Experiments sobre radioactivitat per a que els infants facin a casa

Tranquil tothom! No estem parlant de joguines actuals sinó que, com ja hem fet algun altre cop, avui fem una mirada al passat. El joc infantil que comentarem avui ha estat considerat la joguina més perillosa de la història.

Atomic Energy Lab era un joc infantil per introduir els infants en el món de la radioactivitat i les seves aplicacions no bèl·liques que l'empresa AC Gilbert Co. va comercialitzar a partir de 1950 als Estats Units. La caixa portava unes pedres d'urani radioactiu (U-238) i fonts de radiació alfa, beta i gamma.

Es recomanava als usuaris que no traguessin el mineral de les gerres perquè si s'escampava per l'habitació podria fer augmentar la radiació natural i això afectaria als resultats dels experiments. Cap esment als riscos que la radioactivitat podia comportar.

Ja ho diuen que les joguines d'ara no són com les d'abans.


Podeu llegir més informació al número de febrer de la revista IEEE Spectrum, on també hi trobareu un vídeo en el que es mostra el contingut de la caixa.

Soldadura freda

Fa unes setmanes parlàvem sobre la reparació d'aparells. Arran d'això, algunes persones m'han preguntat què és una soldadura freda. Anem a comentar-ho.

Una soldadura freda (que no s'ha de confondre amb la soldadura en fred) es produeix en una soldadura d'estany quan els materials sobre els que s'ha aplicat el metall fos no estaven prou calents.

Quan soldem un circuit elèctric o electrònic hem de fer que la punta del soldador escalfi els elements (típicament de coure) que volem unir i llavors aplicar el fil d'estany de manera que toqui el material calent, no el soldador. Així es garanteix una bona soldadura. Si fonem l'estany amb el soldador, pot ser que els altres materials no estiguin prou calents.

Cal tenir present que, en electrònica, l'objectiu de la soldadura no és només que les dues peces s'aguantin juntes (el que seria una unió mecànica) sinó també que facin bon contacte elèctric. En cas contrari, l'aparell no funcionarà com s'espera.

Si els elements no estan prou calents quan s'aplica l'estany, aquest es refredarà i solidificarà quan els toqui però no hi quedarà superficialment adherit. Amb el temps aquesta unió s'anirà oxidant i farà mal contacte. Tampoc hem d'exagerar a l'hora d'aplicar l'escalfor ja que molts dispositius electrònics es poden avariar per excés de temperatura; cal escalfar la pota sense que el dispositiu s'escalfi massa. Això requereix pràctica. Una errada molt comuna en les persones que aprenen a soldar és bufar la soldadura perquè es refredi més de pressa. Això no s'ha de fer mai perquè sovint dona soldadures fredes.

En el cas del ratolí que comentava a l'entrada de la que he parlat abans, la primera vegada va deixar de respondre correctament als moviments i ho vaig arreglar tornant a escalfar les soldadures del fototransistor del sensor òptic. El segon cop fallava la roda i ho vaig solucionar escalfant les soldadures d'un altre fototransistor, en aquest cas el que compta els passos del gir de la roda.

Quan s'intenta fer una reparació d'aquest tipus cal vigilar perquè sovint hi ha dispositius que tenen les potes molt juntes i és fàcil que, en fondre l'estany, ens acabi quedant en contacte amb dues potes i, per tant, fent un curtcircuit.

Què fas amb els aparells que s'espatllen? [segona part]

Fa uns dies parlàvem de la possibilitat de reparar-se un mateix els aparells. Però si no ens atrevim, creiem que no en sabem prou o no tenim les eines necessàries tenim altres alternatives. Avui parlarem de les Restart Parties.

Les Restart Parties són unes trobades en les que un grup de persones disposades a reparar es posen a disposició d'altres persones que tenen algun aparell espatllat. No és un taller de reparacions, és a dir no deixes l'aparell avariat i el tornes a buscar més tard. La idea és que la persona intenta reparar l'aparell davant teu, preferiblement amb la teva participació. D'aquesta manera veus com ho fa i els raonaments que aplica i aprens a diagnosticar avaries i potser també a reparar-ne alguna. Pot succeir que l'aparell no es pugui reparar. També pot ser que calgui una peça que hagis d'anar a comprar i portar-la a una Restart Party posterior. Però, passi el que passi, la persona que porta un aparell aprendrà moltes coses.

Podeu llegir més informació al web de Restarters Barcelona, on també trobareu l'agenda de les properes Restart Parties. També us recomanem aquest vídeo en el que la Cristina Lampón, que pertany a Restarters Barcelona, explica com és una Restart Party. També us recomanem que llegiu l'entrevista a Ugo Vallauri que la revista HackSpace Magazine va publicar en el seu número 22, la trobareu a partir de la pàgina 62.

Robot pagès

Si us moveu pels camps de cultiu de Califòrnia potser us trobareu amb una màquina de color taronja passejant entre els enciams o les cols. És un robot pagès. De moment, aquestes màquines capten imatges del sòl identificant què és una planta cultivada i què és una mala herba. Si detecten una herbota, l'eliminen; ja sigui arrencant-la o enterrant-la. Per fer la selecció es fa servir intel·ligència artificial per analitzar les imatges però també les coordenades on s'ha plantat cada varietat.

Les empreses que dissenyen aquestes màquines afirmen que han començat per les males herbes perquè l'agricultor hi té doble benefici ja que per un costat pot encomanar part de la feina a una màquina però per un altre s'estalvien grans quantitats d'herbicides, amb el benefici que això suposa per a la salut dels pagesos, els consumidors i, sobretot, el medi ambient.

En un futur no gaire llunyà aquestes màquines podrien sembrar, treure fulles lletges i paràsits, controlar la necessitat d'aigua i adob, collir, etc.

De moment aquestes màquines són grosses i, per tant, són adequades per a grans extensions planes de sòl de cultiu. Potser en un futur se'n podran fer de més petites que puguin treballar en terrenys costeruts o en hortes plantades entre arbres, que són força abundants a casa nostra.

Podeu llegir més informació al número de gener de la revista IEEE Spectrum.

Què fas amb els aparells que s'espatllen?

El més habitual és que la gent llenci els aparells que s'han espatllat. Si els porten a la deixalleria o no ja seria objecte d'un altre debat.

Però sovint els aparells que no funcionen tenen avaries de poca importància. Són freqüents les fallades en els commutadors, els cables trencats per dins, els fusibles, etc. A casa meva tinc una planxa i un assecador de cabells als que vaig haver de canviar el cable, un microones que té una modificació al selector de potència, una estufa amb l'interruptor modificat, etc. Mentre estic escrivint això utilitzo un ratolí que he reparat cinc cops, tres cops era una fallada del cable i dues vegades eren soldadures fredes.

Moltes vegades ens podem trobar que no sabem com desmuntar l'aparell (especialment en el cas de dispositius electrònics) o que no tenim les eines per fer-ho. Aquí és on iFixit ens pot ajudar. Al web d'iFixit hi trobarem instruccions per reparar milers de dispositius. També hi trobarem aquelles eines una mica especials que no són fàcils de trobar en una ferreteria; en aquest cas, probablement és millor anar als webs d'iFixit Europe.

Darrere d'iFixit hi ha un grup de persones defensores del dret a reparar i, per tant, també hi trobareu informació al respecte. Si voleu saber-ne més de la seva filosofia, us recomanem que llegiu l'entrevista a Kyle Wiens que la revista HackSpace Magazine va publicar en el seu número 31, la trobareu a partir de la pàgina 56.

Una microxarxa al garatge

Les instal·lacions d'energia solar fotovoltaica poden agreujar els problemes de pertorbacions elèctriques ja existents i poden provocar problemes de qualitat de subministrament elèctric tant al propietari de les noves plaques com als seus veïns.

En aquests casos, no és suficient en dotar d'un sistema d'emmagatzematge que sí és útil per compensar les hores en les que no hi ha irradiació solar però és poc efectiu contra les pertorbacions.

En aquest article de la revista IEEE Spectrum ens proposen instal·lar un armari que conté tant l'emmagatzematge de 10 kWh com una microxarxa que permet mitigar aquestes problemàtiques i garantir un bon subministrament elèctric.

Vaixell autònom

És possible fer un vaixell que navegui de manera autònoma i alimentat amb energia solar i eòlica? Doncs sembla que sí. El proper setembre ho provaran.

El vaixell es diu Mayflower i farà la mateixa ruta que un altre vaixell del mateix nom va fer, quatre-cents anys abans, entre Plymouth, Regne Unit, i Plymouth (Massachusetts), Estats Units però en menys de la quarta part del temps. Durant el trajecte, prendrà dades oceanogràfiques, climàtiques i meteorològiques. S'alimentarà mitjançant un aerogenerador situat a la popa i plaques solars posades per tota la superfície.

Podeu trobar més informació a la revista IEEE Spectrum.