Cada cop està més implantat que les noves vivendes ho tinguin tot elèctric, encara que per davant de l'edifici hi passi la xarxa de distribució de gas. Així doncs la cuina, la calefacció i l'escalfador d'aigua són elèctrics enlloc de ser de gas. A primer cop d'ull, l'únic problema seria que el dia que falla el subministrament elèctric tampoc podem cuinar ni tenir aigua calenta però la realitat és que energèticament és un malbaratament impressionant.
Certament la conversió d'electricitat en calor té un rendiment elevadíssim però això no ens ha de deixar enganyar. Cal tenir present que l'obtenció d'aquesta electricitat té una eficiència molt baixa a la que cal afegir les pèrdues en el transport.
En el llibre "Recursos energètics i crisi. La fi de 200 anys irrepetibles" de Carles Riba he trobat un gràfic (figura 6.7 a la pàgina 94) en el que es mostra tot el procés energètic des de l'obtenció de l'energia primari fins arribar a la calefacció d'una vivenda. Allí podeu veure que escalfant amb electricitat gastareu 1,7 vegades més energia primària que fent-ho amb gas i emetreu més del doble de CO2.
N'hi ha per pensar-hi! .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari