocs del món es podien veure, com a molt, dos canals de televisió. L'aparell incorporava, a més, un tocadiscos.

Hi va haver versions posteriors que tenien una sola pantalla que mostrava els dos programes i cada persona podia veure el que desitjava emprant un filtre o unes ulleres polaritzades.

Podeu llegir més informació i una biografia d'Allen B. DuMont a la revista IEEE Spectrum.

El teu proper cirurgià podria ser un robot

Fa anys que es fan servir robots de quiròfan però, fins fa poc temps, eren totalment controlats per una persona i la seva finalitat era o bé fer cirurgia a distància o bé reduir els moviments no desitjats de la mà del cirurgià o cirurgiana.

Actualment ja s'han realitzat proves de cirurgia autònoma en animals, emprant autonomia supervisada; que consisteix en que el robot és autònom però la persona cirurgiana li dona l'ordre de començar cada moviment. Potser en uns anys ja es podrà disposar d'aquests ajuts al quiròfan, especialment per a realitzar sutures.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Estalvi d'energia als centres de dades

Fa anys que es parla del consum d'energia als centres de dades, preocupació que ha augmentat amb l'auge de la intel·ligència artificial. També s'han proposat tota mena d'accions, com portar els centres de dades a llocs freds, refrigerar-los amb aigua i aprofitar-ne l'escalfament per a altres usos, etc.

Però un equip de la Universitat de Waterloo (Canadà) ha proposat una forma diferent: modificar el programari del sistema operatiu per gestionar millor els fluxos de dades, especialment quan el transit d'informació disminueix.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Robots ramaders

Actualment les explotacions ramaderes grans són freqüents; però aquestes requereixen moltes hores de dedicació al dia. Encara que hi hagi màquines de munyir, algú hi ha d'anar portant les vaques i connectar la màquina als mugrons.

Els nous robots que estan sortint al mercat s'encarreguen de tot, netejar el braguer, connectar els xucladors als mugrons, munyir i netejar el robot a l'acabar. Les vaques van a ser munyides, per iniciativa pròpia, quan en senten necessitat; i això fa que hi vagin més sovint, el que redunda en més producció diària de llet.

Altres feines típiques d'una granja, com recollir fems (desenes de quilograms per vaca al dia), distribuir el pinso o gratar l'espatlla a les vaques, també poden ser fetes per robots; això permet als propietaris la diversificació del negoci, en no haver d'estar pendents de les tasques tradicionals. A més, sembla que les vaques estan més satisfetes.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

La goma d’esborrar elèctrica

Ara que l’escriptura i el dibuix a mà es fan servir cada cop menys, les gomes d’esborrar van caient en desús. Pel que fa a les gomes d’esborrar elèctriques, potser la majoria de les persones que llegiu això no n’havíeu sentit parlar mai.

La goma d’esborrar és un invent del 1766, de la mà de Joseph Priestley. Sí, un dels descobridors de l’oxigen també va inventar la goma d’esborrar; però se’l recorda per l’oxigen (que no es veu) i no per la goma (que ha estat tan útil a milions de persones durant segles). Abans d'aquesta data, s'esborrava amb molla de pa.

La goma d’esborrar elèctrica, més còmoda i precisa, es va inventar a principis del segle XX i, com sol passar, hi ha diverses persones a les quals es pot atribuir l’invent.

En aquest article de la revista IEEE Spectrum podeu trobar un repàs històric de la goma d’esborrar i la seva versió elèctrica.

Els desenvolupaments desconeguts d’Alan Turing

Probablement tothom ha sentit parlar Alan Turing i el seu paper, durant la segona Guerra Mundial, en el desxifrat dels missatges codificats amb la màquina alemanya Enigma. Però hi ha altres vessants d’Alan Turing que encara són força desconegudes.

Turing va avançar molt en el projecte Delilah, que havia de permetre xifrar i desxifrar missatges de veu. El sistema es basava en uns principis semblants als d’algunes màquines de xifratge de text escrit i es combinava amb uns sistemes de conversió analògic-digital, per convertir el senyal captat pel micròfon en valors digitals, i digital-analògic, per enviar la veu generada pel descodificador a un altaveu o uns auriculars. En aquest projecte va treballar amb Donald Bayley, un enginyer elèctric. El prototipus va arribar a funcionar malgrat li hauria calgut una mica més de perfeccionament, però el final de la guerra va fer que el tema deixés de ser prioritari i no es va continuar el projecte.

Després de la Guerra, Turing va dissenyar un dels primers ordinadors electrònics programables, una altra faceta poc coneguda.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Els errors de la intel·ligència artificial

Si heu fet servir algun cop sistemes de bots de conversa (ChatGPT, DeepSeek, Gemini, Copilot, etc.) o us n’han mostrat resultats, us haureu adonat de dues coses: el que no saben, s’ho inventen; i cometen errors que sovint són surrealistes, com posar cola o pedres en una recepta de cuina o explicar que les cols mengen cabres.

Aquest tipus d’errors, sovint divertits per a qui coneix el tema sobre el qual va el text, poden portar a situacions de risc si la persona que llegeix el text no els detecta i aplica al peu de la lletra el que se li diu a la resposta del bot.

En un article a la revista IEEE Spectrum, Bruce Schneier i Nathan E. Sanders analitzen el problema i proposen dues solucions, la primera consistiria en aconseguir que les errades que fan els bots siguin més similars als dels humans i la segona treballar per evitar aquest tipus d’errades, millorant la forma d’aprenentatge dels sistemes d’intel·ligència artificial. En qualsevol cas, aquestes mesures dificultarien al professorat la tasca de detectar quan l’alumnat fa servir aquestes eines sense aplicar un sentit crític a les respostes.

Els portàtils del futur tindran pantalla enrotllable?

Doncs potser sí. Aquest any, l’empresa Lenovo ha presentat ThinkBook Plus Gen 6 un ordinador portàtil aparentment normal però que, quan es prem un botó al teclat, desplega una pantalla força més  del que correspondria per la seva mida. Una part de la pantalla està enrotllada i es desplega quan el mecanisme s’acciona.

El fabricant assegura que n’ha provat la robustesa, enrotllant-la vint mil cops. De moment, però, el preu d’aquest ordinador no està a l’abast de tothom; però és probable que, si se’n venen prou unitats, el preu vagi baixant amb el temps.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Produir amoníac sense aportar energia

L’amoníac és un gas molt emprat en la producció de fertilitzants però que també es fa servir com a combustible, ja que permet emmagatzemar molta més energia per litre que l’hidrogen.

Un equip de científics de les universitats d’Stanford (Estats Units) i Rei Fahd (Aràbia Saudita) han trobat una manera per obtenir amoníac a partir de la humitat de l’aire. El sistema es basa en una malla fina, recoberta d’uns elements catalitzadors, que afavoreix la combinació espontània de l’hidrogen del valor d’aigua amb el nitrogen de l’aire, alliberant oxigen i amoníac. L’amoníac generat presenta la forma de solució aquosa i encara se li pot augmentar la concentració amb un filtre de zeolites. Segons les proves realitzades, el sistema funciona bé amb velocitats del vent entre 8 i 21 km/h.

Amb aquest sistema es poden produir fertilitzants en les zones rurals on es necessiten o generar amoníac que pot servir com a combustible per a vehicles o vaixells basats en motors de combustió o en piles de combustible.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Cal revisar les lleis de la robòtica?

Sovint es parla de les lleis de la robòtica; que, recordem-ho, són tres:

1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

No oblidem, però, que si bé tenen un sentit i sovint són d’aplicació, aquestes lleis van ser definides en el marc d’una text de ciència ficció; Cercle viciós, Runaround ^[★].

Es un article a la revista IEEE Spectrum, Dariusz Jemielniak proposa afegir-hi una quarta llei que digui:

4. un robot o una IA no ha d'enganyar un humà fent-se passar per un ésser humà

La qüestió és com s’implementa tot plegat i com s’obliga a fer-ho.

^[★] Runaround (Cercle viciós, en català) és un conte o relat curt de ciència-ficció escrit per Isaac Asimov el 1941 i que apareix a la col·lecció de relats Jo, Robot (1950).

Filaments de led amb formes

Avui us presentem una col·lecció de LED que tenen formes de lletres, xifres o altres elements i que són molt fàcils de fer servir perquè es poden encolar sobre superfícies planes o fixar-los a la roba amb unes puntades.

   

   

Podem trobar totes les lletres de l’abecedari (anglosaxó; per tant, sense la ç) i els números; en aquest cas, cada led té una alçada aproximada de 36 mm.

   

   

També en podem trobar amb altres formes, com un cristall de neu, un llamp, una calavera o un unicorn; que tenen mides variades.

Temporitzador basat en un telèfon de disc

Aquest temporitzador, creat per Scott-28, fa servir els elements principals d’un telèfon de disc. El disc fa de teclat numèric per entrar el temps desitjat, el timbre indica el final del temps programat i el botó de penjar serveix per aturar el so.

En aquest cas ha fet servir un telèfon molt antic, però es podria fer també amb un telèfon més modern.

Podeu trobar les instruccions completes a GitHub.

Mesurador de velocitat i distància recorreguda per a bicicleta

Aquest dispositiu, creat per The Plain Plane, detecta les voltes que fa la roda emprant un sensor d’efecte Hall. A partir d’aquesta dada, calcula la distància recorreguda i la velocitat.

El programa està dissenyat per les unitats de mesura britàniques, però és fàcil adaptar-lo al Sistema Internacional.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

Mesurador remot de temperatura i humitat

Aquest sistema, creat per CHWTT, consta d’una element remot i un dispositiu base. La pantalla d’aquest mostra dos valors de temperatura i humitat, el del dispositiu remot i el propi.

Per comunicar els dos dispositius empra un mòdul de comunicacions NRF24.

Podeu trobar les instruccions completes i el programa al web d’Instructables.

Qui va establir les òrbites dels satèl·lits GPS

Cada dia fem servir els sistemes de posicionament per satèl·lit (GPS) infinitat de cops; moltes vegades sense ni tan sols saber-ho. Però posar e funcionament aquest sistema no va ser una tasca fàcil. Calia establir les òrbites dels diferents satèl·lits i dissenyar els càlculs que són necessaris per determinar la posició.

El paper de Gladys West en els sistemes de navegació ha passat desapercebut durant molts anys. La Gladys va participar en un grup que recollia dades dels satèl·lits, especialment del Seasat, per poder determinar la forma de la Terra (que no és precisament una esfera) i la posició dels oceans.

Amb aquestes dades, la Gladys aplicava els seus coneixements matemàtics per determinar les òrbites que seguirien els satèl·lits del sistema de posicionament global (GPS) i els càlculs que caldria fer per determinar la posició de qualsevol punt de la Terra a partir dels senyals rebuts.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Control de plagues de cultius mitjançant camps elèctrics

Controlar les plagues dels cultius no és una tasca fàcil. L’ús de pesticides no és adequat perquè produeixen l’enverinament d’altres espècies que comparteixen el sòl del cultiu que es vol protegir.

Un grup d’investigadors de l'Imperial College de Londres ha fet unes proves prometedores amb camps elèctrics artificials. En les proves que han fet, han vist que les espores de Phytophthora palmivora (un paràsit, semblant a un fong, que atraca les plantes de palma, cautxú o cacau) troben el seu hoste seguint el camp elèctric que es produeix a les arrels de les plantes.

De moment, han aconseguit que la major part dels paràsits vagin cap al camp artificial; deixant estar la planta. A més, els canvis que es produeixen al terreny en l’entorn de l’elèctrode que produeix el camp s’encarreguen de destruir les espores del paràsit.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

A quina edat haurien d’aprendre a programar els infants

Cal allunyar completament els infants de la tecnologia o, al contrari, cal integrar-los la tecnologia des de ben petits? Segur que aquesta pregunta genera respostes enfrontades. Però la realitat és que a la nostra societat hi ha moltes persones, també joves, a qui la tecnologia les sobrepassa.

Si algú sap de la immersió en la tecnologia des de les primeres edats és la Marina Umaschi Bers, creadora de l’entorn de programació ScratchJr (una versió d’ScratchJr per a infants entre 5 i 7 anys) i els kits de robòtica KIBO.

Segons la Marina, hauríem de posar la tecnologia a l’abast dels infants al mateix temps que aprenen a llegir i escriure. Podeu llegir més informació al respecte en l’entrevista que li fan a la revista IEEE Spectrum.

Televisor per a gats

Aquest petit televisor, creat per la Becky Stern, es basa en una Raspberry Pi per reproduir vídeos de YouTube en una pantalla de cinc polzades.

Ella l’ha creat per entretenir i estimular el gat, però li podeu trobar altres aplicacions.

Podeu trobar les instruccions al web de la Becky Stern.

Sistema de mesura ambiental i de posició

Aquest dispositiu, creat per Akshaj Maheshwari, mostra lectures ambientals i de posició. Fa servir un sensor GPS, que proporciona les coordenades i la velocitat de desplaçament, i un sensor de pressió i temperatura ambientals.

El sistema mostra les dades en una pantalla OLED; però, atès que utilitza un microcontrolador ESP8266, seria possible enviar-les al núvol només modificant el programa.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

Cub que es manté en equilibri

Aquest cub, creat per Mircemk, és capaç de mantenir-se en equilibri sobre un costat o un vèrtex. Es basa en tres motors que fan girar sengles rodes que tenen els eixos disposats en les tres direccions de l’espai.

Per al control, es fa servir un sensor que incorpora acceleròmetres i giroscopis en els tres eixos.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

Flama electrònica

Aquesta candela, creada per Tim Alex Jacobs (de Mitxela), es basa en una imatge que es mostra en una matriu de LED; però, per donar-li més realisme, la imatge va canviant al mateix temps que la matriu de LED gira.

Encara que el disseny original està pensat per imitar una espelma, el mateix dispositiu es pot fer servir per a altres aplicacions, com visualitzar missatges; només cal modificar el programa.

Podeu trobar les instruccions completes al web de mitxela.

Museu de tecnologia obsoleta

Molts museus tenen elements tecnològics exposats, però el Media Archaeology Lab (MAL), situat al campus de Boulder de la Universitat de Colorado, els procura tenir en funcionament.

Aquest museu inclou equips físics (electrònics o no), programari i llibres.

A primer cop d’ull, oferir els equips en funcionament pot semblar que té la dificultat de reparar allò espatllat; però hi ha elements que requereixen coses molt més complexes.

Per exemple, per poder veure un programa en un televisor analògic cal que existeixi encara alguna cadena que n’emeti; i allí no és el cas. Així que s’han hagut de crear el seu propi canal de televisió analògica.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum. I si algú de vosaltres visita el MAL, que ens ho expliqui.