Un estudi d’arquitectura proposa substituir una de les línies del metro de Londres per cintes transportadores. La idea recorda a les cintes que ja trobem a l’aeroport d’El Prat o en alguns intercanviadors del metro de la Ciutat Comtal però és més sofisticada.
La proposta consisteix en tres cintes adjacents entre sí. La més propera a l’andana és la més lenta i la més interior és la més ràpida (es proposen 24 km/h). La central té una velocitat intermèdia. Els usuaris s’incorporarien per la cinta lenta i, si ho desitgen, poden passar successivament a les altres dues. La cinta ràpida podria tenir seients pensant en trajectes llargs. En total la línia tindria 28 km de llarg i es proposa implementar el sistema en els dos sentits.
Podeu llegir més informació al web de Los Replicantes.
Jo no m’imagino una única cinta de 28 km de llarg i, per tant, suposo que haurien de ser diversos trams. No acabo de veure clar com es resoldrien els canvis d’un tram al següent per evitar el risc que algú quedi atrapat. Encara veig menys clar el tema dels seients. Què passa amb ells quan s’arriba al final? I si algú s’hi queda adormit? Si es porta a la pràctica, haurem d’anar-ho a veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari