El títol us pot semblar sorprenent o, fins i tot, ciència ficció però ja hi ha qui ho està aplicant. Les millores en els sensors d’electroencefalogrames (EEG), que ara ja no necessiten gel conductor, i la incorporació de la intel·ligència artificial han obert la porta dels EEG al món laboral. Comentem-ne un parell d’exemples.
Potser també us haurà passat el que comentaré ara. A mi m’ha passat moltes vegades; sense anar més lluny, el dia abans d’escriure aquest text. Anava caminant pel carrer i vaig passar per davant d’un aparador, sense aturar-me. Al cap d’uns metres em vaig adonar que havia vist una cosa que m’interessava i vaig tornar enrere; efectivament, allà hi havia el que pensava. El nostre cervell té una enorme capacitat per avaluar imatges i discriminar-ne parts, el que no és tant ràpid és, després, com el que hem vist es converteix en accions físiques (per això no em vaig aturar en sec i vaig haver de tornar enrere).
Llegeixo en un article de la revista IEEE Spectrum que l’empresa InnerEye estudia fer servir EEG en el sistema de raigs X dels aeroports. La idea és que les imatges escanejades van passant molt ràpid i la persona no és capaç de prendre decisions prou de pressa. Però si captem les ones de l’EEG, un sistema d’intel·ligència artificial pot fer-ho per ell i indicar immediatament quina és la maleta que, per exemple, conté una pistola. Evidentment, la persona ha d’haver estat entrenada en l’anàlisi de les imatges i la localització dels potencials objectius; però, un cop acabat l’entrenament, la combinació persona-EEG-ordinador permet l’anàlisi a una velocitat molt superior que si ho fes la persona sola.
Una altra empresa, Emotiv, proposa monitoritzar els treballadors d’una empresa qualsevol per aconseguir que siguin més productius i, al mateix temps, més feliços. Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
