El tema del preu de l’electricitat està present a tots els mitjans informatius, és lògic, i cada un tria el titular que millor li convé, res a dir. Em sobta, però, que els electrodomèstics que sempre surten com a exemple siguin la rentadora i la planxa. Realment són els que hem de tenir més en compte? Són els que més gasten?
D’entrada, quan parlem de gastar ens referim a la potència o a l’energia? La potència, mesurada normalment en watts (W, sempre majúscula) o en kilowatts (kW, la k sempre minúscula) és el que necessita l’aparell per funcionar mentre està connectat. L’energia, mesurada normalment en kilowatts hora (kWh o kW h, la h sempre minúscula i sempre multiplicant, mai dividint) és la multiplicació de la potència de l’aparell pel temps durant el qual l’ha estat consumint. El que nosaltres ens ha de preocupar és l’energia.
Molts electrodomèstics, però, no consumeixen el mateix durant tot el temps que estan connectats. Per exemple una planxa consumeix la potència màxima mentre escalfa (quan té el llumet encès) i no consumeix res quan aprofita la calor acumulada (llumet apagat), una cosa semblant passa amb l’escalfador d’aigua, la cafetera, la nevera, etc. Alguns, com la nevera, no tenen cap llumet; però quan refreda fa soroll. Altres electrodomèstics, com és el cas de la rentadora, tenen més variabilitat. Quan la rentadora escalfa l’aigua consumeix la màxima potència però quan ja està calenta consumeix molt poc excepte quan centrifuga. En el centrifugat, però, no arriba ni a la cinquena part de la potència màxima.
Un cop explicat això, classifiquem una mica els electrodomèstics. Cadascú els pot agrupar com li sembli, però jo ho faré en tres rangs de potència. Abans, però, he de dir que per a un mateix aparell hi ha una certa variabilitat de potència segons el model i l’eficiència energètica.
- Per damunt de 1500 W (sempre cal deixar un espai entre el número i el símbol de les unitats) tenim els grans aparells que escalfen (rentadora, forn, cuina elèctrica, estufa, microones, assecadora, etc.).
- Entre 500 i 1500 W tenim els petits aparells que escalfen i els que han de fer molta força (torradora, picadora, planxa, aspiradora, etc.).
- Per sota de 500 W tenim els petits electrodomèstics (obrellaunes, escorredor de cítrics, etc.), quasi totes les neveres, molts congeladors i la majoria d’aparells electrònics (televisor, cadena de música, carregador de mòbil, etc.).
Un cop tenim això clar, reflexionem. Quantes hores a la setmana tenim la planxa endollada amb el llumet encès? Val la pena preocupar-nos de l’hora en la que planxem?
On realment convé vigilar? Per un costat, en aquells aparells que consumeixen força i podem triar quan els connectem. Per exemple, si hem de fer un rostit al forn, potser no és lògic que el fem de matinada però sí que busquem el dia de la setmana amb preu més baix. Si la nostra calefacció o l’aigua calenta funcionen elèctricament, pot ser interessant un sistema d’acumulació que ens permeti escalfar en l’horari més avantatjós i guardar l’escalfor acumulada per a quan la necessitem.
I la rentadora? L’he deixada expressament per al final. Actualment tenim al mercat bons detergents que permeten rentar la roba en fred. Probablement la millor opció doncs és posar la rentadora en el moment que considerem més adequat i rentar en fred. Rentant en fred en hores raonables (encara que el detergent sigui una mica més car) surt més econòmic que rentar de matinada en calent i, a sobre, no molesta als veïns. I si renteu al matí, potser podreu estendre la roba (en lloc de posar l’assecadora).
Per acabar, especialment per als periodistes que potser llegireu això, un consell. No escriviu mai més Kw/h ni kW/h. La primera és una unitat inexistent que no té cap sentit, ja que en les unitats les majúscules i les minúscules no segueixen les regles de l’ortografia sinó el significat; així la k és quilo (mil vegades) i la K és kelvin (unitat de temperatura), igualment W són watt i w no és res. La segona formalment existeix però té escassa utilitat física. La principal utilitat que li conec al kW/h (amb les hores dividint) és servir de tema de conversa de cafè en les trobades de tecnòlegs, tot intentant trobar-li alguna aplicació pràctica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari