3 de febr. 2025

La dona com a inventora

Segur que molts heu sentit parlar de l’Efecte Matilda. Per a aquelles persones que no, ho resumiré dient que fa referència al biaix que es produeix quan un invent o descobriment fet per una dona és menystingut o bé atribuït a un home proper (el marit, un company de feina, un col·laborador, etc.).

Aquest nom es va forjar arran d’un article escrit al 1870 per Matilda Joslyn Gage i titulat La dona com a inventora. Jo no havia tingut ocasió de llegir aquest text però fa pocs dies vaig tenir la sort de fer-ho, i en la nostra llengua. En concret, ho vaig fer a la revista Mètode, que n’ha publicat una traducció a càrrec de Carme Manuel. El podeu trobar al número 123, corresponent al quart volum de 2024.

Matilda Joslyn Gage

Em vaig quedar astorat de la quantitat d’invencions femenines que arriba a esmentar. D’una part ja n’havia sentit parlar (qui em coneix sap que és una de les meves aficions) però moltes eren desconegudes per a mi. De fet, arran de l’article vaig afegir una desena d’entrades a la meva base de dades. També és cert que algunes de les dones esmentades són personatges llegendaris; però segur que al darrere s’hi amaga una dona de cant i ossos, encara que potser més humil i menys idealitzada.

És una llàstima que a l’article hi hagi moltes referències a inventores sense esmentar-ne el nom, potser la Matilda no el sabia; per exemple “una caixa de canvis ràpids, una meravella de senzillesa i comoditat, inestimable a les estacions de ferrocarril i transbordadors, invenció d’una jove de setze anys”.

Si en teniu ocasió, us animo a llegir-lo.

27 de gen. 2025

Toy Story, una revolució en el maquinari i el programari

Segur que la majoria haureu vist la pel·lícula Toy Story o n’haureu sentit parlar. Aquesta pel·lícula es va estrenar l’any 1995 i va ser el primer llargmetratge fet completament amb animació per ordinador. Però la història que hi ha el darrere va començar molt abans, a la dècada de 1970, quan la memòria dels ordinadors es mesurava en kilobytes i la velocitat en uns pocs megahertz.

editor

Per poder fer el seu primer curtmetratge van haver de desenvolupar tot l’entorn de programari, que van basar en micropolígons, i també un maquinari que fos capaç d’executar-ho. Després van crear una empresa, que va esdevenir Pixar, que inicialment havia de produir els ordinadors.

gràfic

Podeu llegir la història i nombrosos detalls tècnics a la revista IEEE Spectrum.

20 de gen. 2025

Els polsos electromagnètics

Els polsos electromagnètics són ones similars a les de ràdio que poden tenir efectes greus en la xarxa elèctrica i els aparells electrònics. La causa clàssica d’aquests polsos són les tempestes solars, especialment en els períodes de màxima activitat magnètica solar. Aquests períodes, que causen aurores polars en latituds on no n’hi sol haver, es solen repetir cada onze anys.

Aurora polar

Una segona font de polsos electromagnètics són les explosions nuclears a elevada altitud. En aquests casos es produeixen diversos tipus de polsos electromagnètics, que poden provocar danys importants en instal·lacions elèctriques. També es poden produir polsos electromagnètics de forma artificial, normalment amb finalitats bèl·liques.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

13 de gen. 2025

El predictor de marees de William Thomson

Quan encara no existia la informàtica, els càlculs complexos eren molt feixucs. Abans dels sistemes elèctrics i electrònics es van dissenyar un munt de ginys mecànics per als càlculs més variats, com la resolució d’equacions o els càlculs de marees. L’any 1872 es va construir una màquina analògica de funcionament mecànic per predir les marees, basada en un disseny de William Thomson, Lord Kelvin.

Màquina de marees

Les marees depenen de diversos cicles astronòmics. El més conegut és el semidiürn lunar, de quasi dotze hores i mitja, però n’hi ha molts més; encara que normalment se’n tenen en compte 37 per a fer els càlculs. La màquina de Thomson en feia servir deu, ja que amb un sistema mecànic cada paràmetre afegit complica molt el disseny i l’ús.

Detall

El predictor de marees es pot veure al Museu de la Ciència de Londres, però podeu trobar més informació sobre ell i el seu inventor a la revista IEEE Spectrum.