El televisor doble

M'ha sobtat trobar la història d'un dispositiu del qual mai havia sentit parlar: el televisor doble.

L'any 1945 el fabricant DuMont va treure el prototipus de televisor doble, un aparell amb dues pantalles que permetia que es poguessin veure dos programes de televisió a la vegada; escoltant el so amb auriculars. L'objectiu era permetre que la família romangués unida a la mateixa sala, malgrat estar mirant programes diferents. Cal tenir present que en aquella època a la major part de llocs del món es podien veure, com a molt, dos canals de televisió. L'aparell incorporava, a més, un tocadiscos.

Hi va haver versions posteriors que tenien una sola pantalla que mostrava els dos programes i cada persona podia veure el que desitjava emprant un filtre o unes ulleres polaritzades.

Podeu llegir més informació i una biografia d'Allen B. DuMont a la revista IEEE Spectrum.

El teu proper cirurgià podria ser un robot

Fa anys que es fan servir robots de quiròfan però, fins fa poc temps, eren totalment controlats per una persona i la seva finalitat era o bé fer cirurgia a distància o bé reduir els moviments no desitjats de la mà del cirurgià o cirurgiana.

Actualment ja s'han realitzat proves de cirurgia autònoma en animals, emprant autonomia supervisada; que consisteix en que el robot és autònom però la persona cirurgiana li dona l'ordre de començar cada moviment. Potser en uns anys ja es podrà disposar d'aquests ajuts al quiròfan, especialment per a realitzar sutures.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Estalvi d'energia als centres de dades

Fa anys que es parla del consum d'energia als centres de dades, preocupació que ha augmentat amb l'auge de la intel·ligència artificial. També s'han proposat tota mena d'accions, com portar els centres de dades a llocs freds, refrigerar-los amb aigua i aprofitar-ne l'escalfament per a altres usos, etc.

Però un equip de la Universitat de Waterloo (Canadà) ha proposat una forma diferent: modificar el programari del sistema operatiu per gestionar millor els fluxos de dades, especialment quan el transit d'informació disminueix.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Robots ramaders

Actualment les explotacions ramaderes grans són freqüents; però aquestes requereixen moltes hores de dedicació al dia. Encara que hi hagi màquines de munyir, algú hi ha d'anar portant les vaques i connectar la màquina als mugrons.

Els nous robots que estan sortint al mercat s'encarreguen de tot, netejar el braguer, connectar els xucladors als mugrons, munyir i netejar el robot a l'acabar. Les vaques van a ser munyides, per iniciativa pròpia, quan en senten necessitat; i això fa que hi vagin més sovint, el que redunda en més producció diària de llet.

Altres feines típiques d'una granja, com recollir fems (desenes de quilograms per vaca al dia), distribuir el pinso o gratar l'espatlla a les vaques, també poden ser fetes per robots; això permet als propietaris la diversificació del negoci, en no haver d'estar pendents de les tasques tradicionals. A més, sembla que les vaques estan més satisfetes.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

La goma d’esborrar elèctrica

Ara que l’escriptura i el dibuix a mà es fan servir cada cop menys, les gomes d’esborrar van caient en desús. Pel que fa a les gomes d’esborrar elèctriques, potser la majoria de les persones que llegiu això no n’havíeu sentit parlar mai.

La goma d’esborrar és un invent del 1766, de la mà de Joseph Priestley. Sí, un dels descobridors de l’oxigen també va inventar la goma d’esborrar; però se’l recorda per l’oxigen (que no es veu) i no per la goma (que ha estat tan útil a milions de persones durant segles). Abans d'aquesta data, s'esborrava amb molla de pa.

La goma d’esborrar elèctrica, més còmoda i precisa, es va inventar a principis del segle XX i, com sol passar, hi ha diverses persones a les quals es pot atribuir l’invent.

En aquest article de la revista IEEE Spectrum podeu trobar un repàs històric de la goma d’esborrar i la seva versió elèctrica.

Els desenvolupaments desconeguts d’Alan Turing

Probablement tothom ha sentit parlar Alan Turing i el seu paper, durant la segona Guerra Mundial, en el desxifrat dels missatges codificats amb la màquina alemanya Enigma. Però hi ha altres vessants d’Alan Turing que encara són força desconegudes.

Turing va avançar molt en el projecte Delilah, que havia de permetre xifrar i desxifrar missatges de veu. El sistema es basava en uns principis semblants als d’algunes màquines de xifratge de text escrit i es combinava amb uns sistemes de conversió analògic-digital, per convertir el senyal captat pel micròfon en valors digitals, i digital-analògic, per enviar la veu generada pel descodificador a un altaveu o uns auriculars. En aquest projecte va treballar amb Donald Bayley, un enginyer elèctric. El prototipus va arribar a funcionar malgrat li hauria calgut una mica més de perfeccionament, però el final de la guerra va fer que el tema deixés de ser prioritari i no es va continuar el projecte.

Després de la Guerra, Turing va dissenyar un dels primers ordinadors electrònics programables, una altra faceta poc coneguda.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Els errors de la intel·ligència artificial

Si heu fet servir algun cop sistemes de bots de conversa (ChatGPT, DeepSeek, Gemini, Copilot, etc.) o us n’han mostrat resultats, us haureu adonat de dues coses: el que no saben, s’ho inventen; i cometen errors que sovint són surrealistes, com posar cola o pedres en una recepta de cuina o explicar que les cols mengen cabres.

Aquest tipus d’errors, sovint divertits per a qui coneix el tema sobre el qual va el text, poden portar a situacions de risc si la persona que llegeix el text no els detecta i aplica al peu de la lletra el que se li diu a la resposta del bot.

En un article a la revista IEEE Spectrum, Bruce Schneier i Nathan E. Sanders analitzen el problema i proposen dues solucions, la primera consistiria en aconseguir que les errades que fan els bots siguin més similars als dels humans i la segona treballar per evitar aquest tipus d’errades, millorant la forma d’aprenentatge dels sistemes d’intel·ligència artificial. En qualsevol cas, aquestes mesures dificultarien al professorat la tasca de detectar quan l’alumnat fa servir aquestes eines sense aplicar un sentit crític a les respostes.