La majoria de les centrals hidràuliques reversibles del món, entre elles les catalanes, van néixer arran de la implantació de les centrals nuclears.
Un inconvenient important que tenen les centrals nuclears és el fet que no és convenient fer-les treballar fora de la seva potència nominal. Quan es va començar a instal·lar aquest tipus de centrals la corba de demanda elèctrica tenia marcades diferències entre el dia i la nit i, per tant, era previsible un excedent d’energia a algunes hores nocturnes. Per a poder resoldre el problema, a molts llocs es van construir centrals hidràuliques reversibles o es van convertir en reversibles centrals ja existents.
Les energies renovables tenen, però, el problema contrari: són força imprevisibles, en especial les eòliques. Aquest inconvenient es resol en molts llocs a base de tenir centrals (normalment de gas però també geotèrmiques o de biomassa) que puguin proporcionar l’energia necessària quan no fa prou sol o vent.
En alguns països, com al Japó post-Fukushima estan recuperant la idea de les centrals reversibles com a solució per a les fluctuacions de generació renovable. Però per a aquesta nova utilització ja no serveixen els dissenys convencionals de centrals reversibles. La solució està en centrals reversibles amb variador de velocitat que permeten adaptar el flux d’aigua a les necessitats de la corba de demanda.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari