Aquestes ones distorsionades poden ser descomposades (segons la teoria desenvolupada per J.B.J. Fourier) en una suma d'ones sinusoïdals de freqüències diferents, múltiples de la freqüència de l'ona. Aquestes ones sinusoïdals que sumades dónen lloc a l'ona real s'anomenen components harmòniques però habitualment ens referim a elles com harmònics.
A Europa la freqüència de les tensions i els corrents elèctrics és de 50 Hz, és a dir que fa 50 oscil·lacions completes per segon.
Imaginem-nos que tenim una ona quadrada. Aquesta ona es pot descomposar amb una suma de moltes sinusoïdes (teòricament infinites). Si d'aquestes només agafem les dues primeres, les de 50 i 150 Hz) obtindríem:
Les ones blaves són les dues components que sumem i l'ona vermella és el resultat. Tendeix una mica a una ona quadrada però no s'hi assembla massa. Si agaféssim tres components (afegint la de 250 Hz) resultaria:
Que ja s'hi assembla una mica més. Afegim ara la quarta component (la de 350 Hz) i obtenim:
I així successivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari