App Inventor ja es pot fer servir en els dispositius iOS

Després d’alguns anys treballant-hi, ja es pot fer servir App Inventor en dispositius iOS. App Inventor és un entorn que permet desenvolupar aplicacions mòbils de manera senzilla i amb programació gràfica. Encara que a primer cop d’ull sembli molt bàsic, és força potent i té capacitat per gestionar la major part dels elements del telèfon.

En el cas d’iOS, les aplicacions encara no es poden distribuir i instal·lar (com sí es fa a Android) però sí es poden provar en mode desenvolupament. S’està treballant per poder-les instal·lar properament.

Alguns dels robots que han ajudat a lluitar contra la COVID-19

Durant els pics d’hospitalització de la pandèmia hi ha hagut una elevada ocupació dels hospitals i les disponibilitats de personal no sempre permetien arribar a tot arreu. Aquesta situació ha permès, en alguns hospitals, la incorporació de robots per fer tota mena de tasques.

Algunes de les tasques que han portat a terme són:

• Recepció de persones, control de temperatura, triatge i recordatori de normes bàsiques
• Recollida de mostres per a proves PCR i similars
• Desinfecció de sales
• Repartiment de material
• Telepresència, permetent que el metge supervisi a distància els pacients ja que és el robot el que va entrant a les habitacions
• Transport de subministraments
• Gestionar sistemes de comunicació amb els familiars dels pacients

En aquest article de la revista IEEE Spectrum es comenten diferents tipus de robots que han fet tasques d’aquestes arreu del món.

Yayagram, un mètode alternatiu de comunicació

Fa mesos vaig descobrir Yayagram a les xarxes socials i tenia ganes de parlar-ne al bloc, però vaig veure que el seu creador havia promès explicar com estava fet i vaig decidir esperar. Ara que ja ho ha publicat, comentaré què és i posaré alguns enllaços.

La idea original perseguia la comunicació d’una àvia (Felisa) amb els seus nets. L’àvia en qüestió sordeja i, per tant, les trucades telefòniques no eren una bona opció. Per un altre costat, l’ús de comunicació textual amb un telèfon mòbil no era una bona opció perquè les aplicacions no són fàcils per a una persona gran i el teclat de la pantalla tàctil no els és fàcil d’utilitzar.

El Yayagram permet a l’àvia enviar missatges de veu als nets i permet als nets enviar missatges de text a l’àvia, que són escrits en una impressora. També és enginyós el sistema que serveix per triar a qui s’envia el missatge, en lloc de fer servir (per exemple) polsadors i LED utilitza clavilles similars a les que tenien les centraletes telefòniques no automàtiques.

El sistema es basa en una Raspberry Pi i fa servir Telegram com a plataforma de comunicació, encara que l’àvia no hi interactua directament. Des d’aquí felicitem a Manuel Lucio pel seu invent i li desitgem que pugui comunicar-se amb la seva àvia durant força anys.

Podeu llegir les piulades originals a Twitter, la pàgina descriptiva de l’aparell (on també es pot comprar) i la pàgina d’Instructables on s’explica com està fet.

Trill, una bona manera de fer sistemes tàctils

Fa un any comentàvem la placa Bela, que permet fer sons i música des d’un microcontrolador. Avui presentem unes altres creacions de les mateixes persones, el sistema Trill.

Trill és una forma fàcil d’incorporar elements tàctils en els projectes. La majoria dels elements Trill són sensors tàctils per incorporar directament en els corresponents projectes però, amés, hi ha la placa Trill Craft que permet connectar fins a 30 elements conductors per a que actuïn com a entrades tàctils.

Una bona aplicació per veure’n les possibilitats seria aquesta escultura de la Helen Leigh.

Sintetitzador analògic de mil oscil·ladors

Els sintetitzadors analògics es basen en uns circuits electrònics que oscil·len, cada un, a una determinada freqüència; no hi ha cap dispositiu programable. Normalment els sintetitzadors tenen uns pocs oscil·ladors però en Sam Battle es va proposar fer-ne un de més gran i es va fixar mil oscil·ladors com a objectiu, i se’n va sortir.

Fa servir un model d’oscil·lador molt senzill, que només requereix un transistor, un condensador i una resistència. El dispositiu complet està muntat a una paret, ocupant una superfície de 4 m d’ample i 2,3 m d’alt. I consumeix menys de 15 W de potència.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Posem els coses fàcils a les persones faedores

Per als qui encara no ho sabeu, faedor/faedora és la paraula que el TERMCAT proposa com a traducció de maker.

Si ets una persona faedora, segur que algun cop t’has trobat, en cap de setmana, que estàs fent un projecte i et falta un component. Si el component és un circuit integrat 74HC595 ho tens complicat però si és una resistència de 10 kΩ o un condensador de 100 nF hauria de ser més senzill, ja que són components bàsics. Al Japó han posat, en llocs públics, màquines d’autovenda que permeten comprar components electrònics d’ús habitual.

A veure quan trobem màquines d’aquestes a les nostres viles i ciutats...

Construeix el teu propi accelerador de partícules

Des de fa un temps, l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) fa activitats per acostar la ciència a la ciutadania en general i els infants i adolescents en particular. Dins aquest programa, hi ha una activitat en la que ens proposen que ens fem el nostre accelerador de partícules, a casa o a l’institut. L’accelerador es pot construir principalment a partir de peces impreses en 3D i es pot controlar mitjançant un microcontrolador Arduino.

La “partícula” que accelera és una mica grossa per ser anomenada així, ja que es tracta d’una bola de tennis de taula que està recoberta de grafit; però l’experiment és d’indubtable interès.

Podeu trobar més informació al web del CERN S'Cool LAB.