Actualment al món hi ha molts planetaris, moltíssims; però la majoria són virtuals, és a dir que projecten sobre una cúpula les imatges generades amb un ordinador. Els planetaris tradicionals consistien en un conjunt de projectors moguts amb un sistema d’engranatges i motors que permetien projectar sobre la cúpula les principals estrelles i planetes en diverses posicions, segons el dia de l’any i l’hora del dia que es volgués representar.
La idea del primer planetari la va tenir Oskar von Miller, fundador del Deutsches Museum, a l'any 1912. Va proposar la seva construcció a l’empresa Carl Zeiss, que tenia molt prestigi com a constructora d’instruments òptics de qualitat. Inicialment Zeiss va rebutjar la proposta. Finalment la van acceptar i van posar Walther Bauersfeld al capdavant del projecte.
La proposta de Bauersfeld va incloure tant els projectors i el seu moviment com el disseny de la cúpula. El planetari va obrir al públic el 7 de maig de 1925. La tecnologia va ser ràpidament replicada, apareixent planetaris, amb més o menys estrelles, arreu del món.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari