Els vehicles autònoms són més segurs que els que porten conductor?

Segons les estadístiques, la major part dels accidents tenen un error humà en la cadena de circumstàncies i això serveix d’argument per a la proliferació, en alguns llocs, dels vehicles autònoms. Però, realment és així?

Escric això després de llegir un article sobre els riscos de la intel·ligència artificial en general i l’aplicada als cotxes autònoms en particular. D’entrada, que l’error humà formi part de la cadena de circumstàncies no sempre implica que fos la causa inicial de l’accident. A més, tots sabem que els sistemes informàtics són susceptibles d’errades; o és que no se us ha penjat mai cap dispositiu electrònic?

L’article analitza, a més, la dificultat de predir què succeirà si un sistema autònom falla, la dificultat per preveure la incertesa i prendre decisions adequades en cas que es produeixi, la necessitat (però també dificultat) de mantenir al dia els sistemes autònoms i la previsió del que pot succeir si els elements colaterals necessaris (com la xarxa de comunicacions) fallen.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

El primer planetari elèctric i el músic que el va crear

Els planetaris tradicionals es movien amb engranatges que donaven a cada cos celeste el moviment adequat; en canvi, els planetaris actuals són projeccions digitals. Però entre aquests dos tipus hi va haver alguns planetaris elèctrics, com el que Clair Omar Musser va patentar al 1958.

El planetari de Musser tenia nou planetes (llavors Plutó es considerava planeta) que giraven al voltant d’una bombeta que representava el Sol. Davant del conjunt hi havia una pantalla que duia informació marcada amb pintura fluorescent, de manera que només era visible quan s’il·luminava amb llum ultraviolada.

El més curiós, però, és que el seu creador era, de fet, músic i compositor; en concret un virtuós de la marimba. Per algun motiu que no s’ha difós, Musser va canviar sobtadament de residència i d’interessos quan tenia prop de 50 anys i es va dedicar a l’astronomia i a dissenyar planetaris.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Les microxarxes interconnectades ofereixen més disponibilitat en el subministrament elèctric

El model tradicional de xarxa elèctrica consisteix en una xarxa molt gran, amb diversos nivells de tensió, a la qual es connecten elements de generació i consumidors. Una microxarxa és una versió miniatura d’una xarxa elèctrica que sol funcionar en mode local. En les darreres dècades s’ha anat aprofundint en l’estudi i l’ús de les microxarxes però principalment en sistemes aïllats de la xarxa elèctrica.

Després del pas de l’huracà Maria per Puerto Rico (setembre de 2017) es va poder observar la vulnerabilitat de la xarxa elèctrica en front dels fenòmens meteorològics extrems. Cal tenir en compte que molts consumidors van trigar una colla de mesos en tornar a tenir subministrament elèctric.

Arran d’això, s’ha començat a estudiar la possibilitat d’implementar microxarxes interconnectades. La idea és disposar de microxarxes locals que siguin capaces de funcionar de manera autònoma però que estan interconnectades amb la xarxa elèctrica. En estat normal, la xarxa elèctrica permet la distribució de l’energia, afavorint l’eficiència i l’ús de les fonts energètiques més econòmiques. En cas de fallada de la xarxa, però, les microxarxes són capaces de continuar funcionant, garantint el subministrament bàsic d’energia.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Pantalla de LED

Aquesta pantalla de LED, creada per justreed, té dotze fileres de dotze LED que es poden il·luminar amb qualsevol color, això permet mostrar imatges senzilles.

El muntatge és força senzill i proporciona totes les instruccions per muntar-ho.

Podeu trobar totes les explicacions al web d’Instructables.

Llum hemisfèric decoratiu

Aquest llum, dissenyat per Andrei Erdei, té la forma d’una semiesfera.

Consta d’una base que posiciona els LED en els punts adequats i una coberta semitransparent que fa de difusor.

Podeu trobar les instruccions completes i el programa al web d’Instructables.

Estació meteorològica

Aquest dispositiu, crear per Nick Koumaris és una estació meteorològica. Mostra la temperatura, la pressió i la humitat a partir de les mesures de dos sensors i la previsió del temps local, que obté d’internet.

Fa servir una pantalla de tinta electrònica que permet emprar set colors diferents, inclòs el blanc. En ser tinta electrònica, la pantalla només consumeix en el moment de modificar la imatge.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.

Receptor de ràdio per internet

Aquest dispositiu, creat per indoorgeek, permet seleccionar un canal de ràdio per internet i reproduir el so emès.

 

El sistema va muntat en una caixa amb forma de cinta de casset i fa servir Wi-Fi per connectar-se a la xarxa.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.