Moltes empreses fan servir grans sistemes informàtics d’extraordinària complexitat, el mateix passa en agències governamentals a tots els nivells. Aquests sistemes requereixen molta feina de desenvolupament, que va des de dissenyar com serà l’estructura de programari i sobre quines màquines funcionarà fins a desenvolupar i provar els programes. Les inversions són elevades i el plantejament és a un termini relativament llarg.
Però amb els anys aquests sistemes van esdevenint antiquats, primer, i obsolets, després. Sovint, el difícil és decidir en quin moment cal començar a treballar en un nou sistema per substituir l’existent, l’experiència diu que habitualment la decisió es pren massa tard. Això ens porta a que, en qualsevol moment, al món hi ha un munt de sistemes informàtics importants o crítics que haurien d’haver estat substituïts. Durant la vida d’aquests sistemes, cal anar-se adaptant als canvis a l’entorn i això implica anar posant pegats. Aquests pegats augmenten la vulnerabilitat del sistema i el risc que falli en el moment més inoportú.
Escric això arran d’haver llegit un article a la revista IEEE Spectrum, en el que es comenta el tema i es llisten algunes de les conseqüències greus que s’han produït per culpa de l’envelliment dels sistemes informàtics a països com els Estats Units, Austràlia, Regne Unit, Canadà o Alemanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari