La taula següent indica els valors de la resistència del cos humà (per a trajectòries mà-mà o mà-peu) en funció d'aquests paràmetres:
NORMA CEI-479 | ||||
| TENSIÓ DE CONTACTE (V) | RESISTÈNCIA DEL COS HUMÀ (ohm) PER A DIFERENTS ESTATS D'HUMITAT DE LA PELL | |||
| SECA | HUMIDA | MULLADA | IMMERSA | |
| 25 | 5000 | 2500 | 1000 | 500 |
| 50 | 4000 | 2000 | 875 | 440 |
| 250 | 1500 | 1000 | 650 | 325 |
La pell rarament es pot considerar seca sinó que el més habitual és que estigui humida. En aquest cas, per exemple si algú toca un cable a 230 V el corrent pel seu cos serà, segons la llei d'Ohm, de 0,23 A o sigui 230 mA.
Hola, quan faig la prova agafant un connector del multímetre amb una mà i l'altre connector amb l'altra em mesura resistències d'entre 60.000ohms 500.000 i algun cop fins i tot ha pujat a 1,5 milions. Pel què dius a la taula sembla com molt desproporcionat. A què pot ser degut? Gràcies.
ResponEliminaHola
ResponEliminaEt responc sense haver fet una cerca exhaustiva però crec que amb això ja et puc donar prou informació. La meva opinió és que aquí hi juguen dos factors; per un costat, com ja es comenta en el text de l'entrada, la variació de la resistència del cos humà en funció de la tensió. Per un altre costat, que la pell té una capa superficial molt prima (l'epidermis) que és força aïllant i a tensions petites (un multímetre sol treballar a tensions de fins a uns 5 V) pràcticament no deixa passar corrent. A partir d'un cert llindar (que no conec en detall però deu dependre de la humitat de la pell), la tensió ja és capaç de provocar que el corrent travessi aquesta capa (seria el que elèctricament anomenem la perforació de l'aïllament) i la conducció sigui més eficaç.
Pot ser que algun altre lector conegui millor el comportament elèctric de la pell i ens ho pugui explicar millor.